Autories
Les Càritas Lleida, Solsona i Urgell alerten sobre la cronificació de la pobresa i demanen noves polítiques socials
Les Càritas diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell han presentat aquest dimecres 3 de juny la Memòria 2025 a l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida. Les dades mostren que l'atenció social de les tres entitats ha crescut un 10% en un any, amb més de 15.000 persones beneficiàries i un pressupost destinat a l'acció social que arriba als 9,5 milions d'euros. Les entitats alerten que la pobresa es cronifica i es transmet entre generacions.
Durant el 2025, les tres Càritas han atès directament 8.735 persones, una xifra que supera en prop d'un 10% la de l'any anterior. Darrere d'aquests números hi ha famílies que acumulen anys de vulnerabilitat i que necessiten un acompanyament sostingut. La xarxa que ha fet possible aquest suport la formen 55 punts d'atenció, 1.161 persones voluntàries i 64 professionals contractats repartits per les tres diòcesis. "No som davant d'una pobresa puntual o conjuntural; cada vegada hi ha més famílies que encadenen anys de vulnerabilitat sense poder recuperar una estabilitat mínima", concreta la directora de Càritas Urgell, Marta Fortuny.
Un dels aspectes que més preocupa les entitats és l'increment de les situacions de pobresa extrema. Un total de 6.612 persones han necessitat suport per cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació, el lloguer o els subministraments. Per fer-hi front, les ajudes econòmiques directes han augmentat fins als 1.080.060 euros, gairebé 200.000 euros més que l'any anterior. Fortuny apunta que moltes llars viuen en una "supervivència permanent": "Parlem de persones que han de triar entre pagar el lloguer, omplir la nevera o pagar els subministraments".
Habitatge i pobresa laboral
Les tres Càritas diocesanes assenyalen l'accés a l'habitatge com un dels principals motors de l'exclusió social. L'encariment dels lloguers i la manca d'habitatge assequible condemnen moltes persones a viure en condicions inadequades. Paral·lelament, creix el fenomen de la pobresa laboral: tenir feina ja no garanteix poder cobrir les necessitats bàsiques ni accedir a un habitatge digne. Per combatre-ho, les entitats han acompanyat 1.975 persones en programes d'inserció sociolaboral enguany i han facilitat 115 contractes de treball a través de les seves empreses d'inserció, en les quals han invertit gairebé 5,4 milions d'euros, més de mig milió per sobre de l'any anterior.
Les entitats han posat el focus alhora en els infants i joves que creixen en contextos de fragilitat —1.644 persones han participat en programes de família i infància, de les quals 744 eren menors— i en la pobresa al món rural, sovint invisible. La dispersió geogràfica, la manca de serveis i la soledat no desitjada, especialment entre la gent gran, agreugen les situacions d'exclusió en molts municipis del territori.
En el marc de la presentació, el director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz, ha reclamat un nou pacte social que reforci les polítiques públiques de protecció i inclusió. "L'exclusió social no és un accident individual, és el reflex de les desigualtats estructurals", remarca Allepuz, que ha fet una crida a preservar la cohesió social i a rebutjar els discursos que estigmatitzen les persones vulnerables: "No podem normalitzar discursos i comportaments contra la dignitat humana". Tot plegat, les tres Càritas han tancat l'acte amb una apel·lació a l'esperança, en sintonia amb el lema de la campanya de Corpus d'enguany: Tria estimar, tria comunitat.
