Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Marta Nin/CR) Al desembre de l’any 2009, durant el seu discurs nadalenc a la cúria romana, el papa Benet XVI va dedicar un fragment de la seva reflexió a la qüestió de l’ateisme i de la indiferència religiosa i va concloure amb la necessitat d’un nou Pati dels Gentils “on els homes puguin connectar amb Déu d’alguna manera, sense conèixer-lo i abans que hagin trobat l’accés al seu misteri”.
 
A partir d’aquí el cardenal Gianfranco Ravasi , president del Pontifici Consell de la Cultura, va idear una “nova estructura de recerca, de diàleg, de reciprocitat, un lloc on compartir vers un enriquiment comú; una finestra oberta al vast, múltiple, inquiet i riquíssim món de la cultura contemporània”, s’afirma en l’opuscle de presentació d’aquesta iniciativa.
 
El Pati dels Gentils era antigament l’espai obert dins del Temple de Jerusalem en el qual hi podien accedir també els pagans. Però si aleshores una làpida marcava el límit més enllà del qual els gentils no podien entrar, el Pati d’avui es presenta sobretot com a obertura.
 
El llançament internacional serà a París els propers 24 i 25 de març, però la presentació oficial va tenir un prel.ludi aquest dissabte en un lloc tan emblemàtic com la universitat més antiga del món occidental, la de Bolonya.
 
Davant la presència destacada d’innombrables personalitats italianes del món de la cultura, les arts i la ciència, l’aula magna de la universitat bolonyesa va acollir el diàleg entre quatre pensadors italians il.lustres: el científic Vincenzo Balzani, el jurista Augusto Barbera  i els filòsofs Sergio Givone  i Massimo Cacciari, introduïts pel rector Ivano Dionigi i pel cardenal Gianfranco Ravasi.
 
El rector de la Universitat de Bolonya va obrir la sessió afirmant que si la universitat pública i laica és “la comunitat de dones i d’homes lliures que estudien i que formen les generacions de joves, aleshores també l’atenció a l’esfera religiosa –tant com a dimensió històrica, com a reflexió personal – no només té el dret, sinó fins i tot el deure de plena ciutadania entre els nostres murs”.
 
Segons Dionigi, “parlar de l’home equival a parlar de Déu i parlar de Déu equival a parlar de l’home”. El rector va subratllar la importància vital del diàleg: “el diàleg ens salvarà”, especialment en una època en la qual més que “enfrontament de cultures” caldria parlar d’ “enfrontament d’ignoràncies”. Dionigi va acabar fent una crida a “una nova koinè lingüística i cultural”, i per això és necessari “el pensament de creients i no creients creïbles” .
 
Per la seva banda el cardenal Ravasi va introduir el seu discurs explicant que en el Pati dels Gentils “per ara” hi ha hagut una “exclusió necessària”. No s’hi han volgut convidar expressament “els massa poc ateus”, però tard o d’hora “també haurem d’entrar on hi ha l’oritzó de la superficialitat, de l’amoralitat, de la indiferència, de l’obvietat, de l’esterotip, del secolarisme banal o de la religió devocional insípida”.
 
Ravasi va afirmar que s’esperava “un bell duet i no un duel”, el duet entre “dos logos que es troben, es creuen, potser s’enfronten, però que indubtablement tenen el mateix subjecte per examinar, que és l’home, la seva història i el món on viu”.
 
En la seva al.locució, el president del Pontifici Consell de la Cultura va centrar-se en el tema de “Déu en l’ateisme” analitzant alguns fragments de l’obra del filòsof Emil Cioran, el qual es definia com a “membre de la raça dels ateus”.
 
Per la seva banda el químic Vincenzo Balzani va articular la seva dissertació al voltant de la relació entre ciència i fe, i va fer una crida a salvar el planeta de la insostenibilitat ecològica i social a través del desenvolupament de l’energia solar.
 
En el seu torn el constitucionalista Augusto Barbera, va esplaiar-se parlant de laïcitat i de la relació entre liberalisme i cristianisme valorant molt positivament la contribució del personalisme cristià. Segons Barbera és necessària una laïcitat que tingui “com a mètode el rebuig dels fonamentalismes i l’esperó del dubte i com a principi regulador, també sobre les qüestions de vida i de mort, el principi de la majoria”.
 
El filòsof Sergio Divone va analitzar la qüestió de la mort de Déu i la diferència entre niquilisme i ateisme a partir del pensament de Bayle i de Leibniz. L’ateisme disserta sobre el problema del mal, mentre que el niquilisme l’ignora. Divone va denunciar que actualment “l’ateisme ha cedit el pas al niquilisme”, i va remarcar com cal tornar a “pensar en allò que avui sembla impensable, l’escàndol del mal”.
 
“L’ateisme en la cristianitat” va ser el tema del filòsof Massimo Cacciari, el qual considera que l’ateisme és gairebé consubstancial al monoteisme. Segons ell, el perill per als creients d’avui és minimitzar i fins i tot aliar-se amb el niquilisme contemporani, definit per Cacciari “ateisme pràctic” i que consisteix a creure que al terme “Déu” correspon el “no-res”.

La prolusió bolonyesa va ser un bon tast dels temes que anirà afrontant el Pati dels Gentils en les diferents seus i al llarg d’un futur que es prospecta ben fecund.