Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) "Les religions exerceixen una funció inidividual de configuració de la persona, i també una funció social d'humanització de la societat", ha explicat Antoni Matabosch, president del Grup de Treball Estable de Religions, en iniciar l'acte de commemoració dels 10 anys de treball en diàleg interreligiós del GTER que s'ha celebrat aquest dilluns al Palau de la Generalitat.

En la seva intervenció, Matabosch ha citat Hans Kung per afirmar que "no hi haurà pau en el món sense pau entre les religions, i no hi haurà pau entre les religions si no col·laboren entre elles", cita que ha completat afegint que "no hi haurà una societat madura, lliure i justa sense les religions, ja que són fonts de valors per viure humanament i per crear amb imaginació". Matabosch ha recordat que el sociòleg Manuel Castells diu que "està demostrat un anhel creixent de religió en el nostre món i és per això que la població religiosa en el món creix sense parar", tot i que Europa Occidental només sigui una excepció en el panorama global a causa d'una història religiosa, civil i cultural que ha desprestigiat certes religions històriques. Per Matabosch, "estem vivint un món nou, on cal veure la realitat amb perspectiva i amb dimensió mundial".

Nou paradigma de relació en el diàleg interreligiós

Consideracions anteriors que són el marc per entendre el sorgiment d'una entitat com el GTER ara fa deu anys. Pocs mesos abans de la celebració a Barcelona del Parlament de les religions, la primavera de 2004, alguns membres de les religions més representatives i arrelades a Catalunya "prengueren consciència que la responsabilitat principal i primera de les relacions interreligioses la tenien les mateixes religions". Però, ha matisat, "no es tractava de formar un grup interreligiós més, format per persones a títol personal, sinó crear un nou paradigma de relació en el diàleg entre les religions."

Un nou paradigma de treball conjunt a través del GTER, que "allunya a la societat del patró assimilacionista a l'estil clàssic francès, o multiculturalista anglosaxó, que no han creat una societat cohesionada, per excés la primera, i per defecte la segona", optant per un model intercultural que respecta el que és específic dins del marc comú de la societat catalana. El GTER, ha explicat Matabosch, "no és un lloc de diàleg doctrinal o de debat teològic, sinó un grup de col·laboració pràctica en el que es posa l'accent en la pedagogia de l'acció, ja que de fet l'acció, l'estar actius, configura la vida." Una acció que s'ha reflectit en múltiples iniciatives al llarg de deu anys de treball, com la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional, o convenis de col·laboració amb altres organismes com el grup interreligiós Marseille Espérance o la Secretaria General Iberoamericana amb qui organitzen les Trobades Interreligioses Iberoamericanes.

Convenis de col·laboració que serveixen per conèixer altres realitats d'actuació en diàleg interreligiós, com en el cas d'Iberoamèrica. L'assessor de la secretaria general del Fòrum Iberoamericà, Fernando García Casas, ha explicat als assistents com el diàleg interreligiós ha contribuït en la construcció d'una comunitat iberoamericana. El diàleg entre els 22 estats membres "reforça la cohesió social, desactiva els odis, facilita la reconciliació, la convivència, combat la por, prevé situacions de risc i, per tant, garanteix la Pau", ha remarcat García. A Iberoamèrica, ha afirmat, "som una multiplicitat d'identitats, de llengües i de valors, i això el diàleg interreligiós ho posa molt de relleu." García ha conclòs la seva explicació manifestant que el "GTER és un magnífic exponent de la tasca de les comunitats de fe, mostrant les aportacions que fan a una cooperació solidària".

El diàleg comporta una conversió interior

Tot i que les religions són garants de Pau, també són ambigües. D'aquest fenomen d'ambigüitat ha parlat el bisbe auxiliar de Marsella, Jean-Marc Aveline, en nom del grup interreligiós Marseille Espérance. Aveline ha expressat la contradicció existent en les religions ja que, "malgrat les obertures dels textos sagrats, les religions són tancades per l'absolutització del mateix: per la pretensió de creure's superior i no veure la necessitat de dialogar amb l'altre". Ha criticat també que la història mostra com les religions, sobretot les monoteistes, corren el risc de confondre l'absolut de Déu amb l'absolut de la religió. "Absolutitzar la idolatria constitueix un perill per la Pau. Les religions són ambigües: poden donar el millor i el pitjor", ha afirmat.

Aveline té clar que el diàleg recau en diferents actors, tant les religions com els estats: "Emplaço als Estats a que fomentin el diàleg interreligiós per a construir la Pau, com fa la Generalitat de Catalunya, per exemple, però és important que cada religió treballi en si mateixa, veritablement no només superficialment, perquè sinó no servirà de res que ho facin les polítiques públiques".

El bisbe auxiliar de Marsella ha explicat també que la Pau global s'inicia primer en cadascú de nosaltres : "No hi haurà pau al món sense pau interior. I la pau interior procedeix de reconèixer la presència divina en les nostres diferencies humanes. El diàleg, com la Pau, és una cosa fràgil; el diàleg comporta una conversió interior que passa per deixar de justificar coses que ens poden conduir a la guerra". Per a ell, la conversió passa per tenir empatia amb l'altre: "No serem capaços mai d'entendre l'altre si ignorem les seves ferides identitàries. No es tracta d'oblidar el què creiem, sinó de comprendre i entendre l'altre".

El GTER com a referent de cohesió social i política

Aquesta entesa amb l'altre comporta recordar el nucli de les religions: l'amor. El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha referit a aquest principi recordant que "malament quan una religió només és un codi de manaments i deixa de ser una experiència d'amor". Per Mas, el que ha d'existir en el diàleg interreligiós "és sobretot una experiència d'estima per la persona humana, i finalment una experiència d'amor". Pel president català, avui una societat composada per gent de diverses procedències i de diverses religions pot aprendre del GTER tres lliçons: "maduresa en el sentit de no esperar a que algú altre ens faci la feina, sinó que la fem nosaltres; la pedagogia de l'acció, fer i fer junts malgrat ser gent ben diversa, i l'esperit de consens, l'esperit de maduresa democràtica".

Un consens que, per Mas, ha d'eliminar la mirada per sobre de l'espatlla, i ha de fer sentir-se igual als altres però des de la seva pròpia identitat".

En aquest enllaç es pot llegir íntegre la intervenció d'Antoni Matabosch i veure l'acte sencer.