“No hi ha lloc per a més sang a l'Equador”

(Lucia Montobbio-CR) Pere Ariza contestava al telèfon: “No estem en condicions de parlar, han declarat toc de queda permanent, des de les tres de la tarda. Estan matant a la gent als carrers, assassinant a persones… és una batalla campal. Alguns indígenes estan avançant, els llancen bombes, granades, això és terrible, molts han estat ferits de bala.”

Equador torna, a poc a poc, a la normalitat després de 12 dies de protestes. L'origen, un decret econòmic que perjudicava especialment un sector de la població. A Quito s'han viscut escenes de cruenta violència. Els mobilitzats han defensat els seus drets bàsics creant diferents punts de pau, entre els quals han figurat dues universitats catòliques. L'església també ha estat actor mediador a les altes esferes polítiques.

Pere Ariza, promotor agroecològic, consultor, professor universitari; Nataly Prieto, directora de serveis alimentaris a la ONG Rikolto, i Mauricio Burbano, jesuïta, professor en la Pontifícia Universitat Equatoriana, i director adjunt del Servei de Jesuïta a Refugiats, expliquen com han viscut aquests dies.

Pere, què ha passat aquests dies a Quito?

Pere: A Quito, hem vist enfrontaments molt forts entre policies i manifestants; qui no complia el toc de queda, patia mesures de repressió: bombes lacrimògenes, granades, perdigons.

Quin ha estat l'objectiu d'aquestes marxes?

P: Derogar el decret 883, decret que imposava l'augment, l'alça dels combustibles, en un 30% la gasolina extra, i en un 120% en cas del Dièsel. Aquest paquetazo anava acompanyat de mesures econòmiques, com la reducció en un 20% del salari en cas de nous contractes ocasionals, i mesures que afectaven els drets laborals dels funcionaris públics com l’eliminació de 15 dies de vacances. El Fons Monetari Internacional exigia un paquet econòmic per a donar crèdit, a canvi d'unes mesures d’ajustament estructural. La quantitat d’aquest crèdit és molt semblant al mateix que el crèdit que Lenín Moreno va perdonar a les grans empreses del país, és a dir, derogar aquests diners és molt simple, cal demanar els diners a qui no ha pagat els seus impostos.

Nataly, com has viscut aquests dies?

Nataly: Tinc 33 anys, i he viscut sempre en aquesta ciutat, mai com en aquests dies, l'he vist tan violenta i convulsionada, amb drets vulnerats, amb atemptats a la vida de tantes persones.

Què és el que heu fet durant la protestes?

N i P: Hem censat el nombre de persones per comunitat, allotjades en cadascun dels centres d'acolliment, en els punts de pau. També hem format part d'un grup que ha coordinat els recursos dels centres: repartició d’aliments en les cuines comunitàries, o abastiment de material com a màscares anti-gas, bicarbonat, equips de sutura per a les brigades mèdiques… En aquests punts, han arribat persones ferides i famolenques després de passar molt de temps en les marxes.

Què és el que us ha impactat més?

N: Accions com ordenar a la policia nacional disparar amb bombes lacrimògenes caducades que contenen cianur, llençar granades contra els manifestants, transportar armament en ambulàncies de la Creu Roja, o declarar l'estat d'excepció quan no era necessari. Es va decretar el toc de queda perquè totes les personis es refugiessin en les seves llars, i solament quedessin exposades les persones indígenes, que no tenien un lloc on resguardés, exceptuant un parell de punts de pau. Es deixava oberta la porta per a una massacre.

Com s'ha posicionat la Companyia de Jesús enfront d'aquests fets?

Maurici: els jesuïtes renovem, dia rere dia, el nostre compromís de caminar al costat dels pobres, els descartats del món, els vulnerables en la seva dignitat en una missió de reconciliació i justícia, com diu la nostra preferència apostòlica universal. El Provincial de l’Equador, Gustavo Calderón ha senyalat en un comunicat que els jesuïtes deplorem la violència que s'ha generat aquests dies a l'Equador, de manera especial les morts de ciutadans als carrers, els ferits, i el caos que ha creat una confusió que enfosqueix la veritat i les arrels de la problemàtica que estem vivint.

Des de el nostre carisma de “contemplatius a l’acció” estem orant i a la mateixa vegada actuant per guarir les ferides que han causat aquesta situació. En definitiva, intentem ser agents de reconciliació en els espais on actuem.

