Autories
La presència de les monges benedictines al santuari de Puiggraciós durant més de mig segle ha estat una història que ha generat una mena de fil d’or col·lectiu. Aquest dilluns al vespre, desenes de persones les han acompanyat en el seu comiat com a responsables del Santuari. Les monges del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona van reobrir aquest santuari del Vallès i ara marxen. Però la priora administradora de la comunitat, Roser Caminal, va deixar un missatge de continuïtat, no de punt final. Elles van iniciar un recorregut d’obertura i acollida al santuari que esperen que continuï obert.
El comiat va ser un agraïment popular a la presència de les monges. Ho van fer els quatre alcaldes dels municipis vinculats territorialment al santuari: l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells del Fai, la Garriga i el Figaró. Ho va fer el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, que ara serà l’entitat responsable de la gestió del santuari. I ho va fer l’Associació d’Amics del Santuari de Puiggraciós, que es va constituir fa un parell d’anys per ajudar al sosteniment i per promoure les activitats religioses i culturals del santuari. El president, Joan Lluís Zamora, va expressar emocionat el compromís de tots els presents que omplien la plaça del santuari per tal que Puiggraciós continuï sent un referent d’“espiritualitat, natura, cultura i país” per a tots els qui s’hi acosten. També van anar a acomiadar les monges diversos capellans i religiosos dels bisbats veïns que participen regularment de la vida del santuari.
Les benedictines van iniciar un recorregut d’obertura i acollida al Santuari de Puiggraciós que esperen que continuï obert
Des de fa unes setmanes ja no hi ha la petita comunitat de monges vivint al santuari. Però Roser Caminal va expressar molt bé el que deixa aquest “referent vital” per a tantes persones. Un “fil d’or” que després d’aquests anys “ens vincula i ens estimula”. Per això va fer tancar ells ulls a tothom perquè recordessin la primera vegada que van pujar a Puiggraciós, amb qui ho van fer, a qui hi han conegut, què hi han descobert personalment... “Feu present allò que n’he rebut i el que hi heu aportat”.
La data escollida pel comiat va ser la mateixa que fa 53 anys, la de la Vetlla de la Mare de Déu de Puiggraciós, que com les verges trobades se celebra el 8 de setembre. La imatge de la Mare de Déu es va situar a la porta de l’església, des d’on mirava els participants, ensenyant-los el nen Jesús durant les llargues estones de silenci.
Després van venir les paraules de comiat, amb totes les benedictines de les Puel·les a primera fila. La periodista Laura Mor va conduir l’acte, en què van intervenir els alcaldes i van entregar a les monges una clau simbòlica de cada municipi que els recordava que el santuari sempre serà casa seva.
En els parlaments, el rector de l’Ametlla i vicari general de Terrassa, Fidel Catalán, va anunciar que “el santuari continuarà obert”. Que hi haurà una persona que s’encarregarà del santuari i que les properes setmanes tindran reunions amb els fidels, l’Associació d’Amics i els municipis propers per “incrementar les complicitats” i anar definint com es preserva la vida del santuari. El diumenge també es mantindrà la missa de les 10 del matí al santuari. El bisbe Cristau va tancar els parlaments amb una invocació a la devoció mariana.
En l’acte també es va presentar la reedició del Quadern d’Estudis Garriguencs sobre els 50 anys de presència benedictina a Puiggraciós, escrit per Víctor Rodríguez i amb un text de la benedictina Griselda Cos.
Durant aquests anys, una vintena de monges han anat passant per Puiggraciós. De tots els assistents, qui no en coneixia una, en coneixia una altra. O a totes. O recordava les que ja no hi són. Per això, al costat del somriure que sempre porten les monges a dins, també es van veure caure llàgrimes. En espera que realment l’experiència de Puiggraciós pugui continuar sent possible sense la presència de les monges.
Temàtica
Territori
