“Davant de la fractura social, què fem?”

(Fundació Pere Tarrés) El passat dilluns 22 d’octubre es va dur a terme la Taula Rodona “Davant de la Fractura Social, què fem?”, dins del marc de l’assignatura Pobresa i Exclusió Social que coordina el profesor de la Facultat, Tomàs Gamarra. Amb la col·laboració de la professora Mercè Darnell i presentats per Òscar Mateos, amb aquesta sessió es va fer un diagnòstic, sempre des d’una vessant social i humanista, de la greu crisi econòmica, social i de valors que estem presenciant.

Mateos, va començar la presentació de la sessió qualificant la situació social actual de desclassament, on la classe mitjana s’estava esvaint i es produïa una preocupant polarització entre aquells que ho tenen tot i aquells que no tenen res. Amb aquesta premissa, que va guiar en tot moment la taula rodona, la professora Mercè Darnell va diagnosticar que la pobresa ha passat a ser més extensa, en afectar cada cop a més gent, més intensa, perquè l'entorn socioeconòmic s’enrareix dia rere dia, i més crònica en el sentit que la pobresa sembla enquistar-se en determinats segments de la societat a llarg termini.

Mercè Darnell, amb una sòlida i llarga experiència en matèria de societat en risc en compaginar la docència amb la seva feina a Càritas Diocesana de Barcelona, va assenyalar que un 30% de la població de Catalunya es troba en risc d’exclusió social, en tenir contrets deutes hipotecaris i personals i, que, d’aquest percentatge, un 22% ja es trobava en risc directament per la manca d’una font d’ingressos regular. La professora Darnell va fer un retrat tipus de la mena de persones que demanen assistència d’un servei com Càritas. Empresaris petits, antics operaris de la construcció, immigrants que han hagut de tramitar la repatriació dels seus fills i familiars davant l’escanyament de la seva situació, i joves, representant aquests darrers una important proporció dels afectats per la crisi.

Una altra de les característiques de l’escenari socioeconòmic va ser la descripció del fenomen de les persones grans, que han passat a tenir un paper cabdal en el manteniment de la família, en tenir una font d’ingressos regular, passant de ser els cuidats a ser els cuidadors. O, per una altra banda, el dramàtic retrat de famílies amb nens al seu càrrec sense cap mena d’ingrés, i esperant subsidis de renda bàsica amb llistes d’espera de més de dotze mesos, i que ha provocat que les persones ateses per Caritas s’hagi duplicat en el transcurs d’un any. En aquest sentit, la professora Darnell es va mostrar contundent assenyalant que “Caritas no pot suplir l’Estat del Benestar, però tampoc convertir l’estat en assitencialista. Es tracta de garantir les condicions per tal que tothom visqui amb dignitat.

Tomàs Gamarra va rellevar a Mercè Darnell, aportant la seva personal visió i encaminant-se cap a alternatives basades en prendre el pols a la situació i no mirar el fenomen de forma distanciada. Però sempre des d’una vessant utòpica, humanista i profundament honesta.

Així doncs, Gamarra va apel·lar a l’esperit 15M en què tothom ha sortit al carrer per reivindicar, després del letàrgia que havia caracteritzat el període de bonança. “Quan s’està en contacte amb el carrer es pot veure a l’altre persona de forma diferent a l’habitual” va explicar el professor Gamarra. Amb una magnífica peça poètica de Pedro Salinas, en Tomàs va il·lustrar un canvi de paradigma en la forma de veure aquesta situació: “Para cristal te quiero, para espejo nunca”. Amb aquesta afirmació va expressar el fet de veure més enllà, com fa el cristall, i amb això incitar a la utopia.

Després d'aquestes intervencions, es va obrir el torn de preguntes en què tant els alumnes com professors de la Facultat que van assistir-hi van fer les seves aportacions i reflexions personals sobre la problemàtica de la creixent pobresa. Un dels alumnes, en Marc, va ressaltar que la societat no està veient la pobresa tal com és. Una altra alumna, la Maria, va denunciar que aquest problema de manca de visió de la pobresa es devia a que el concepte de pobresa estava definit per gent no pobre. Òscar Martínez, professor de la Facultar Pere Tarrés, va apuntar que els polítics no estan generant masses crítiques i els mitjans de comunicació no contribuïen a crear una opinió pública ajustada a la realitat. Jordi Sabater, també professor d'aquesta Facultat, es va posicionar amb el Tomàs Gamarra i va fer una aposta per la utopia, com a forma de fer política per poder fer front a la greu situació.

Davant de la sensació de manca de resposta unitària i majoritària de la societat i que van fer notar alguns alumnes, la resposta del Tomàs Gamarra va ser concloent i definitòria de tota la sessió: “Les petites respostes utòpiques les hem de conjuntar per ubicar-les a la realitat”.