El passat divendres 21 de novembre, l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura va acollir la presentació pública de la Lliga Jove de Montserrat, una nova associació juvenil que vol esdevenir un espai segur, plural i formatiu per a tots aquells joves que volen desenvolupar la seva fe cristiana des del marc de la cultura i la identitat catalana. L’acte va comptar amb la participació de tres dels impulsors del projecte: Pau M. Duran, Martí Tresserra i Ada Font Burdoy, i va ser moderat per l’estudiant de doctorat i membre de l’Observatori, Pilar Baradat Marí.
La Lliga Jove de Montserrat neix inspirada pel llegat dels joves de finals del segle XIX i hereus de la Renaixença que, al voltant de la figura del bisbe Josep Torras i Bages, van fundar la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. En aquella època, aquests joves van veure en Montserrat un símbol de síntesi entre fe i país; ara, més d’un segle després, una nova generació vol recuperar aquell esperit i adaptar-lo als reptes culturals, socials i eclesials del present, sota l'empara de l'entitat creada per l'autor de La Tradició Catalana i bisbe de Vic l'any 1899.
Un buit per omplir
Duran, president de la Lliga Jove i jurista especialitzat en Dret Canònic, va exposar amb claredat el diagnòstic que ha impulsat el naixement de la iniciativa. Va afirmar que molts joves que se senten alhora cristians i catalans “no troben cap espai on viure aquesta doble identitat amb normalitat i profunditat”, un buit que els fa sentir ”orfes” dins de l’actual pastoral juvenil: “La Lliga Jove sorgeix de la necessitat de crear un espai segur per a aquests joves, un lloc on puguin conrear la fe amb vocació de retorn social”.
“La Lliga Jove sorgeix de la necessitat de crear un espai segur”
També va lamentar que, massa sovint, les propostes per a joves siguin “palesament insuficients”, centrades gairebé només "en concerts de música cristiana o adoracions eucarístiques”, quan el jovent cristià “té dret a aprendre en comunitat per què ho és“. “Som hereus del Vaticà II —va remarcar— i no volem renunciar a definir-nos com a cristians i catalans i a entendre per què ens identifiquem així”.
Una comunitat que vol créixer
Per la seva banda, Martí Tresserra, graduat en Filosofia, Política i Economia i secretari de l'associació, va subratllar el caràcter comunitari del projecte. La Lliga, va dir, “no vol ser només un espai intel·lectual, sinó també un lloc de convivència i trobada en la fe”, obert a teixir col·laboracions amb altres entitats. Va citar com a exemple la tertúlia jove mensual de la Fundació Joan Maragall, un model de diàleg i reflexió que els agradaria integrar en el seu propi ritme d’activitats “estem oberts a col·laborar amb qualsevol associació que ens permeti teixir ponts i enriquir-nos d’una experiència comuna i d’objectius similars, com la tertúlia jove que cada mes organitza la Fundació Joan Maragall”.
“VOLEM teixir ponts i enriquir-nos d’una experiència comuna”
Aquesta voluntat d’obertura i diàleg és un dels eixos de la nova Lliga, que vol ser també un espai de referència per a joves interessats en l’espiritualitat cristiana a Catalunya i extensible a altres diòcesis dels Països Catalans.
Fe i catalanitat, un binomi viu
Ada Font Burdoy, tresorera de la Lliga Jove, politòloga i jurista, va exposar els dos pilars que sostenen l’associació: la catalanitat i la fe. Va reivindicar “una manera d’estimar el país oberta, sense un rerefons ideològic tancat”, i va remarcar que “a Catalunya tenim dret a pregar en català”. Sobre el pilar religiós, va defensar “una fe plural, oberta a diverses sensibilitats i carismes, orientada a formar-nos i a enfortir-nos com a comunitat”.
“a Catalunya tenim dret a pregar en català”
La litúrgia en català, l’adhesió als principis del Concili Vaticà II i el compromís amb una Església respectuosa, inclusiva i plural formen part del nucli identitari de la nova entitat, que vol recuperar també els valors que van conduir els joves fundadors de la Lliga Espiritual a passar a l'acció el 1899.
Mirada endavant
La Lliga Jove de Montserrat preveu combinar activitats pastorals —moments de pregària, celebracions eucarístiques, recessos— amb espais formatius sobre cultura religiosa, història de Catalunya i pensament social cristià. Entre els objectius fundacionals hi destaquen reforçar l’esperit cristià dels membres, fomentar la devoció a la Mare de Déu de Montserrat i difondre la Visita Espiritual de Torras i Bages, una de les oracions més emblemàtiques de la tradició eclesial catalana.
