Benet XVI: “Una joia més sòbria i humil que fa 50 anys”

(Salvador Pié – CR) L’aniversari del Vaticà II no podia començar millor: una magna Eucaristia presidida pel papa Benet, amb tots els presidents de la Conferències Episcopals del món, on el Patriarca Ecumènic Ortodox de Constantinopla i l’arquebisbe anglicà de Westminster van ocupar els dos seients més importants. Més encara, en el dinar posterior ofert a tots els membres del Sínode, ells dos van copresidir la taula principal amb el papa. Tota una imatge per a la història!

I al vespre es va celebrar una gran manifestació popular amb torxes a la Plaça de Sant Pere, promoguda per l’Acció Catòlica Italiana amb el lema: “L’Església, bonica (bella) del Concili”, en record de l’esdeveniment de fa 50 anys on Joan XXIII va dirigir-se als presents amb el seu famós discurs sobre la “lluna”. Aquest cop es congregaren més de 40.000 persones –n’esperaven només 20.000- amb torxes i banderes, pregàries i cants, creant una imatge viva i militant de tota la gent present amb tanta il·lusió com emoció a la Plaça de Sant Pere per a reviure i actualitzar l’alè conciliar.

A la conclusió va parlar el papa Benet, on sorprenent a molts i volent superar un fàcil triomfalisme, deia realísticament que “tot i que avui som feliços, com fa 50 anys, però amb una joia més sòbria i humil. En aquests cinquanta anys hem après i experimentat els pecats personals, que poden esdevenir estructures de pecat. Hem vist que en la xarxa de Pere s’hi troben peixos dolents... Hem vist que la fragilitat humana està present també a l’Església... i algun cop hem pensat que ‘el Senyor ens ha oblidat’”.

I després d’aquestes lúcides paraules, proclamava ple de confiança: “aquesta és una part de les experiències d’aquests 50 anys, però hem tingut també una nova experiència de la presència del Senyor, del seu amor, de la seva força. El foc de l’Esperit Sant, el foc de Crist... Hem vist que el Senyor no ens oblida. També avui, de forma humil, el Senyor està present i dona calor als cors... que il·lumina el món. Sí Crist viu, i està amb nosaltres també avui, i podem estar feliços també avui perquè la seva bondat no s’apaga; és fort també avui!”.

I acabava tot emotivament: “faig meves les paraules inesborrables del Papa Joan XXIII: ‘aneu a casa, doneu un petó als infants i digueu-los que és del papa’”. Aquest esdeveniment i les paraules del papa Benet –que recorden el seu programàtic escrit sobre l’Església titulat precisament: “Sou negra però formosa!”- restaran com un testimoni impresionant, alhora humil i plenament esperançat, del concili Vaticà II. A més, els qui tinguérem el privilegi de participar en aquest esdeveniment el recordarem sempre amb una gran emoció que voldríem arribés a tots els qui som Església.