Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) El passatge evangèlic de la trobada de Jesús amb la samaritana al pou de Sicar (Jn 4, 5-42), és la imatge que emmarca el missatge final del Sínode de Bisbes sobre la nova evangelització que ara es clausura a Roma. Jesús li ofereix una aigua amb la que “mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna”.

Un missatge que reflexa l’esperit de les sessions sinodals. A més del “nou ardor” que reclama la nova evangelització, també presenta l'afany de respondre a noves situacions "per fer present el Senyor en les seves vides". El text reconeix en el món d'avui noves oportunitats d'evangelització, que "no hi ha lloc per al pessimisme" i el que "la secularització i la crisi del primat de la política i de l'Estat demanen a l'Església repensar la seva pròpia presència a la societat". Per això demana nous espais de trobada i "noves formes d'acció veritablement evangèliques, arrelades en les dimensions fonamentals de la vida humana: la família, el treball, l'amistat, la pobresa i les proves de la vida".

El missatge dels bisbes també assumeix els errors de l'Església i diu que "hem de reconèixer amb humilitat que la misèria, les debilitats dels deixebles de Jesús, especialment dels seus ministres, que afecten a la credibilitat de la missió". 

Aquí podeu llegir un extracte d’aquest missatge i aquí un comentari de Salvador Pié, assesor del Sínode.

Missatge al Poble de Déu del Sínode de Bisbes. 26 octubre 2012

(Extracte del text original)

Germans i germanes: "Gràcia a vosaltres de part de Déu, el nostre Pare i del Senyor Jesucrist" (Rm 1, 7). Bisbes de tot el món, convidats pel bisbe de Roma, el papa Benet XVI, ens hem reunit per reflexionar junts sobre "la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana".

1. Com la samaritana al pou.

Ens deixem il·luminar per una pàgina de l'Evangeli: la trobada de Jesús amb la dona samaritana (cf. Jn 4, 5-42). No hi ha home o dona que en la seva vida, com la dona de Samaria, no es trobi al costat d'un pou amb una gerra buida, amb l'esperança de sadollar el desig més profund del cor, aquell que només pot donar significat ple a l'existència . Avui són molts els pous que s'ofereixen a la set de l'home, però convé discernir per evitar aigües contaminades. És urgent orientar bé la recerca, per no caure en desil·lusions que poden ser ruïnoses.

Com Jesús, al pou de Sicar, també l'Església sent el deure de seure al costat dels homes i dones del nostre temps, per fer present el Senyor en les seves vides, de manera que el puguin trobar, perquè només ell és l'aigua que dóna la vida veritable i eterna. Només Jesús és capaç de llegir fins al fons del cor i desvelar la nostra veritat: "M'ha dit tot el que he fet", explica la dona als seus veïns. Aquesta paraula d'anunci -a la qual s'uneix la pregunta que obre a la fe: "Serà Ell el Crist?"- mostra que qui ha rebut la vida nova de la trobada amb Jesús, al seu torn no pot fer menys d'esdevenir anunciador de veritat i esperança envers els altres (...) De l'acollida del testimoni la gent passarà després a l'experiència directa de la trobada: "Ja no creiem pel que tu has dit; nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món".

2. Una nova evangelització.

Conduir als homes i les dones del nostre temps cap a Jesús, a la trobada amb Ell, és una urgència que apareix en totes les regions. (...) Els canvis socials i culturals ens crida, però, a una cosa nova: a viure d'una manera renovada la nostra experiència comunitària de fe i l'anunci, mitjançant una evangelització "nova en el seu ardor, en els seus mètodes, en les seves expressions" (Discurs a la XIX Assemblea del CELAM, 9 març 1983) com va dir Joan Pau II. Una evangelització dirigida, com ens ha recordat Benet XVI, "principalment a les persones que, havent rebut el baptisme, s'han allunyat de l'Església i viuen sense cap referència a la vida cristiana [...], per afavorir en aquestes persones una nova trobada amb el Senyor, l'únic que omple de significat profund i de pau la nostra existència, per a afavorir el redescobriment de la fe, font de gràcia que comporta alegria i esperança per a la vida personal, familiar i social" (Homilia, Roma 7 octubre 2012).

