Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bernat Ferrer i Frigola - Festes.org) Sant Bartomeu va morir escorxat de viu en viu i com a tal, ha passat a ser el patró ideal dels blanquers i adobers. Igualada ciutat adobera de Catalunya per excel·lència, no podria tenir cap altre patró que en Bartomeu, a qui se li ret culte el cap de setmana més proper al 24 d’agost [vegeu programa de les festes d'enguany aquí].

La festa major de la ciutat ha experimentat una notable revalorització en els darrers anys quant a elements de cultura popular. Al costat d’elements històrics com la víbria, els gegants i el drac –dels quals se’n té constància escrita des de 1437, 1489 i 1596, respectivament–, Igualada s’ha dotat darrerament d’una nova parella de gegants que representen els gremis cabdals de la ciutat, en Tonet el Blanquer i Conxita la Teixidora.

El 2002 es va recuperar la figura del Salero, un mestre de cerimònies de finals del segle XIX que presidia i presideix tots els actes festius. Aquell mateix any també es va donar un nou impuls a les tirades de bitlles catalanes, a partir de la troballa d’un document de 1402 en què es detalla exhaustivament com els igualadins de fa 600 anys ja practicaven aquest joc.

Igualada també s’ha fixat en el calçat tradicional català, l’espardenya. El 2003 es va revaloritzar el model d’espardenya igualadina, molt similar al de Valls –el calçat pels Mossos d’Esquadra de gala. L’espardenya igualadina, en desús fins llavors, ara comença a ser calçada per alguns dels portadors d’imatgeria festiva de la ciutat.

Protocol festiu

El dijous més proper a Sant Bartomeu té lloc l'anomenada Cercavila del Sant -en què, curiosament, la figura del sant no surt en processó-, mitjançant la qual els grups de cultura popular de la ciutat anuncien a tothom l'arribada de la festa major.

L'endemà, divendres, la plaça de l'ajuntament acull el multitudinari pregó, sempre pronunciat per algun personatge il·lustre de la ciutat. Tot seguit, les dues colles de diables locals inicien el correfoc, que serveix per dur la gent cap al Rec, l'espai on les entitats locals tenen les seves barraques.

Dissabte al matí, els no-iniciats poden descobrir els mil i un atractius de les bitlles catalanes, amb les tirades de bitlles populars, mentre que, a la tarda, és el moment en què tots els grups de cultura popular de la ciutat, dels barris i de les entitats surten a passejar.

A la festa grossa igualadina tampoc no hi pot faltar, diumenge al matí, l’exhibició dels Moixiganguers, hereus dels dos grups de Moixigangues que ja existien a la ciutat el 1828, any en què el rei Ferran VII feu estada a la ciutat.

A banda dels actes més tradicionals, a la festa major igualadina hi sobresurt també la Revetlla de les Cinc Places, l’acte més participat de tota la festa, en què tot el centre històric de la ciutat és ocupat per multitud d’espectacles (strip-tease, folk, rock, infantil, varietats...) i en què Igualada exerceix realment de capital de l’Anoia, atraient multitud de gent de les viles veïnes disposada a passar una nit de xerinola.

El piromusical de dilluns a la nit és l’encarregat de cloure tota una setmana de festes amb què els igualadins posen punt i final a les seves vacances d’agost i es preparen per, l’endemà, tornar a la feina.

Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran
Fotografia: Igualada.cat