Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Aquest diumenge La Vanguardia publicava un nou document conjunt de laics implicats en la vida social i política de diverses tendències, després d’un primer text publicat el passat octubre.  “Qualitat humana i plenitud com a poble” argumenta que els cristians no podem ser indiferents al debat sobiranista que viu actualment Catalunya i que no s’ha de convertir l’Evangeli en un programa de partit. El text remarca que sigui quin sigui l’articulació política de Catalunya, el seu futur depèn de “les qualitats humanes dels seus ciutadans”.

Signen el text l’exdirector general d’Afers Religiosos Jordi López Camps, el president de la Fundació Joan Maragall Josep Maria Carbonell, el polític i advocat Josep Maria Cullell, el president d’E-Cristians Josep Miró i Ardèvol, i el filòsof i teòleg Francesc Torralba Roselló.

Qualitat humana i plenitud com a poble

(Jordi López Camps, Josep Maria Carbonell, Josep Maria Cullell, Josep Miró i Ardèvol, Francesc Torralba) El nostre futur com a país no està escrit. Està obert i depèn, en gran part, de la força col·lectiva de la seva gent. Cerquem tots plegats la forma política més adequada per garantir un futur pròsper per als nostres fills i néts, i en aquest camí no podem deixar, en cap moment, de dialogar i escoltar-nos mútuament, perquè la democràcia és essencialment debat i deliberació en l'àgora pública.

Com a cristians, no podem ser indiferents a les discussions del present. Estem cridats a participar activament en la recerca del bé comú respectant les legítimes i diverses opcions polítiques. No podem ser, tampoc indiferents, a l’herència que deixem per a les generacions futures. Aquesta és la nostra responsabilitat. És ara que estem bastint les condicions de possibilitat d’aquest futur.

El debat sobre l’estructura política que requereix una comunitat amb identitat pròpia com Catalunya, tant a Espanya com a Europa i al món, és obert i, lluny de la confrontació i el xoc emocional i populista, ens convé escoltar-nos, analitzar els arguments i les seves possibles conseqüències en la construcció del futur. Independentment de la forma política, del marc final que ens dotem, és bo recordar que el futur del nostre país i la seva plenitud depèn d’un reguitzell de les qualitats humanes dels seus ciutadans, de les virtuts en les que són educats.

Els signants participem de visions diferents de la forma política que ha d’adoptar Catalunya, tenim trajectòries de compromís polític, social i eclesial diferents, legítimes diferències de criteri, però més enllà d’aquest fet, volem fer-nos eco d’aquells principis prepolítics que considerem que són el motor de progrés social i garantia de futur col·lectiu, de prosperitat, més enllà del marc polític que tinguem.

Fins i tot en el cas que arribem a disposar d’un Estat propi i arribem a gaudir d’un independència anàloga a altres països europeus, considerem que, si no hi ha un canvi radical en el sistema de valors i virtuts dels ciutadans, una aposta decisiva per la qualitat humana, per la nostra riquesa intangible, el capital moral, no assolirem el somni que volem per als nostres fills i néts. Aquesta mateixa consideració és aplicable també en el cas que els ciutadans de Catalunya optessin per una fórmula de vinculació política amb Espanya.

Òbviament, la forma política en aquest aspecte no és irrellevant, però no tot depèn del marc jurídic i polític. No és, en cap cas, la solució miraculosa als múltiples mals que patim com a societat: atur, pobresa, manca de competitivitat, fracàs escolar, crisi de natalitat, i en últim terme, crisi moral.

Cal superar la fragmentació i potenciar la cohesió social, la vinculació afectiva i fraterna entre persones i grups, els lligams de solidaritat a fi de forjar una comunitat sòlida, capaç de crear, innovar i afrontar desafiaments. Defensem uns valors sòlids i unes virtuts cíviques amb força per promoure la humanització de la nostra societat.

Ens cal fer més efectiva la virtut de la justícia distributiva i també superar formes de discriminació latent en el nostre país que generen malestar i rancor social. L’atenció als grups més vulnerables és una exigència que emana directament de l’Evangeli i que ens crida a oferir una igualtat d’oportunitats real per a tothom, la qual cosa significa fer sostenible l’Estat de benestar.

Entenem que cal potenciar la participació política i social enfront de la indiferència i la passivitat, l’esforç per estar informat, i l’elaboració del criteri propi. La democràcia solament és efectiva i real quan els ciutadans prenen part en la vida pública. Per assolir aquest horitzó cal innovar i millorar molts aspectes de la democràcia representativa actual.

Considerem que el futur solament s’obrirà camí si desenvolupem una cultura de la constància i del compromís. Són elements constitutius del nostre passat històric; un capital moral que hem rebut de les generacions passades i que hem de saber transmetre a les futures. Enfront de la cultura de l’ego i del benefici propi, ens cal potenciar el sentit de comunitat i la capacitat de donar-nos generosament per causes col·lectives.

A l’hora de prendre decisions sobre allò que volem ser, no pot mancar la virtut de la prudència en el seu veritable sentit: la capacitat per elegir el millor camí.

Necessitem conrear una virtut com la fortalesa, perquè cal superar moltes barreres, obstacles i dificultats de tot ordre. Només si disposem d’aquesta virtut podrem fer front al pitjor dels mals socials: la fatiga, que porta a la desídia i a la indiferència.

Necessitem, també, audàcia per proposar nous horitzons, per emprendre nous projectes, per no repetir esquemes vells que han causat grans frustracions o quedar-nos passius pensant que no pot canviar res. Volem ser esperançats perquè encara queden moltes coses per fer i moltes són possibles. Finalment, ens cal potenciar la fraternitat, el gran valor oblidat de la Modernitat, d’inequívoques arrels cristianes. Solament si la fraternitat està present en la vida pública, hi haurà esperit de cooperació i d’ajuda mútua i es podrà restaurar la idea de bé comú.

Per acabar, entenem que els cristians no podem ser aliens a la realitat social i política de la nostra nació. En tant que religió encarnada, ens crida al compromís. No ens està permesa la fuga del món en una espècie d’espiritualisme desencarnat; però tampoc hem de tenir la pretensió de convertir l’Evangeli en un programa de partit. La nostra fe és font d’inspiració, però transcendeix qualsevol partidisme.

En un moment especialment convuls com el que estem vivint, no podem oblidar aquelles virtuts que ens han fet ser com som fins al present i que són el nostre actiu intangible més poderós. El capital moral és l’ànima dels pobles, la seva força motriu. Gràcies a ell, estem dempeus per afirmar el que som i el que volem ser, convençuts que si sumem totes les voluntats haurem fet el que havíem de fer i el que s’esperava que féssim. Aquesta és la nostra joia i la nostra fermesa com a cristians compromesos amb un temps i un país.

Publicat a La Vanguardia, 6 de gener de 2012