(Glòria Barrete –CR) Vint-i-quatre monestirs femenins benedictins formen des de fa uns mesos una nova congregació religiosa anomenada Santa Hildegarda. Una nova manera de relacionar-se entre els monestirs, guanyant autonomia, fent xarxa i dotant-se de més recursos organitzatius que en plena pandèmia ha començat el seu camí.
De Catalunya, en forma part el monestir de Sant Pere de les Puel·les. No es pot parlar d’una unificació com ha estat en els casos d’altres ordes i congregacions ja existents, sinó la creació d’una congregació. “Hem creat una manera nova de relacionar-nos”, afirma Esperança Atarés, abadessa del monestir benedictí de Sant Pere. Quan existien les federacions cada monestir era autònom, el consell federal no tenia facultats sobre cada monestir i la presidenta federal, per exemple, no anava a fer visites a un altre monestir. Cada monestir es valia per ell sol.
L’any 2014 totes les monges de vida contemplativa del món van rebre des de Roma una enquesta per conèixer la realitat actual, les necessitats i el seu parer sobre algunes qüestions d’organització. Les monges benedictines a Espanya, que s’organitzaven aleshores en quatre federacions, van veure una oportunitat per crèixer i van aprofitar l’enquesta per demanar una nova opció d’organització, crear una nova congregació, i els hi van dir que sí. Durant cinc anys llargs s’han anat coent les Constitucions i els Estatuts d’aquesta nova congregació a través d’una comissió de treball amb participació de les quatre federacions existents. Finalment el desembre de 2019 es va aprovar la seva creació canònica.
Més comunió entre monges benedictines
Ara amb la nova congregació el monestir continua autònom en el seu dia a dia, però sí que hi ha una abadessa presidenta de la congregació que fa una visita canònica a cada monestir. Aquesta nova congregació aplega vint-i-quatre monestirs de monges benedictines a Espanya i no depèn de l’autoritat del bisbe de la diòcesi sinó del Consell i de l’abadessa presidenta.
“L’objectiu principal de la congregació és unir-nos més i treballar més el carisma propi, el benedictí”. També afavorirà la formació dels monestirs. “Ens fa crèixer i estar més en comunió amb la resta de monges benedictines”.
La congregació pren el nom d’Hildegarda, per Hildegarda de Bingen, monja benedictina i amb unes capacitats extraordinàries a la seva vida, des d’àmbits diferents com la teologia, la ciència, o la litúrgia. “Una persona dotada amb molts carismes, i una santa, perquè ho és”.
“Vam estar mirant-ho per internet fins i tot per saber si aquest nom ja estava agafat, i no”, explica Atarés. “Vam estar molt contentes perquè és una dona benedictina, una figura avui dia encara desconeguda, que ens va portar a fer-la ressaltar més”. I una dona. Per paradoxal que pugui semblar, Atarés recorda que moltes congregacions femenines prenen nom d’homes. “Volíem que fos una dona, la nostra patrona per dir-ho d’alguna manera”.
El Capítol General es va celebrar el mes de febrer de 2020 i va escollir les membres del Consell. És qui fa el dia a dia, i qui es reuneix quan convé per treballar certs temes, com les visites canòniques als monestirs, per exemple, que les fan també les Conselleres junt amb algunes monges que exerceixen de visitadores.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.