Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Tapís 30) El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha presidit aquest divendres l’acte oficial d’inauguració de la remodelació del museu Tresor de la Catedral, que ha estat en obres i tancat al públic des de l’octubre del 2020. El bisbe ha exercit d’amfitrió en la primera visita oficial que s’ha fet a les renovades instal·lacions del museu, acompanyat de Jaume Julià (president del Capítol de la Catedral de Girona), Laia Cañigueral (delegada del Govern de la Generalitat a Girona), Miquel Noguer (president de la Diputació de Girona) i Marta Madrenas (alcaldessa  de Girona).

A l’inici de l’acte, que ha conduït Jaume Julià a la nau gòtica, han pres la paraula les autoritats, que han coincidit a remarcar la singularitat de la col·lecció del Tresor de la Catedral, la dignificació de l’equipament que han suposat les obres de remodelació i han lloat l’esforç econòmic fet pel bisbat de Girona, a través del Capítol de la Catedral, per assumir més de la meitat de la despesa que ha suposat la intervenció (1 milió d’euros aproximadament).

Julià ha cedit primerament la paraula a la nova delegada del Govern de la Generalitat, en el que és un dels seus primers actes des del seu nomenament fa tot just una setmana. La delegada, després de recordar la importància patrimonial de les peces exposades, ha expressat la joia que suposava pel Govern de la Generalitat “donar suport a un projecte que és important per a Girona, per a les comarques, però també pel nostre país”.

El següent a prendre la paraula ha esta Noguer, que ha remarcat el que les obres suposen com a consolidació d’una peça artística única, com és el Tapís de la Creació, ha felicitat al bisbe Pardo per la decisió, coratjosa, d’afrontar la reforma, que ha dit que ha de ser “la culminació de la visita a la Catedral”.

L’alcaldessa de Girona ha centrat el seu parlament en la Catedral com a element d’identitat: “La Catedral, per a tots els gironins, és un element identitari i no reconeixeríem el nostre skyline sense la seva silueta. És un tresor en ella mateixa, que conté, però, un altre tresor entre les seves parets, que és en el que el Bisbat ha esmerçat recursos per a que llueixi tal i com mereixen les peces, però sobretot el Tapís de la Creació”. L’alcaldessa va agrair també al bisbe “que vagi creant excuses tan importants per gaudir d’aquest espai –fent referència a la Catedral- tot sovint”, va remarcar que la remodelació permet que la Catedral sigui un espai de referència pels visitants i va lloar els esforços en fer la visita al monument cada vegada més accessible a tothom, tenint en compte les diversitats funcionals del visitant.

Pardo ha començat la seva intervenció fent palès que els creients “hem heretat un gran tresor, fruit de l’expressió de la fe de generacions cristianes precedents a través de l’art”. Ha recordat com la reforma del presbiteri va suposar el retorn a la nau de tresors com el baldaquí del Mestre Bertomeu, l’ambó o l’ara romànics, per a la seva contemplació per part de fidels i visitants i ha fet un paral·lelisme: “La necessitat també d’observar millor una peça com el Tapís de la Creació i la seva grandiositat, va ser el motiu de l’escomesa d’aquesta reforma”. També ha fet referència a la renovació del discurs museogràfic, que millora l’aspecte pedagògic i ajuda a entendre la funció de cada peça. El bisbe de Girona és de l’opinió que la reforma ajuda “a mostrar i afavoreix el creixement de la dimensió cultural i artística de la ciutat, en una Catedral on s’uneixen la fe, la història, l’art i la vida de la gent, i en un museu en el qual la fe i la cultura dialoguen en plena harmonia”.  Móns. Pardo també ha fet referència a la importància que les generacions joves i la mainada coneguin el museu i el Tapís de la Creació i per això confia en l’audiovisual d’interpretació que s’ha realitzat expressament i que es pot veure durant la visita.      

El tapís de la creació

La remodelació del museu s’inclou dins el projecte T.A.P.I.S 3.0, que ha permès millores, tant pel visitant com per la conservació de les peces del museu Tresor de la Catedral de Girona. La reforma es va plantejar per la necessitat d’ampliar la sala d’exposició de l’icònic Tapís de la Creació. Com si fos un joc de dòmino, però, en iniciar l’estudi del canvi d’ubicació de la valuosa peça, es va fer palesa la necessitat de realitzar una reforma profunda, estructural, de l’equipament, però també del discurs museogràfic. La darrera reforma estructural del museu data dels anys 70.

