Bon Nadal a l'Orient!

(David Casals/CR) Una part de les Esglésies ortodoxes amb presència a Catalunya celebren des del 6 de gener a la nit el Nadal. Per celebrar-ho, a CatalunyaReligió.cat hem conversat amb Sebastià Janeras, un dels màxims experts al nostre país en les Esglésies cristianes de tradició oriental.

La primera característica de les Esglésies orientals és la seva diversitat. Janeras les classifica al voltant de tres categories: "ortodoxes, ortodoxes orientals, i també les comunitats catòliques dels diversos ritus orientals".

"Quan parlem d'Esglésies orientals entenem les Esglésies ortodoxes de tradició bizantina (grega, russa, búlgara, romanesa, georgiana, etc.) i les Esglésies ortodoxes orientals (siríaca –amb la ramificació a l'Índia–, armènia, copta, etiòpica) i encara l'Església assíria. Hi van incloses també les Esglésies orientals unides a Roma", o sigui de litúrgia oriental però en dins de l'Església Catòlica.

"Riquesa" i "poesia"

La celebració del Nadal a les Esglésies orientals té característiques singulars, tot i que Janeras deixa clar que "el significat de Nadal és el mateix", el naixement de Jesús.

"La principal diferència amb el Nadal occidental és la gran riquesa de poesia teològica", indica Janeras, mostrant el gran nombre de textos relacionats amb el Naixement de Jesús que té la litúrgia ortodoxa.

Una altra singularitat és que a Orient, el dia segueix començant al capvespre. Per tant, el dia de Nadal no comença a les 24 hores, sinó hores abans.

"Les Esglésies orientals celebren també el Nadal i l'Epifania o Teofania, bé que amb matisos diferents d'Occident. La festa de Nadal commemora el Naixement de Crist, amb l'adoració dels pastors i dels mags, mentre que la festa de l'Epifania celebra el baptisme de Crist al Jordà. I se'n diu Teofania perquè en el baptisme de Crist hi ha la gran manifestació: «Aquest és el meu fill estimat, en qui m'he complagut»", explica Janeras.

"Els textos litúrgics d'aquestes festes tenen una riquesa literària i espiritual molt gran. Són com una expansió poètica, plena d'admiració i de lloança, sobre el misteri celebrat. Sobresurten especialment els madraixe de sant Efrem de Nísibis o els kontàkia de sant Romà el Melode", precisa.

De tots els textos, destaca que en pot ser una síntesi el tropari de la litúrgia bizantina, que es repeteix moltes vegades: «Quan fóreu batejat al Jordà, Senyor, es manifestà l'adoració de la Trinitat. Car la veu del Pare donava testimoni de vós, anomenant-vos el seu Fill estimat, i l'Esperit, en forma de colom, confirmava la fermesa d'aquesta paraula. Oh Crist, Déu, que us heu manifestat i heu il·luminat el món, glòria a vós!».

Qüestió de calendaris

Una altra diferència ve marcada pel calendari. Catòlics i protestants celebren Nadal el 25 de desembre, i es guien pel calendari gregorià, que es coneix així perquè es va adoptar sota el papat de Gregori XIII (1582).

Hi ha Esglésies orientals que han adoptat el calendari occidental. Altres, es regeixen encara pel calendari anterior al gregorià, el julià. Entre els dos calendaris hi ha actualment 13 dies de diferència.

"Sovint es diu, erròniament, que els ortodoxos celebren el Nadal el 6 de gener. Ja hem vist que no, que és el 7, bé que com tota festa important, aquesta comença el vespre abans, amb l'ofici vespertí, segons l'antiga tradició", afegeix.

Es dóna la singularitat que l'Església armènia "celebra Nadal i Epifania junts el dia 6 de gener julià (19 de gener en el calendari gregorià)", "És l'única que té aquesta tradició, que li ve de l'antiga litúrgia de Jerusalem, tal com la coneixem per la pelegrina Egèria (383) i per l'antic leccionari de Jerusalem (inici del s. IV)", concreta.

Un dels costums més estesos és celebrar una 'Benedicció de les Aigües': "Al mar, en un riu o llac, el bisbe beneeix l'aigua amb un ritual i unes oracions escaients i després submergeix la creu a l'aigua; immedatament alguns homes es llancen a l'aigua per a recollir-la. Aquesta cerimònia, de llarga tradició popular, adquireix una vistositat molt especial a Etiòpia, en la festa del Timkat. On això no és possible, en totes les esglésies el sacerdot fa la benedicció de l'aigua i els fidels porten recipients per a rebre'n i emportar-se a casa".

Presència a Catalunya

No totes les Esglésies orientals que hi ha a Catalunya celebren Nadal el mateix dia. A la comunitat ortodoxa més antiga, situada al carrer Aragó de Barcelona, fundada als anys 70 per un grup de fidels procedents del catolicisme, celebren Nadal d'acord amb el calendari gregorià. Es tracta de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu que depèn del patriarcat de Sèrbia.

En canvi, els ortodoxos de l'Església russa, del patriarcat de Moscou, celebren el Nadal el 7 de gener. Un dels seus llocs de culte a Catalunya és la parròquia de l'Anunciació de la Mare de Déu, al barri de Vallcarca de Barcelona.

L'Església romanesa establerta a Catalunya segueix també el calendari julià per a aquestes festes. A Barcelona celebra el culte a la parròquia de sant Jordi, a la Gran Via.

Dins el grup d'Esglésies ortodoxes de tradició bizantina hi ha també a Barcelona l'Església grega, que depèn del patriarcat de Constantinoble, i celebra el culte a l'església de la Concepció, de Barcelona. També hi ha ortodoxos búlgars, que tenen una capella pròpia a l'església catòlica de Maria Reina de Barcelona; una comunitat russa pertanyent al patriarcat de Constantinoble, al barri de Sants, a Barcelona; i encara una comunitat georgiana, del patriarcat de Tbilissi, amb seu al barri del Poble Sec de Barcelona.

Fora de la tradició bizantina, les Esglésies ortodoxes orientals estan representades a Catalunya pels coptes, sobretot a Cervera, i pels armenis, a Barcelona i Santa Coloma de Gramenet.