3. La trobada personal amb Jesucrist en l'Església.

L'Església és l'espai ofert per Crist en la història per poder-lo trobar, perquè Ell l'hi ha lliurat la seva Paraula, el baptisme que ens fa fills de Déu, el seu Cos i la seva Sang, la gràcia del perdó del pecat, sobretot en el sagrament de la Reconciliació, l'experiència d'una comunió que és reflex mateix del misteri de la Santíssima Trinitat i la força de l'Esperit que ens mou a la caritat cap als altres. Hem de constituir comunitats acollidores, en les quals tots els marginats es troben com a casa, amb experiències concretes de comunió que, amb la força ardent de l'amor, -"Mireu com s'estimen" (Tertulià, Apologètic, 39, 7)- atreguin la mirada desencantada de la humanitat contemporània. (...) És la nostra tasca avui el fer accessible aquesta experiència d'Església i multiplicar, per tant, els pous als quals convidar als homes i dones assedegats i possibilitar la seva trobada amb Jesús, oferir oasi en els deserts de la vida.

4. Les ocasions de la trobada amb Jesús i l'escolta de l'Escriptura

Recordem, per exemple, com Pere, Andreu, Jaume i Joan han estat cridats per Jesús en el context del seu treball, com Zaqueu ha pogut passar de la simple curiositat al caliu de la taula compartida amb el Mestre, com el centurió demana la intervenció del Senyor davant la malaltia d'una persona propera, com el cec de naixement l'ha invocat com alliberador de la seva pròpia marginació, com Marta i Maria han vist recompensada la seva hospitalitat amb la seva pròpia presència. Podem continuar encara recorrent les pàgines dels Evangelis i trobant tantes i tantes maneres en què la vida de les persones s'ha obert, des de diverses condicions, a la presència de Crist, (...) ens ajuda a trobar espais nous de trobada amb Ell, noves formes d'acció veritablement evangèliques, arrelades en les dimensions fonamentals de la vida humana: la família, el treball, l'amistat, la pobresa i les proves de la vida, etc.

5. Evangelitzar-nos a nosaltres mateixos i disposar-nos a la conversió

Volem ressaltar que la nova evangelització es refereix, en primer lloc, a nosaltres mateixos (...)  Hem de reconèixer amb humilitat que la misèria, les debilitats dels deixebles de Jesús, especialment dels seus ministres, que afecten a la credibilitat de la missió. (...) Sabem que hem reconèixer humilment la nostra debilitat davant les ferides de la història i no deixem de reconèixer els nostres pecats personals. (...) Si aquesta renovació és confiada a les nostres forces, hauria seriosos motius de dubte, però en l'Església la conversió i l'evangelització no ens tenen com a primers actors a nosaltres, pobres homes, sinó al mateix Esperit del Senyor. Aquí està la nostra força i la nostra certesa, que el mal no tindrà mai l'última paraula (...): "Que els vostres cors s'asserenin i no temin" (Jn 14, 27), ha dit Jesús als seus deixebles.

6. Reconèixer en el món d'avui noves oportunitats d'evangelització

Aquest serè coratge sosté també la nostra mirada sobre el món contemporani. No ens sentim atemorits per les condicions del temps en què vivim. El nostre món està ple de contradiccions i de desafiaments, però segueix sent creació de Déu, i encara que ferit pel mal, sempre és objecte del seu amor i el seu terreny, en el qual es pot tornar a sembrar la llavor de la Paraula perquè torni a donar fruit. No hi ha lloc per al pessimisme en les ments i en els cors d'aquells que saben que el seu Senyor ha vençut la mort i que el seu Esperit actua amb força en la història. (...) La secularització i la crisi del primat de la política i de l'Estat demanen a l'Església repensar la seva pròpia presència a la societat. (...) Les moltes i sempre noves formes de pobresa obren espais inèdits al servei de la caritat: la proclamació de l'Evangeli compromet a l'Església a estar al costat dels pobres i compartir amb ells els seus sofriments, com ho feia Jesús. També en les formes més aspres d'ateisme i agnosticisme podem reconèixer, fins i tot de maneres contradictòries, no un buit, sinó una nostàlgia, una espera que requereix una resposta adequada. (...)

