(Claret) El pare Claret va arribar a Tarragona durant el mes de gener de 1846, quan tenia 38 anys, com a mossèn del bisbat de Vic i amb el títol de missioner apostòlic concedit per Roma. Des d’aquest moment la congregació claretiana ha conservat sempre una relació constant amb la ciutat tarragonina; el lligam sempre s’ha mantingut viu a través de la presència de missioners claretians, amb una comunitat molt activa en la ciutat.
Aquesta presència com a congregació a Tarragona data de l’any 1883, quan es va fundar una comunitat sobretot per a la formació espiritual i acadèmica del Seminari diocesà, que el 1897 després fou promogut a Universitat Pontifícia.
Aquest ensenyament va quedar frenat durant la guerra civil, per ser reprès després del conflicte. Tanmateix, la nova comunitat claretiana al servei de l’Església Tarragonina, tal i com la coneixem avui en dia, no inicia la seva missió fins l’any 1951, ja que durant aquell any la Companyia de Jesús va haver de suprimir algunes comunitats, entre les quals la de Tarragona, i va ser llavors quan el cardenal Arriba i Castro els va confiar l’església de Sant Agustí, ubicada a la Rambla Vella, perquè hi oferissin el servei pastoral.
Fins aquest mes de setembre la comunitat claretiana de Tarragona comptava amb tres claretians, els pares Bru Cañigueral, Miquel Bonjoch, i Pere Codinachs. Tant ells tres, com els claretians que han anat formant part d’aquesta comunitat, han dut a terme una rellevant tasca pastoral oferint un servei continuat i generós de celebracions eucarístiques i de confessions. També des d’aquesta comunitat s’ha aportat un servei qualificat de predicacions, docència a l’Institut Superior de Ciències Religioses de St. Fruitós i responsabilitats diocesanes en l’àmbit de la vida consagrada i dels tribunals eclesiàstics.
Durant aquests anys la congregació claretiana ha procurat dur a terme diferents reformes de manteniment i renovació de l’església de Sant Agustí. L’obra més significativa entre totes les que s’hi ha dut a terme, ha estat el canvi de l’antic presbiteri per l’actual. També s’han construït sis altars laterals dedicats a la Verge de Fàtima, Inmaculada, Sant Crist, Arcàngel Sant Miquel, Sant Antoni M. Claret i Cor de Maria, la patrona de la Congregació. A més a més d’aquestes reformes en l’interior del temple, s’han dut a terme altres millores com per exemple, pavimentar tota la nau, col·locar nous confessionaris, adaptar l’església per a persones amb problemes de mobilitat o restaurar el sostre per evitar les filtracions de la pluja.
Tal i com comenta el Provincial dels Claretians de Catalunya, Màxim Muñoz; “És una pena tancar una comunitat amb una exemplar trajectòria de prop de 130 anys. Ens hi obliga la manca de vocacions i la necessitat d’atendre degudament les persones. Cal donar gràcies a Déu per haver pogut realitzar aquesta missió al servei de la ciutat i de l’Arquebisbat de Tarragona, que tant ens ha estimat. Hi ha lligams que no es trenquen mai. D’altra banda,
la nostra presència a l’Arquebisbat continua a Valls, en el col·legi i la Parròquia del Lledó, i arriba també a través d’altres serveis propis del nostre carisma, com l’Editorial i Llibreria Claret i els mitjans digitals”.
Dels 130 màrtirs claretians de Catalunya assassinats l’any 1936, quatre pertanyien a aquesta comunitat de Tarragona (els pares Joan Blanch, superior, Frederic Vila i Jaume Mir i el germà Antoni Vilamassana), i tres eren de la comunitat de la Selva del Camp. La beatificació d’aquests set màrtirs està prevista per al pròxim 27 d’octubre del 2013.
Diumenge 9 de setembre tindrà lloc l’Eucaristia de comiat que estarà presidida per l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol i concelebrada, entre altres pel Provincial dels Missioners Claretians de Catalunya, Màxim Muñoz. Tothom qui ho desitgi està convidat a participar-hi i unir-se a aquesta celebració.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.