Càritas: "Insuficient i injusta moratòria dels desnonaments"

(Càritas Diocesana de Barcelona) Arran de l’aprovació, aquest dijous, per part del Govern de l’Estat, del RD-llei 27/2012 de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, Càritas Diocesana de Barcelona vol manifestar la seva profunda decepció per la pèrdua de la nova oportunitat d’aconseguir un acord de consens entre tots els agents socials i els grups polítics per articular una veritable solució als problemes més angoixants i punyents que té, avui, la nostra societat i que són la desocupació i la pèrdua de l’habitatge per part de les famílies endeutades o llogateres. Aquestes famílies han vist caure els seus ingressos i no poden fer front al cost de l’habitatge.

Tal com hem manifestat aquesta setmana, les mesures que s’han de prendre han d’abordar el nou fenomen per aconseguir equilibrar el cost de l’habitatge amb els ingressos familiars. Qualsevol altra fórmula provocarà que augmenti i es perpetuï el problema.

No ens trobem davant d’un problema conjuntural sinó davant d’un fenomen íntimament vinculat a la crisi econòmica que exigeix, en conseqüència, mesures estructurals.

Càritas Diocesana de Barcelona ve reclamant des de l’any 2009 la moratòria en els desnonaments per donar temps a resoldre amb rigor, justícia i equitat tots els aspectes relacionats amb el sobreendeutament de les famílies per causa de l’habitatge principal. També venim reivindicant la necessitat de donar una segona oportunitat i d’establir un mini FROB per a les famílies sobreendeutades perquè puguin seguir endavant.

Tot i reconèixer, doncs, la necessitat de la moratòria, Càritas Diocesana de Barcelona lamenta que s’hagi perdut una nova oportunitat d’abordar el problema amb valentia i que s’hagi dictat una norma que deixa greus i importants interrogants oberts:

-Per a poder acollir-se a la moratòria, la condició d’ingressos màxims familiars (19.200 euros anuals) només es pren en consideració si es tracta de famílies amb condicions molt especials d’estructura familiar o de característiques de tots els seus components. Com se sentiran les famílies amb fills, que constitueixen el 52% de les ateses pel Servei de Mediació en Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona i que es troben en risc d’exclusió social per la pèrdua del seu habitatge?

-Els dos anys de moratòria comencen a comptar des d’ahir, però no des del moment en què es vagin produint futures execucions. Per tant, hem de suposar que la moratòria de les properes execucions s’anirà escurçant a mesura que vagin passant els dos anys i que assistirem a drets desiguals de famílies iguals?

-Com afectarà la demora del desnonament en l’evolució dels processos judicials?

-No es tractarà d’una dilació en el temps dels compromisos, agreujant-los per l’acumulació d’interessos de demora i que faran encara més insuportable la situació al final del període?

-Per què només s’aborda el problema dels desnonaments provinents de deutes hipotecaris? No se sentiran discriminades les famílies en procés de desnonament provinents de dificultats de pagament de contractes de lloguer quan el dramatisme de les situacions de pèrdua de l’habitatge és idèntic en ambdós casos?

-Fins quan es posposa l’adopció de mesures d’efecte immediat i de neteja immediata de la situació econòmica de les famílies afectades que els permetin refer la seva vida i reiniciar el seu procés d’inserció laboral i de reestructuració personal i familiar?

-Per què s’aborda el tema del fons social d’habitatges com una simple declaració d’intencions, sense concretar de quins habitatges es parla, de qui els gestionarà i de quines seran les condicions d’accés?