Els treballs s’han centrat en la confortabilitat i òptima experiència del visitant al llarg del recorregut, millorant l’accessibilitat i presentant els objectes de tal manera que s’aconsegueixi gaudir i aprendre de les peces exposades. Mitjançant diversos canals d’informació i millorant la seguretat, tant de persones com d’objectes, s’assoliran importants objectius que alhora revelen l’acrònim del nom del projecte: Treball per l’Accessibilitat, Presentació, Informació i Seguretat del Tresor de la Catedral de Girona (T.A.P.I.S.). El “3.0” fa referència a l’actualització dels sistemes i de l’entorn, així com recordar que és el tercer cop que el Tapís de la Creació, peça principal de la col·lecció, canvia d’ubicació en el museu.

Les obres han durat 9 mesos i el museu reobrirà les seves portes a partir d’avui, així com també s’obrirà novament a les visites la Catedral i Sant Feliu, després que s’haguessin de suspendre amb motiu de la pandèmia. El nou Tresor de la Catedral ha guanyat una sala, la Cambra Tresor de la Torre Cornèlia, on s’hi exposen les peces més significatives i valuoses de l’aixovar litúrgic. El museu compta amb un atri, on abans hi havia la botiga de records, que serà el punt inicial de la visita que, contràriament a com s’havia fet fins ara, serà lineal. Posteriorment s’entra en la primera sala, dedicada a les peces de l’època de la Catedral Romànica, en la qual la peça clau serà el Beatus. La segona sala és monogràfica de l’època gòtica amb la figura del Sant Carlemany com a peça emblemàtica. Finalment la tercera sala és la del Tapís de la Creació i disposa d’una sala auxiliar per a la projecció de l’audiovisual que interpreta la peça. Finalment s’arriba a la ja esmentada Cambra Tresor.

Una de les novetats més destacades rau en el nombre de peces de l’exposició permanent, que es redueix significativament (un 50%), a la recerca de la renovació del discurs museogràfic. Una altra novetat de primera magnitud és que s’habilitarà una plataforma virtual de consulta de totes les peces que es troben dipositades a l’equipament, que entrarà en funcionament el juliol. A través d’aquesta plataforma, el Tresor de la Catedral posa a l’abast del públic les gairebé 1.300 peces de que disposa en dipòsit amb les seves respectives fitxes.

Joan Piña, director del museu Tresor de la Catedral, afirma que l’actuació permet que “el visitant contempli dignament el Tapís de la Creació, que abans era en una sala molt petita, tot i constituir el colofó de la visita, i amb raó, perquè és la peça estrella. Hem volgut posar-lo a la sala més gran del museu perquè havia de complir un seguit de requisits, com ara permetre un accés fluid de gent, que el guia pogués fer les explicacions pertinents amb comoditat, etc, i tot això va implicar que havíem de reorganitzar tot el patrimoni que teníem exposat”.

El responsable de la redacció del projecte ha estat el despatx d’arquitectes dels germans Vilanova, responsables els darrers anys de la conservació de l’edifici. Josep Vilanova és qui s’ha fet càrrec de la direcció de projecte i d’obra, però cal remarcar que tant en la redacció del projecte com en l’execució de les obres hi ha intervingut un equip multidisciplinari format pels arquitectes, però també per professionals que els han assessorat com ara arqueòlegs, il·luminadors, conservadors, restauradors i especialistes provinents del Servei de Museus de la Generalitat, que han estat sempre molt pendents del projecte i de les obres i hi han prestat un suport.

Josep Vilanova, arquitecte responsable de la redacció i execució del projecte, diu que la intervenció ha “dignificat l’espai”, referint-se a que la imatge actual corresponia a una altra època i amb recorreguts diferents: “Ara, quan el visitant arribarà al museu, ja haurà fet tot el recorregut petri per la Catedral i trobarà que hem intentat recuperar l’aspecte original de les sales, amb un enguixat càlid i una il·luminació diferent. Vilanova es refereix a la sala del Tapís de la Creació com “un museu dins d’un altre museu”: “La sala del Tapís està concebuda perquè sigui protagonista, quan entris no la veus al fons i és com un museu dins el museu. És com un atri amb un recorregut lateral, una zona de contemplació tota de fusta, on es pot veure el tapís amb tota la seva dimensió.”