7. Evangelització, família ...

No es pot pensar en una nova evangelització sense sentir-nos responsables de l'anunci de l'Evangeli a les famílies i sense ajudar-los en la tasca educativa. (...) Avui la família, que es constitueix amb el matrimoni d'un home i una dona que els fa "una sola carn" (Mt 19,6) oberta a la vida, està travessada per tot arreu per factors de crisi, envoltada de models de vida que la penalitzen, oblidada de les polítiques de la societat, de la qual és cèl·lula fonamental, no sempre respectada en els seus ritmes ni sostinguda en els seus esforços per les pròpies comunitats eclesials. Precisament per això, ens veiem impulsats a afirmar que hem de desenvolupar una atenció per la família i per la seva missió en la societat i en l'Església, creant itineraris específics d'acompanyament abans i després del matrimoni. (...)

La nostra reflexió s'ha dirigit també a les situacions familiars i de convivència en què no es mostra la imatge d'unitat i d'amor per a tota la vida que el Senyor ens ha ensenyat. Hi ha parelles que conviuen sense el vincle sacramental del matrimoni; s'estenen situacions familiars irregulars construïdes sobre el fracàs de matrimonis anteriors: esdeveniments dolorosos que repercuteixen fins i tot sobre l'educació en la fe dels fills. A tots ells els volem dir que l'amor de Déu no abandona ningú, que l'Església els estima i és una casa acollidora amb tots, que segueixen sent membres de l'Església, encara que no poden rebre l'absolució sacramental ni l'Eucaristia. Que les comunitats catòliques estiguin obertes a acompanyar tots els qui viuen aquestes situacions. (...)

8. La comunitat eclesial i els diversos agents de l'evangelització

L'obra de l'evangelització no és tasca exclusiva d'algú a l'Església sinó del conjunt de les comunitats eclesials, on es té accés a la plenitud dels instruments de la trobada amb Jesús: la Paraula, els sagraments, la comunió fraterna, el servei de la caritat, la missió. En aquesta perspectiva emergeix sobretot el paper de la parròquia com (...) "font de la plaça", com li agradava anomenar a Joan XXIII, on tothom pot beure trobant la frescor de l'Evangeli. La seva funció roman imprescindible, encara que les condicions particulars poden demanar una articulació en petites comunitats o vincles de col·laboració en contextos més amplis. Sentim, ara, el deure d'exhortar a les nostres parròquies a unir a la tradicional cura pastoral del Poble de Déu les noves formes de missió que requereix la nova evangelització. (...)

Mirant als laics, una paraula específica es dirigeix ​​a les diverses formes d'associació, antigues i noves, juntament amb els moviments eclesials i les noves comunitats. Totes elles són expressions de la riquesa dels dons que l'Esperit lliura a l'Església. També a aquestes formes de vida i compromís en l'Església expressem la nostra gratitud, exhortant-los a la fidelitat al propi carisma i a la plena comunió eclesial, de manera especial en l'àmbit de les Esglésies particulars. (...)

9. Perquè els joves puguin trobar-se amb Crist

Ens sentim propers als joves d'una manera molt especial. (...) La mirada dels bisbes cap a ells és tot menys pessimista. Preocupada, sí, però no pessimista. Preocupada perquè just sobre ells vénen a confluir les envestides més agressives d'aquests temps; no pessimista, però, sobretot perquè, ho ressaltem, l'amor de Crist és qui mou allò profund de la història i a més, perquè descobrim en els nostres joves aspiracions profundes d'autenticitat, de veritat, de llibertat, de generositat, de les quals estem convençuts que només Crist pot ser resposta capaç de saciar-los. Volem ajudar-los en la seva recerca i convidem a les nostres comunitats a que, sense reserves, entrin en una dinàmica d'escolta, de diàleg i de propostes valentes davant la difícil condició juvenil. (...)

La nova evangelització té un camp particularment ardu però alhora apassionant en el món dels joves, com mostren no poques experiències, des de les més multitudinàries com les Jornades Mundials de la Joventut, a aquelles més amagades però no menys importants, com les nombroses i diverses experiències d'espiritualitat, servei i missió. Als joves els reconeixem un rol actiu en l'obra de l'evangelització, sobretot en els seus ambients.

10. L'Evangeli en diàleg amb la cultura i l'experiència humana i amb les religions.

La nova evangelització té el seu centre en Crist i en l'atenció a la persona humana, per fer possible la trobada amb ell. Però el seu horitzó és més ample pel que fa al món i no es tanca a cap experiència de l'home. Això vol dir que ella conrea, amb particular atenció, el diàleg amb les cultures, amb la confiança de poder trobar a totes les "llavors del Verb". (...)

