Najia Lofti: "La banca islàmica va més enllà que la banca ètica"

(Lucia Montobbio/CR) Najia Lofti és economista especialitzada en economia i finances islàmiques. És directora i presidenta de la primera cooperativa de Serveis Financers Islàmics a Catalunya, a l’hora que professora de finances islàmiques a la UAB i professora de Etnologia del Magreb a la Universitat de Barcelona. La entrevistem per conèixer més sobre el funcionament de la Banca Islàmica i la projecció que hi té a Catalunya.

-L’economia islàmica és un sistema que neix d’una sèrie de pensadors que defineixen un sistema econòmic que vagi d’acord amb els valors de la societat islàmica, i els principis de la religió de l’Islam, donat que amb els existents no se sentien satisfets. Podem parlar d’un moment on aquest pensament es concreti en un sistema econòmic existent?

Podem dir que tot això fa gairebé 14 segles que va començar. És veritat que no hi havia una banca islàmica conformada però sí que existien una sèrie de pràctiques econòmiques. Em refereixo al fet que es practicava comerç, inversió sense estar lligades a un sistema, com a exercicis individuals. Amb la colonització de països de cultura àrab-musulmana, van arribar sistemes convencionals d’economia que van ser imposats, els que coneixem com a sistemes capitalistes. Com era d’esperar, el sistema invasor no quadrava amb la identitat, la cultura de la societat envaïda. Això va fer que els intel·lectuals es plantegessin el dilema de continuar amb els sistemes de la colonització, de la globalització, o bé aturar-se i reflexionar en com crear un sistema propi que respectés els preceptes de l’Islam. Per a mi tot això conflueix en la figura d'Abu El Alaa El Maududi, als anys 40-44. A partir del seu pensament, als anys 60, quan els països van començar a descolonitzar-se, aparegueren les primeres associacions a treballar amb seriositat per elaborar una teoria que lligués bé la pràctica econòmica islàmica que va arribar a finals dels anys 70. L’impuls arriba des de l’Organització de la Cooperació Islàmica que a partir de la reunió de ministres de finances (1973) constitueix el Banc Islàmic de Desenvolupament. Aquesta serà una entitat multilateral, que englobarà 57 països islàmics, finançarà projectes de desenvolupament i començarà la seva activitat al 1975. Aquest any, també apareix el banc de Dubai, el Dubai Islamic Bank, aquest per a mi és l’inici de les institucions financeres islàmiques.

-El desenvolupament de la banca islàmica es veu potenciat pel boom del petroli dels anys 2002-08, i per la crisis econòmica internacional.

Sí, aquestes són unes fites importants. Així i tot, ens podríem estendre molt a l’hora de parlar de l’evolució de la banca islàmica, s’han de tenir en compte molts factors polítics, socials, econòmics.

Des del meu punt de vista hi ha dos moments importants. Un que és la crisi internacional del 2008-10 on la banca islàmica gràcies al seu sistema de funcionament va mantenir la seva estabilitat. La ciutadania va augmentar el seu grau de desconfiança envers les banques donada la seva visible especulació i inestabilitat. Entre les alternatives més estables, responsables, sociables, preocupades pel medi ambient, vàrem entrar nosaltres.

Per altra banda, cal recordar els atemptats de les torres bessones de l’11S. La màxima expansió de la banca islàmica es dóna llavors. Els inversors musulmans que tenien el seu capital en bancs americans van tenir por de veure els seus comptes congelats, i així és com van portar el seu capital a la banca islàmica.

-Parles de la cerca d’alternatives més estables, sociables, responsables. Aquí, a Catalunya, tenim altres entitats com Triodos Bank, Fiare, Coop57, Oikocredit que aposten per una economia més justa, social, transparent. Teniu punts en comú clars, però què és el que diferenciaria la banca islàmica d’aquest altre model de banca ètica?

La banca islàmica va més enllà que la banca ètica. Em refereixo al fet que és clar que la banca ètica respecta tot allò que és socialment responsable, i que es fixa molt en els projectes on invertirà els estalvis dels clients... però continua funcionant amb un tipus d’interès encara que sigui just i raonable. La banca islàmica no funciona amb cap mena d’interès, ni amb préstecs a canvi d’interès.

-Amb cap mena d’interès?

