Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Arquebisbat de Tarragona) Després de dos anys, la Catedral de Tarragona ha obert de nou les seves portes en acabar les obres de restauració que s’han centrat en la neteja dels paraments i elements arquitectònics de l’interior de les tres naus i del transsepte de la Seu, projecte inserit en la Quarta Fase del Pla Director de la Catedral de Tarragona i subvencionat pel Ministeri de Cultura. La novetat artística més remarcable, en treure la capa de pintura grisenca i l’encintat de carreus figurats duts a terme l’any 1774, ha estat l’aparició de diferents policromies.
 
L’acte d’inauguració, que va tenir lloc el dijous dia 13 de setembre, es va iniciar amb la celebració d’una Eucaristia a la nau central de la Catedral presidida per l’arquebisbe Jaume Pujol i concelebrada per nombrosos preveres de l’arxidiòcesi entre els quals hi havia els canonges del Capítol de la Catedral, organitzadors de l’acte. El Cor i l’Orquestra dels Amics de la Catedral van sostenir els cants de la celebració.
 
La inauguració va comptar amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, el director general de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura, Jesús Prieto de Pedro; la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin i una àmplia representació del món civil, militar, acadèmic i social del territori.
 
Acte institucional
 
En acabar la celebració de l’Eucaristia va tenir lloc l’acte institucional d’inauguració. En primer lloc, el degà-president del Capítol de la Catedral, Miquel Barbarà va donar la benvinguda a tots els convidats a la festa d’inauguració fent un especial agraïment a totes les persones que han fet possible la restauració. El següent torn de paraula fou pel ministre d’Interior que va destacar que la Catedral és el reflex d’un poble i element conformador de la seva pròpia identitat cultural com a element patrimonial. Un element que no és estàtic sinó dinàmic com la mateixa societat. «Les pedres continuen vives com la fe dels que l’estan construint», va finalitzar.
L’arquebisbe va mostrar una gran satisfacció en veure restaurat l’interior de la Catedral. «Dono gràcies al Senyor i també l’esforç que han fet el Capítol i el Ministeri de Cultura en tot aquest projecte i, també prego perquè es pugui portar a terme la cinquena i última fase, amb la restauració de la capella de Santa Tecla, el claustre i Santa Tecla la Vella, d’aquesta forma s’enllestirien les reformes de la Catedral.» Jaume Pujol també va anunciar que d’aquí pocs dies s’instal·laria l’orgue.
 
Un gran patrimoni artístic i cultural
 
La Catedral de Tarragona conserva un gran patrimoni artístic i cultural, testimoni de les diferents èpoques i testimonis que han anat passant fins als nostres dies. La novetat artística més remarcable, fruit d’aquesta fase de restauració, ha estat l’aparició de diferents policromies explicades, amb el suport d’una projecció, per Antonio P. Martínez Subias, canonge responsable del Patrimoni Artístic i Documental de la Catedral. «Les policromies, predominant el recurs sobre fons negre per tal de generar matisos i contrastos de colors, podrien tenir data del segle XIV, les més antigues, i les més recents cap a començament del segle XVI», va detallar.
 
Segons mossèn Antonio P. Martínez, el conjunt iconogràfic més ben conservat el conforma la constel·lació d’escultures exemptes i relleus que ornamenten la Capella de Santa Maria dels Sastres, construïda sota el patrocini de l’arquebisbe Pere de Clasquerí (1358-1380); les tres claus de volta que es troben a la nau central més les voltes de les capelles del Crist de la Salut i del Roser; i les decoracions del presbiteri, espectaculars tant per la seva grandària com pel seu estat de conservació, que són un teixits figurats que ornamenten els murs laterals propers al retaule major de la Catedral. «El conjunt de les policromies descobertes a les voltes, columnes i els paraments evidencia que l’interior d’aquesta catedral va estar abundosament ornamentat seguint la tradició iniciada per les antigues cultures d’Egipte, Pèrsia o Mesopotàmia, i que ha arribat fins a nosaltres a través de Grècia i Roma», va concloure.