La trobada entre fe i raó nodreix l'esforç de la comunitat cristiana en el món de l'educació i la cultura. Un lloc especial en aquest camp és ocupat per les institucions educatives i de recerca: escoles i universitats. (...) En aquest àmbit mereixen una atenció especial les escoles i universitats catòliques, en les que l'obertura a la transcendència, pròpia de tot itinerari cultural sincer i educatiu, s'ha de completar amb camins de trobada amb la persona de Jesucrist i de l'Església. Sigui la gratitud dels bisbes a tots els que, en condicions moltes vegades difícils, exerceixen aquesta tasca. L'evangelització exigeix ​​que es presti també gran atenció al món de les comunicacions socials. (...)

Un particular àmbit de trobada entre fe i raó es dóna avui en el diàleg amb el coneixement científic (...) Volem, a més, agrair el seu esforç als homes i dones que es dediquen a una altra expressió del geni humà: l'art en les seves diverses formes, des de les més antigues a les més recents. En les seves obres, quant tendeixen a donar forma a la tensió de l'home cap a la bellesa, reconeixem una manera particularment significatiu d'expressió de l'espiritualitat. (...) La via de la bellesa és un camí particularment eficaç de la nova evangelització.

Més enllà de l'art, tota obra de l'home és un espai on, mitjançant el treball (...): alliberar el treball d'aquelles condicions que no poques vegades el transformen en un pes insuportable amb una perspectiva incerta, amenaçada per la desocupació, especialment entre els joves; posar la persona humana al centre del desenvolupament econòmic i pensar aquest mateix desenvolupament com una ocasió de creixement de la humanitat en justícia i unitat. (...) L'Evangeli il·lumina també les situacions de patiment en la malaltia (...) Un àmbit en el qual la llum d'Evangeli ha d'il·luminar els passos de la humanitat és el de la vida política, amb un compromís de dedicació desinteressada i transparent pel bé comú. (...)

El diàleg de l'Església té el seu natural destinatari, també, en les altres religions. Si evangelitzem és perquè estem convençuts de la veritat de Crist, i no perquè estiguem contra ningú. L'Evangeli de Jesús és pau i alegria i els seus deixebles s'alegren de reconèixer quan de bo i veritable l'esperit religiós humà ha sabut descobrir en el món creat per Déu i ha expressat en les diferents religions. El diàleg entre les religions vol ser una contribució a la pau, rebutja tot fonamentalisme i denúncia qualsevol violència. (...)

11. L'any de la fe, la memòria del Concili Vaticà II i la referència al Catecisme de l'Església Catòlica.

En el camí de la nova evangelització podrem sentir de vegades com en un desert, enmig de perills i privats de referències. El papa Benet XVI ha parlat d'una "«desertificació» espiritual" que ha avançat en aquests últims decennis, però ell mateix ens ha donat força afirmant que "a partir d'aquesta experiència de desert, d'aquest buit, podem novament descobrir l'alegria de creure, la seva importància vital per a nosaltres, homes i dones. Al desert es descobreix el valor d'allò que és essencial per viure "(Homilia, Roma 11.X.2012). Al desert, com la dona la samaritana, es va a buscar aigua i d'un pou del qual treure: feliç el que hi troba a Crist!

12. Contemplant el misteri i propers als pobres

El primer (símbol d'autenticitat) està constituït pel do i l'experiència de la contemplació. Només des d'una mirada adorant al misteri de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, des de la profunditat d'un silenci que se situa com espai que acull l'única Paraula que salva, pot desenvolupar un testimoni creïble per al món. (...) L'altre símbol d'autenticitat de la nova evangelització té la cara del pobre. Estar proper a qui està al marge del camí de la vida no és només exercici de solidaritat, sinó sobretot un fet espiritual. (...) Als pobres els reconeixem un lloc privilegiat en les nostres comunitats, un lloc que no exclou a ningú, però que vol ser un reflex de com Jesús se'ls ha unit. (...) Per això és necessària la introducció de la doctrina social de l'Església en els itineraris de la nova evangelització i tenir cura de la formació dels cristians. (...)

13. Una paraula a les Esglésies de les diverses regions del món.

Una consideració particular, plena d'afecte i gratitud, reservem a vosaltres, cristians de les Esglésies Orientals Catòliques, hereus de la primera difusió de l'Evangeli, experiència custodiada per vosaltres amb amor i fidelitat, i a vosaltres, cristians presents a l'Est d'Europa. (...)