Amb cap. La banca islàmica funciona amb inversions reals, amb productes reals per a projectes reals. I així és com mantenim el vincle entre l’economia real i la financera, no hi ha nombres imaginaris. La banca islàmica té uns principis molt estrictes, no hi ha cap transacció de diners contra diners. Només hi ha béns reals, no pots vendre alguna cosa que no és teva, per exemple l’especulació que hi ha amb els habitatges no l’hem vist al nostre sistema. Si algú necessita una murabahah lliura un escrit on es compromet a pagar el pis i el banc s’encarrega de buscar-li un. Se li facilita, es valora i ambdues parts pacten una comissió que no canvia cap circumstància. Si no pogués pagar al final el pis, se li troba un pis més petit i econòmic, o en darrera instància es cobreix amb el fons de la zakat. Mai es desnona. Cal pensar que treballem com si fóssim socis, socis d’una cooperativa, que invertim en un projecte, el banc (que fa d’intermediari) i l’estalviador inverteixen en el projecte de l’emprenedor. Els nostres beneficis sovint són més alts que els dels bancs convencionals. Mentre un banc convencional et pot donar un 2,5% de beneficis, nosaltres podem arribar fins al 15%.

-Però, llavors el preu dels diners és zero?

No. Però el guany depèn del resultat d’un treball o servei realitzat, hi ha un risc compartit. Nosaltres no podem donar contractes en els quals avancem que guanyaràs un tant per cent dels fons dipositats. Els guanys o els tants per cents vénen donats pels beneficis o pèrdues de l’activitat finançada amb els fons que has dipositat.

-Monzer Kahf explica que mentre un agent econòmic liberal es defineix com a maximitzador d’utilitat i beneficis, l’individu islàmic és un maximitzador econòmic i moral, maximitzant l’èxit en aquesta vida i en la següent. Un busca només el benefici per a ell mateix de forma immediata, l’altre el seu benefici, el de la comunitat, i un benefici present i futur.

Bé, és que l’altra diferència és que la nostra economia segueix els principis de la llei Shaira. Un dels preceptes és buscar el benefici d’un mateix i també de la comunitat. Per això s’actua de forma tan responsable a nivell econòmic i aquest és precisament el perquè de la nostra estabilitat i resistència davant de la crisi internacional de la que parlàvem abans.

-Si bé és cert que al final també us vàreu ressentir. Per exemple, la crisi immobiliària al països del Golf.

La primera fase de la crisi internacional va ser financera, nua i crua, i no va desestabilitzar la banca islàmica. La segona fase va tocar a institucions més particulars, i aquesta tampoc ens va afectar. Però ja quan va entrar en la crisi en l’economia real, llavors sí que va tenir una repercussió. Nosaltres també treballem amb projectes reals, sobre terreny i és normal que ens veiéssim afectats al final.

-Parles de la llei Sharía. Aquesta es veu reflectida en els principis de la banca islàmica a través d’una sèrie de principis religiosos concrets com: Zakat, Riba, Gharar, Israf. Qui controla que es complexin aquests principis?

Passem controls molt estrictes. L’òrgan de control s’anomena Comitè de Sharía internacional, té seus a l’àmbit internacional i regional de cada país. Aquest òrgan és qui permet o interromp qualsevol operació o activitat financera. S’ho miren tot amb lupa. Si es considera que l’operació pot ser perjudicial per a les persones o el medi ambient, o es considera que existeix alguna injustícia, no es permetrà l’operació. Tenim l’obligació de passar una sèrie de controls i de demostrar que la zakat està compresa en el nostre sistema financer. Si no passem els controls i els requisits que ens demanen, perdem la certificació de banca islàmica.

-Quines opcions hi ha aquí, a Catalunya, de participar d’aquesta economia?

Només estem nosaltres. Ens diem Coophalal, som una Societat Cooperativa que subscriu i impulsa la pràctica de l’Economia i les Finances Islàmiques basades en els principis de la Shaíra. Som una plataforma que posa en contactes a inversors, estalviadors amb emprenedors que volen que la seva activitat segueixi els principis dels quals hem parlat.

-Sou els primers a Catalunya. I si algú que no fos musulmà volgués obrir un compte amb vosaltres, podria?

