Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ramon Bassas - CR) L'any 1010 trobem en un antic pergamí la primera cita referència escrita de Sant Llorenç de sa vall (Sancti Laurencii de ipsa Ualle) que fixà el topònim del poble. El seu escrivent, un monjo benedictí del monestir de Sant Llorenç del Munt, hi va fer constar una transacció de cases, terres, una cort, un colomar i una vinya. Però alhora va deixar testimoni, a l'Arxiu Històric de Montserrat, que el municipi ja existia ara fa mil anys. Més tard, el testament de Fruiló de l’any 1050, revela l’existència de la parròquia llorençana i la sagrera de Savall, situada al lloc de Sales, que ja era poblat des de l'Edat de Bronze -sobretot a les parts altes- i que té com origen en el poble visigot de Lacera en els temps del domini carolingi a la Marca Hispànica (segle V), que pertanyia al bisbat d’Ègara (avui forma part del bisbat de Vic). Fa un parell d'anys va publicar-se el llibre Sant Llorenç Savall, més de mil anys d'història, obra d'Albert Vicens i Jaume Valls (Farell Ed. 2010), que repasssa els orígesn i desenvolupament d'aquesta vila.

El dia 10 se celebra una ballada de sardanes i unes setmanes després, la Festa Major, que compta amb una curiosa cursa de llits. Enguany els actes comprenen des del 23 al 26 d'agost (vegeu programa). Malgrat aquest origen mil·lenari al voltant del culte a Sant Llorenç, el programa de festa major no compta amb cap esdeveniment de caràcter religiós.

El paisatge marca el perfil de Sant Llorenç Savall, el municipi que, amb 2.400 habitants, ocupa més territori del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, fet que el situa com una de les destinacions preferides de la comarca per als amants de la natura.

Dels seus racons més distintius, destaquen el Pi de les Quatre Besses o la font del Llor. Té també un notable patrimoni històric, representat en les seves masies, ermites i capelles.

Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran