Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Redacció/CR) Burkina Faso és un país pobre fins i tot per als estàndards d'Àfrica. Sense sortida al mar aquest país ha patit sequeres recurrents i, fins a la dècada de 1980, cops d’estat militars.
 
Carles Sanmartín, actual delegat de mitjans del Bisbat de Lleida, hi va viure com a missioner entre l’any 2002 i 2007. Durant aquests cinc anys ha vist grans contrastos econòmics i socials. “Aquest juliol hi he tornat de visita i tot segueix igual, segueixen existint grans diferències i la misèria es pot palpar constantment”, explica Carles Sanmartín. A més diu que “allà és molt difícil explicar la crisi que estem vivint, ells se’n riuen perquè a Burkina la crisi no és una situació concreta, és un estat constant”.
 

Burkina Faso té importants reserves d'or, però el cotó és el pilar econòmic per a molts dels seus habitants. "El 85 per cent de la població és agrícola i la riquesa de tot un any es la jueguan en els tres mesos de pluja. Aquest any ha plogut poc i la fam ja comença a notar-se".
 
La religió majoritària a Burkina Faso el l'animisme-la religió tradicional que existia abans de l'arribada de l'Islam i del Cristianisme-, a continuació ve l'Islam, amb un 35 per cent de seguidors i la resta són catòlics i protestants.
 
"Els missioners a Burkina Faso són una bona notícia, són molt apreciats. Tinc enyorança de tornar allà, per mi, m'hauria quedat ", diu Carles Sanmartín.

 

Ouagadougou, capital de constrastes hirientes... from Carles Sanmartín Sisó on Vimeo.

Misa del domingo a Ouagadougou. from Carles Sanmartín Sisó on Vimeo.