Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Facultat de Teologia de Catalunya) El cardenal Lluís Martínez Sistach, ha presidit la inauguració del curs de les facultats eclesiàstiques de Catalunya amb una revindicació del Concili Vaticà II, coincidint amb els 50 anys de la seva obertura. En la seva intervenció, el cardenal Martínez Sistach ha dit que el Concili Vaticà II va ser “providencial perquè era necessari per a l’Església aquella assemblea de més de dos mil bisbes d’arreu del món amb l’assistència de l’Esperit Sant. Va ser una alenada d’esperança i un autèntic aggiornamento de l’Església. Quantes coses i quantes institucions han experimentat un canvi positiu gràcies al Concili! I el Concili ens va oferir camins i realitats eclesials noves”.
 
Lluís Martínez Sistach s’ha preguntat si s’havia aplicat el Concili, que va tenir molt seguiment a Catalunya, i si els documents conciliars havien tingut una bona receptio: “Penso que en general van tenir bona receptio i que s’han anat aplicant els continguts conciliars, però no pas tots ni a tot arreu. Tanmateix això succeeix a tots els concilis. Pensem que el Concili de Trento va necessitar segles per aplicar-lo. Si no s’hagués celebrat el Concili notaríem el que tenim i ens mancaria quelcom molt important i que ha ajudat molt a l’Església i això ens ajuda a valorar el mateix Concili i la seva aplicació. A Catalunya es va començar a aplicar immediatament després de l’aprovació dels documents i de l’acabament del Concili, l’any 1965. Tanmateix, l’any 1995 vàrem celebrar un Concili Provincial Tarraconense amb la intenció, també, d’aplicar encara més el Vaticà II”.
 
Finalment, el Gran Canceller de les facultats eclesiàstiques ha fet esment de l’ajut que van prestar els documents conciliars en l’aggiornamento de l’Església i també en les seves relacions amb els Estats: “La nostra transició política va ser com va ser degut també al Concili Vaticà II amb els continguts de dos grans Constitucions conciliars complementàries: la Lumen gentium i la Gaudium et spes, amb el complement molt nou per a l’Església del decret Dignitatis humanae, sobre la llibertat religiosa”. “Penso –ha conclòs el cardenal Martínez Sistach- que l’enyorat avui “esperit de la transició” no hauria estat com va ser, sense la celebració del Concili Vaticà II”.
 
 
Lliçó inaugural i prolusió sobre el Concili Vaticà II
 
Un cop presentades les memòries del curs 2011-2012 ha tingut lloc la lliçó inaugural del curs, que enguany ha impartit el Manuel Claret i Nonell, professor de la FTC, i que porta per títol El Magisteri de l’Església sobre el matrimoni i la família. Situació i reptes actuals.
 
I acabada la ponència, el vicedegà de la FTC, Joan Planellas, ha presentat la prolusió Commemoració del cinquantenari de l’inici del Concili Vaticà Il (1962-1965), durant la qual ha fet una introducció de la reflexió que portaran a terme les facultats eclesiàstiques en motiu d’aquest aniversari. “El Vaticà II té una veritable projecció de futur perquè ressitua l’ésser i l’actuar de l’Església, arrelant-se i fonamentant-se en la genuïna Tradició, però amb els ulls posats en l’home d’avui, amb els seus neguits i esperances”, ha apuntat Joan Planellas.
 
“El llegat permanent que ens ha deixat el Concili Vaticà II és Tornar a l’Evangeli, tornar a Crist i anunciar-lo amb un llenguatge entenedor per a l’home d’avui”, ha continuat. “Aleshores, l’anunci de la fe no serà un fet del passat ni fruit d’una institució ancorada en el passat, com alguns ens diuen, sinó un esdeveniment actualíssim que inspira en l’organisme eclesial una perpètua renovació”. “Malgrat les defallences de l’era present, malgrat els desenganys de tants, com ens afirma la Constitució Lumen gentium, la predicació de l’Evangeli farà que l’Esperit rejoveneixi l’Església, la renovi sense parar, i la meni a la unió perfecta amb el seu Espòs (LG 4). Perquè la veritat que roman en nosaltres no envelleix pas, i tota la nostra forma de ser resta irrigada per aquesta veritat. La saviesa, és a dir, l’Evangeli, és sempre jove”, ha finalitzat el Dr. Planellas.
 
