Novell: “Hem de canviar les nostres estructures i els nostres mètodes”

(Bisbat de Solsona) Xavier Novell, Bisbe de Solsona, ha impulsat durant aquest curs els documents Pensem N.E., Inventem N.E. i Actuem N.E. A partir d’aquests documents es presenta un Pla Pastoral Diocesà que canviarà la vida de les comunitats parroquials de la nostra diòcesi.

Bisbe, la vida de les parròquies cada vegada va a menys, què cal fer davant aquesta situació?

Primer de tot adonar-nos-en, reflexionar si el treball que estem fent dóna realment els fruits que cerquem, crec que estem vivint un moment de certa feblesa pastoral. En segon lloc, veure què podem fer, tenint en compte que l’Església té com a prioritat evangelitzar.

La societat d’avui és diferent de la de fa 50 anys. Això implica renovar estructures i pastoral de les parròquies?

Les formes pastorals que usem encara avui responen a aquella època de fa 50 anys. En aquests moments, hem de canviar les nostres estructures i els nostres mètodes per proposar, més significativament, l’evangeli de sempre als homes.

Les parròquies del bisbat estan ja vivint un procés de transformació?

Hi ha alguns rectors més sensibles a aquest canvi i que ja estan assajant algunes coses. Són conscients d’aquesta realitat i des de fa anys intenten respondre-hi. Alguns mossens fa temps que estan impulsant noves fórmules i noves propostes.

Les propostes concretes s’han detallat en el tercer document “Actuem N.E.” que es va presentar fa unes setmanes. Com es treballarà aquest document?

L’Actuem N.E. és un esbós de Pla Pastoral, un conjunt de propostes concretes periodificades en el temps al llarg d’uns 8 anys i que, per ordre de prioritat, estableix quines passes hauria de fer una parròquia que vulgui dur a terme aquesta conversió pastoral per arribar a ser una parròquia més viva i més missionera.

Quines serien aquestes propostes concretes, aquestes prioritats?

La primera seria crear un equip parroquial, la segona seria que aquest equip engendrés un equip d’evangelització que sigui capaç de dur a terme un curs d’evangelització on hi puguin assistir persones que habitualment no tenen proximitat amb la vida de l’Església. Després, a aquestes persones que volen retornar a la vida cristiana, els hi hem d’oferir un grup de fe. Aquests serien els tres primers punts. Llavors haurien altres punts sobre la catequesi de comunió, la de confirmació, sobre la pastoral juvenil i infantil, sobre com estructurar les misses...

Per tant, haurà canvis en la catequesi de comunió i la de confirmació?

La proposta, de la qual parla el document, seria abreujar un xic les catequesis en la formula dels anys. Pel que fa a la catequesi de comunió es proposa passar de tres a dos anys. Pel que fa la catequesi de confirmació es proposa passar de quatre a tres anys. El motiu és que creiem que hem de dedicar algunes catequistes a que, juntament amb el rector, facin algun treball amb els pares, algun curs d’evangelització. Aquesta és la clau del projecte.

Un altre punt seria la trobada mensual dominical amb la comunitat, en què consistiria això?

A molta gent li sembla que les nostres misses són apagades, poc vivencials, i és veritat, les nostres eucaristies pateixin d’aquest problema. Per altra banda hi ha persones militants, catòliques, però que degut a la seva feina o a la seva situació familiar no poden dedicar-se a participar en grups de Càritas o de catequesi. L’eucaristia hauria de ser el lloc bonic i joiós on tothom pogués trobar-se amb els seus germans. La proposta, doncs, seria que un cop al mes, ens trobessin tots junts, no només en l’eucaristia sinó compartir una estona junts, parlar, i acabar amb un petit àpat senzill. Tot això farà que visquem l’eucaristia d’una altra manera.

També es reduirien el nombre de misses i es prioritzaria la missa major de la parròquia, una sola missa.

Això que he explicat abans no es pot fer si el mossèn ha de dir tres o quatre misses. Estem acostumats que en cada parròquia ha d’haver-hi una missa, de vegades amb una assistència molt escassa. Si el mossèn ha de celebrar tantes misses no pot ni saludar la gent perquè ha de marxar corrents cap a un altre lloc. És molt millor que els qui vulguin celebrar la missa es desplacin a la parròquia de referència.

Aquestes són algunes de les propostes del document, canvis que s’han de fer...

De moment només és una proposta que jo he plantejat als capellans i als delegats diocesans, però encara hi ha temps d’aportar noves idees. Hi haurà una reunió, a principi de setembre, per a aquells capellans que vulguin col·laborar en la redacció final d’aquest Pla Pastoral. I el tret de sortida serà, si Déu vol, el dia 12 d’octubre amb una gran trobada diocesana a Solsona. Allà ens trobarem tots i descobrirem el sentit i les propostes concretes d’aquest Pla Pastoral que ara estem treballant.

Què hi diuen els capellans de la diòcesi, què en pensen?

Hi ha opinions de tot tipus, hi ha una mirada positiva perquè és una proposta concreta, valenta, potser un xic ambiciosa i, en aquest sentit, alguns capellans, tot i que valoren la proposta, creuen que no podrem aconseguir tot el que hi ha en aquest Pla. En molts capellans crea il·lusió i esperança, però a alguns els hi sembla una cosa impossible.

El document mostra com cada any s’ha de fer alguna coseta, no totes les coses el primer any. Algunes propostes estan marcades per al 2018 i alguns mossens poden pensar on seran ells aquell any, per tant és normal que es creï una mica d’escepticisme sobre algunes propostes. Jo confia convèncer a tots o a la immensa majoria del bé que farà tot això a la diòcesi. L’objectiu principal es que al 2020 a les nostres parròquies hi hagi el doble o el triple de persones compromeses que assisteixin a l’eucaristia.

Entrevista publicada a la revista diocesana SOLC. Font: Ràdio Berga.