Ens dirigim a vosaltres que viviu a Àfrica i ressaltem la nostra gratitud pel testimoni que oferiu en situacions humanes molt difícils. Us exhortem a rellançar l'evangelització rebuda en temps encara recents, a edificar-vos com Església "família de Déu", a reforçar la identitat de la família i a sostenir la tasca dels sacerdots i catequistes, especialment en les petites comunitats cristianes. (...)

Els bisbes de l'Assemblea sinodal us conviden als cristians d'Amèrica del Nord a respondre amb goig a la crida de la nova evangelització, mentre admirem com en la vostra jove història vostres comunitats cristianes han donat fruits generosos de fe, caritat i missió. També convé reconèixer que moltes de les expressions de la cultura de la vostra societat estan lluny de l'Evangeli. (...)

El mateix sentiment de gratitud s'adreça a les Església d'Amèrica Llatina i el Carib. Ens crida l'atenció en particular com s'han desenvolupat a través dels segles en el vostre països formes de pietat popular, (...) formes de servei a la caritat i de diàleg amb les cultures. Ara, davant els desafiaments del present, sobretot la pobresa i la violència, us exhortem a viure en un estat permanent de missió, anunciant l'Evangeli amb esperança i alegria, formant comunitats de veritables deixebles missioners de Jesucrist, mostrant el vostre testimoni com a font d'una societat justa i fraterna. (...)

També a vosaltres, cristians d'Àsia sentim la necessitat de dirigir-vos una paraula d'enfortiment i exhortació. La vostra presència, tot i ser una petita minoria en el continent on viuen gairebé dos terços de la població mundial, és una llavor profunda, confiada a la força de l'Esperit, que creix en el diàleg amb les diverses cultures, amb les antigues religions i amb tants pobres. (...)

Una paraula de reconeixement i d'esperança volem dirigir els bisbes a les Esglésies del continent europeu, avui en part marcat per una forta secularització, de vegades agressiva, i encara avui ferit pels llargs decennis de governs marcats per ideologies enemigues de Déu i de l'home  Reconeixem el vostre passat i també el vostre present, en el qual l'Evangeli ha creat a Europa certeses i experiències de fe concretes i decisives per a la evangelització del món sencer, moltes vegades plenes de santedat: riquesa del pensament teològic, varietat d'expressions carismàtiques, formes diverses al servei de la caritat amb els pobres, profundes experiències contemplatives, creació d'una cultura humanística que ha contribuït a donar rostre a la dignitat de la persona i a la construcció del bé comú. Les dificultats del presents no us poden deixar abatuts, estimats cristians europeus: aquestes us han de desafiar a un anunci més joiós i viu de Crist i del seu Evangeli de vida.

Els bisbes de l'Assemblea sinodal saluden, finalment, als pobles d'Oceania, que viuen sota la protecció de la Creu del Sud, i els donem gràcies pel testimoni de l'Evangeli de Jesús. (...)

14. L'estrella de Maria il·lumina el desert

A punt de finalitzar aquesta experiència de comunió entre els bisbes de tot el món i de col·laboració amb el ministeri del successor de Pere, sentim ressonar en nosaltres el mandat de Jesús als seus deixebles: "Aneu i feu deixebles de tots els pobles (...)Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món"(Mt 28, 19-20). La missió aquesta vegada no es dirigeix ​​a un territori en concret, sinó que surt a trobar la nafres més fosques del cor dels nostres contemporanis, per portar a la trobada amb Jesús, el Vivent que es fa present en les nostres comunitats.

Aquesta presència plena de goig nostres cors. Agraïts pel do rebut d'Ell en aquests dies li dirigim el nostre cant de lloança: "La meva ànima magnifica el Senyor (...) obra en mi meravelles" (Lc 1, 46.49). (...) La figura de Maria ens orienta en el camí. Aquest camí, com ens ha dit Benet XVI, podrà semblar una ruta al desert; sabem que hem de recórrer portant amb nosaltres l'essencial: la proximitat de Jesús, la veritat de la seva Paraula, el pa eucarístic que ens alimenta, la fraternitat de la comunió eclesial i l'impuls de la caritat. És l'aigua del pou la qual fa florir el desert i com a la nit al desert les estrelles es fan més brillants; així en el cel del nostre camí resplendeix amb vigor la llum de Maria, estrella de la nova evangelització a qui, confiats, ens encomanem.