Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Galeria d'imatges

(Ramon Bassas –CR) El germà Pere és membre de la comunitat ecumènica de Taizé des de fa cinquanta anys. “Vaig conèixer la comunitat pels escrits del germà Roger, el fundador, en aquest petit poble del sud de la Borgonya, a uns cent km. al nord de la ciutat de Lió. Amb un equip de la parròquia vàrem venir per participar en una trobada, va desvetllar-me molt, va eixamplar la meva mirada sobre el món, vaig començar a pensar que potser em podria quedar... la resta son coses de l’Esperit!”, em comenta.

A l’estiu, els joves de menys de 29 anys poden acompanyar-los durant una setmana, de diumenge a diumenge, participant en les pregàries de la comunitat de germans, tres cops al dia amb els cants meditatius, tradicionalment coneguts com a “cants de Taizé”. “Hi ha moments de reflexió i intercanvi d'experiències amb joves d’arreu” —assenyala el germà Pere—. “També participen en els tallers de temes socials, ecològics, espirituals, bíblics. Alguns espais estan reservats per viure un temps de silenci”

I què es trobaran els que vinguin aquest any?

Aquest any les trobades parteixen del missatge que ha escrit germà Alois, el prior de la comunitat i que es diu “Esperar en tot temps, que busca desvetllar l’atenció als signes d’esperança”. A nivell més pràctic, a l’estiu es pot portar tenda i s’hauran d’adaptar a les mesures anti-covid.

Què passa si tinc més de vint-i-nou anys?

Sí, també estem oberts als més grans i a les famílies amb infants. En tot cas, sempre és millor inscriure’s.

A banda de seguir les pregàries, què més s’hi fa?

L’allotjament i els àpats són molt senzills i es prenen en comú. Cadascú aporta la seva participació econòmica per fer possible l'acollida. A cada jove participant se li encomana un servei durant la setmana. També hi ha joves que es queden algunes setmanes o mesos com a voluntaris.

Les trobades internacionals de joves a Taizé van començar fa molts anys, oi?

Sí, els germans van obrir les seves portes per crear un lloc de trobada entre joves de tradicions cristianes i cultures diferents, per anar junts a les fonts espirituals i trobar forces per habitar plegats el nostre planeta amb dignitat i cuidant la Terra.

Les trobades són cada setmana durant tot l’any. Són diferents, ara que som en període de vacances?

Venir a Taizé no és anar de vacances. Venir a Taizé és posar-se en camí per descobrir o redescobrir un sentit a la vida, i per reprendre l’alè. Ser a Taizé significa també preparar-se per assumir responsabilitats de tornada a casa, per tal de ser portadors de pau i de confiança. Qui ve a Taizé és rebut per una comunitat de germans que han pres el compromís de seguir el Crist amb una gran senzillesa de vida.

Tinc entès que amb la pandèmia heu hagut de tancar almenys en tres ocasions. Com ho viviu?

La incertesa d’aquesta pandèmia ens ha fet més disponibles però també més vulnerables. Hem hagut d’adaptar horaris i estils de vida. La pandèmia ens fa estar cada cop més atents als altres i a la Terra. Les trobades personals són font de vida.

I quins reptes us plantegeu a partir d’ara?

Volem posar en pràctica aquesta nova sensibilitat a la solidaritat vers tota la família humana i vers tota la creació. No podem tornar «al món d’abans», «a la normalitat». Les nostres vides han de trobar un sentit i qualitat. Canvi interior i canvi de prioritats. 

 

El germà Pere va néixer a Barcelona, fill d’una família d’agricultors aragonesos emigrats a Catalunya. “Vaig fer estudis de comerç, sociologia i després una mica de teologia, abans de fer tota la formació per ser germà de Taizé” —m’explica—. “Sempre buscava com posar en pràctica els dons rebuts: per a mi el do més gran, junt amb la vida, és la fe, do de Déu i dels meus pares. Sempre em pregunto com viure els meus dons al servei de la humanitat”.

No cal dir, doncs, que la fe juga encara un paper fonamental a la seva vida.

N’és el motor. És la veu interior que sempre em diu “Aixeca’t, endavant! Déu t’estima i vol que siguis feliç”. L’aprofundiment més intel·lectual també hi té el seu lloc, però l’important és aquesta veu de confiança, veu que convida a seguir el Crist i el seu Evangeli.

I què podríem fer per Taizé?

Si podeu, veniu! En aquest temps de pandèmia la vostra absència ha sigut difícil, la vostra presència conta molt per a nosaltres. Us hem trobat a faltar. Necessitem compartir els dons de cadascú.