Quines accions ha dut a terme l'església per reduir la tensió?

M: La Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador (PUCE), en la qual també treballo, s'ha convertit en un punt de pau i d'ajuda humanitària. La universitat ha tingut contacte amb algunes comunitats indígenes a partir de la vinculació amb la col·lectivitat. Això ha brindat un espai d’acollida, especialment els més vulnerables: dones i nens indígenes. També, vull destacar l’ajuda solidaria i silenciosa d’altres sectors com el Servei Jesuïta a Refugiats, el seu personal ha dedicat accions humanitàries en diversos centres d’acollida de la capital. Aquest treball solidari, en el que han participat tant persones nacionals com persones estrangeres, s’ha vist amenaçat per accions de la força policial.

N: Certament, les universitats han habilitat els seus llocs d'estudi per donar espais de subministraments, d'acollida, de descans, d'alimentació. Una de les universitats és la que indica Maurici, i l’altra és la Universitat Politècnica Salesiana. Els jesuïtes i els salesians han mostrat molta solidaritat i recolzament a les persones afectades.

En què més ha participat l’església?

M: De manera general, ha participat i continua fent-t’ho, en tres tipus d'accions. En primer lloc, en accions que es centra en l'atenció pastoral en els diferents centres i parròquies per a cridar a la pau i al diàleg; en segon lloc, accions per acompanyar i donar suport a les persones indígenes, des de les diferents diòcesis del país que tenen contacte amb les comunitats indígenes; i, finalment, accions que proporcionen ajuda humanitària, a partir de l'acolliment d'indígenes en la capital. Un dels centres ha estat la Pontificia Universitat Catòlica de l’Equador, com he comentat.

I com a actor mediador?

M: L'Església Catòlica ha tingut un paper fonamental pels esforços de mediació. Fa dos dies, en comunió amb el papa Francesc, i els bisbes reunits a Roma, coincidint amb la celebració del Sínode sobre l'Amazones, es va emetre un comunicat sobre la situació de l'Equador. Convidem a tots a resar per la pau social, el diàleg entre els diferents sectors, i el respecte dels drets humans de tots els membres del nostre estimat Equador. Especialment, ens fixem en aquelles poblacions vulnerables, molt afectades aquests dies per l'impacte de les mesures econòmiques sobre la seva vida quotidiana i la violència que està havent-hi als carrers.

Per altra banda, la mateixa PUCE ha mediat per a que no hi hagi un enfrontament entre policies i manifestant en les rodalies de la universitat. En això, va tenir un rol important el rector, Fernando Ponce, i els estudiants de l’àrea de salut de la PUCE, també va jugar un rol important la Universitat Salesiana i la Universitat Central. Finalment, la Conferència Episcopal Equatoriana i el Sistema de Nacions Unides a Equador van tenir un paper rellevant de mediació, el seu resultat va ser la derogació del Decret 833.

Per a què ha de servir els que venen?

M: Una vegada derogat el Decret 833, estem a l’espera d’un nou decret en el que es tinguin en compte tots els actors socials del país, especialment als més vulnerables. L’errada del govern, va ser imposar un decret – elaborat segons les línies del FM- però sense comptar amb un diàleg previ. Això resulta incomprensible per a un govern que des dels seus inicis, ha volgut caracteritzar-se pel diàleg. En tot cas, hem d’aprendre d’aquesta situació. Aquest conflicte ens fa veure que hem de treballar molt per a construir un veritable Equador “plurinacional i intercultural”, com es menciona a la Constitució de 2018. No hem superat el classisme, ni el racisme. A més, en aquest temps de crisis es van evidenciar discursos i accions xenòfobes, especialment cap els veneçolans. Esperem que la situació ens porti aprenentatges per a ser capaços de posar-nos en el lloc de l’altre, especialment dels més vulnerables, i de valorar la diversitat com a una riquesa, no com una amenaça. Només així podrem construir una pau ferma, basada en la justícia i l’equitat.

Com diu el nostre provincial Gustavo Calderón: “Convidem a tots els actors protagonistes a reflexionar, son dies de discerniment profund, on la capacitat de negociació sigui il·luminada per la generositat i sacrifici de tots, i alhora on les necessitats de les persona més vulnerables estiguin en el centre de tot. No hi ha lloc per a més sang. Sí que n'hi ha per a una justícia que construeixi pau i equitat.”