 
L’acte inaugural
 
L’acte d’inauguració oficial del curs acadèmic 2012-2013 celebrat aquest dijous al matí a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona ha estat el primer en què han participat conjuntament els nous degans de les facultats eclesiàstiques de Catalunya, nomenats recentment pel cardenal de Barcelona i Gran Canceller, Mons. Lluís Martínez Sistach. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) ha estat renovat en el càrrec i complirà el seu tercer trienni al capdavant d’aquesta institució; mentre que Jaume Aymar inicia el primer trienni com a degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (FFC-URL), després de substituir en el càrrec a Joan B. Martínez Porcell. Ambdós degans han manifestat la intenció “cordial de cooperació” mútua durant els propers tres cursos acadèmics, perquè comparteixen força objectius i tenen molt “camí a córrer”.
 
Concretament, Armand Puig ha dit que la Facultat de Teologia de Catalunya “és el pulmó intel·lectual de l’Església que viu i pelegrina a Catalunya. Ho és sabent que té al costat la Facultat de Filosofia, amb la qual comparteix tants objectius. Aquest curs comencen quatre anys que aniran determinats pels cinquanta anys del Concili Vaticà II, el gran marc eclesial de les darreres centúries. Tant a la nostra facultat com a la Facultat de Filosofia hi ha unes autoritats acadèmiques a les quals s’ha donat o renovat la confiança. Hi ha, doncs, camí a córrer”. El degà de la FTC ha apuntat que “després d’estabilitzar i completar exitosament l’aplicació del Pla Bolonya i d’aconseguir la renovació del Reial Decret referent a l’homologació civil dels títols, i després de consolidar la internacionalització de la Facultat mitjançant un seguit d’activitats extraordinàries amb presència substantiva de professors convidats, ara hem de posar la mirada en les estructures internes de la Facultat, sobretot les articulacions acadèmiques que permetin enfortir la recerca i els Seminaris”.
 
“Ens hem de preguntar per la millora de l’ensenyament i del nivell acadèmic global, tant de docents com de discents –ha dit el Armand Puig-. Aquest és un repte conjunt. No pot ser que el Pla Bolonya equivalgui a un anivellament per baix. Cal fer el contrari: promoure una formació intel•lectual potent, a la qual siguin sensibles sobretot els futurs pastors del poble de Déu, els seminaristes i els religiosos, que es preparen per a predicar la Paraula i donar raó de la seva fe i de la seva esperança. En aquest punt, es necessita la participació de tothom. La Facultat ha d’anar endavant, amb fidelitat a l’Evangeli i a l’Església, amb una veu pròpia que permeti exposar i aprofundir els misteris de la fe, amb una atenció exquisida al món que l’envolta, un món que ha de rebre la saba sempre nova de l’Evangeli de Jesús. Hi anirà en la mesura que sigui ajudada i que sigui interpel·lada, que sigui sostinguda i que assumeixi el paper de casa comuna de la fe cristiana pensada i comunicada”, ha conclòs el degà de la FTC.
 
Jaume Aymar marca els objectius dels propers tres cursos acadèmics
 
Pel que fa a la Facultat de Filosofia de Catalunya (FFC-URL), Jaume Aymar , en el seu primer parlament públic després del nomenament, el degà de la FFC ha marcat els objectius que es proposa: “Filosofia és amor a la saviesa. Davant la societat del coneixement i sense negar-la, ens hem proposat d'avançar cap a una societat de la saviesa. Moltes persones tenen fam i set de la saviesa veritable. Davant d’un discurs sovint fragmentari cal que els alumnes retrobin l’enfilall d’una síntesi coherent i sàvia, sempre oberta al transcendent. La filosofia ens situa al llindar del Misteri, amb el qual, d’alguna manera, hi dialoga. En l'any del cinquantenari del Concili, en l'esguard de l'Any de la Fe i del Sínode de bisbes sobre la nova evangelització i la transmissió de la fe, és fonamental la cordial cooperació de la Facultat de Filosofia amb la Facultat de Teologia de Catalunya. Recordant la bella expressió amb la qual Joan Pau II comença Fides et Ratio, fe i raó són dues ales del coneixement”. Jaume Aymar ha dit també que voldria que el curs de patrimoni que imparteix la Facultat “esdevingui un diploma d'especialització, professionalitzador”. El degà de la FFC ha recordat igualment que l'Aula Oberta “permet que alumnes procedents d'altres estudis o professions que busquin resposta als grans interrogants, puguin participar d'una formació permanent que complementi els coneixements rebuts prèviament”.
 

De la mateixa manera, Jaume Aymar ha destacat la posada en marxa, juntament amb La Salle (Fundació Ètica Tecnologia Societat), d’un Màster en Pensament i Creativitat per al món tecnològic i empresarial, coordinat per Josep M. Esquirol. La finalitat d’aquest curs és, segons Aymar, “que les persones de formació científica o tècnica tinguin l’oportunitat de desenvolupar la seva capacitat reflexiva i creativa mitjançant una introducció al pensament contemporani”.