Sí, som pioners a Catalunya, i també som els primers a Espanya. L’altre dia a una conferència del Banc Espanyol ens van mencionar quan al president li van preguntar si a Espanya s’estava movent el sistema de banca islàmica, i per la meva sorpresa ens van mencionar, tot un honor per CoopHalal. És clar que una persona que no sigui musulmana pot obrir un compte amb nosaltres. Una cosa no té veure amb l’altra. La banca islàmica, i CoopHalal està oberta tant a particulars musulmans com a particulars no musulmans.

-De fet, a països com Irlanda o regions com Anglaterra hi ha molts clients que han apostat per aquest sistema sense ser musulmans, també hi ha hagut interès i creixement a Alemanya, Luxemburg o a Suïssa. Hi ha hagut una evolució a Europa. Quina és la projecció que té a Catalunya?

Nosaltres portem treballant des de 2014, ja tenim a clients tant musulmans com no musulmans. Els que han apostat per nosaltres i invertit el capital en els nostres emprenedors, han obtingut ja els seus primers beneficis.

De moment treballem amb dos contractes només, els que hem trobat que són legals i halal, compatibles amb la llei espanyola. La Murabahah i el Takaful. A poc a poc, anem treballant i avancem. Esperem que la societat conegui la nostra alternativa i que anem creixent junts.

-Quins reptes creus que té la banca islàmica?

El repte principal que veig és formar a professionals en aquest sector. No només han de tenir coneixements en economia, també en la llei islàmica. Veig i visc aquesta necessitat en pell pròpia, no paro de fer conferències i assistir a esdeveniments. Hem de ser més professionals formats i interessats en aquest sector. L’altra complicació és merament administrativa, i també, de forma crítica, manca enginyeria financera, molts van als productes existents en banques convencionals i els halalitzen, nosaltres volem que els productes siguin autèntics, que neixin de la llei islàmica. Ens queda molt per fer, però confiem en el nostre sistema i confiem que els ciutadans estiguin interessats en la nostra proposta.

Preceptes religiosos concrets de caràcter econòmic

Definicions basades en l’article d’Olivia Orozco de la Torre “Desarrollo de la economía y banca islámica: evolución histórica y actualidad europea”, en les explicacions de Najia Lofti i en la informació que apareix a la web de CoopHalal.

Zakat: és la donació, d’un 2,5% de la renta a persones necessitades, és un dels cinc pilars de l’islam.

Riba: prohibició del préstec amb interès

Gharar: Prohibició sobre la incertesa, l’ostentació.

Israf: Prohibició sobre l’extravagància o consum excessiu.

Tawhid: principi d’unicitat sobre la qual es basa l’economia.

Jilafah: Idea que estem aquí de forma temporal, com a usufructuaris de l’obra divina, i per això som responsables i hem de respectar amb màxima cura aquesta obra. D’aquí es dedueix la responsabilitat amb les persones, amb el medi ambient. El no invertir en negocis com l’acohol, la prostitució, les armes...

Falah: Èxit en aquesta vida i en la següent. Quan parlem d’invertir per benefici propi i de l’altre, estem parlant d’aquest èxit.

Alguns contractes, productes, que es poden donar a la banca islàmica

Hi ha més de 300 contractes existents a la banca islàmica. Aquests només en són alguns.

Qard al-hasan Qard al-hasan: préstec de lliure interès. S’utilitza tant en comptes corrents com en préstecs personals.

Musharakah és el contracte d’associació o coparticipació que formalitza l’associació en una operació d’inversió o activitat econòmica en la que ambdós posen capital i treball.

Mudarabah significa ‘associació limitada’ és el contracte que regula l’associació entre un soci que posa simplement el capital i l’altre que realitza la inversió. Equivalent a la commenda cristiana.

Murabahah és el contracte que formalitza una operació de revenda d’un bé o canvi d’una comissió pel servei realitzat.

Iyarah és el contracte a través del qual el banc compra un bé o el lloga al client, a canvi d’un percentatge pel servei i risc incorregut. Inclou la versió iyara-wa-iqtina, en el que el client posseeix l’opció de compra al final del període de pagament. S’utilitza sobretot per les hipoteques.

Sukuk: aquests bons cobreixen la funció d’un bo de deute convencional, però el seu rendiment no és un percentatge del cost del bo, sinó dels rendiments d’un actiu o participació que es compra a través d’un contracte islàmic.

Takaful: Assegurança solidària que es basa a la cooperació, protecció i ajuda mútua.