(Catedral de Girona) El museu Tresor de la Catedral de Girona, que reobrirà a finals d’aquest mes, ha estat reformat integralment i ha guanyat una sala d’exposició: la cambra tresor, situada a la torre Cornèlia. El Tapís de la Creació ocuparà en exclusiva la sala més gran i serà la clau de volta del discurs del museu, que comptarà amb una sala que explicarà la catedral romànica, una altra la catedral gòtica, la sala del Tapís i la cambra tresor.
T.A.P.I.S 3.0 és un projecte que ha permès millores, tant pel visitant com per la conservació de les peces del museu Tresor de la Catedral de Girona. La reforma es va plantejar per la necessitat d’ampliar la sala d’exposició de l’icònic Tapís de la Creació. Com si fos un joc de dòmino, però, en iniciar l’estudi del canvi d’ubicació de la valuosa peça, es va fer palesa la necessitat de realitzar una reforma profunda, estructural, de l’equipament, però també del discurs museogràfic. La darrera reforma estructural del museu data dels anys 70.
Els treballs s’han centrat en la confortabilitat i òptima experiència del visitant al llarg del recorregut, millorant l’accessibilitat i presentant els objectes de tal manera que s’aconsegueixi gaudir i aprendre de les peces exposades. Mitjançant diversos canals d’informació i millorant la seguretat, tant de persones com d’objectes, s’assoliran importants objectius que alhora revelen l’acrònim del nom del projecte: Treball per l’Accessibilitat, Presentació, Informació i Seguretat del Tresor de la Catedral de Girona (T.A.P.I.S.). El “3.0” fa referència a l’actualització dels sistemes i de l’entorn, així com recordar que és el tercer cop que el Tapís de la Creació, peça principal de la col·lecció, canvia d’ubicació en el museu.
Joan Piña, director del museu Tresor de la Catedral, i els arquitectes Josep i Antoni Vilanova, responsables de la redacció i execució del projecte de remodelació del museu, han ofert avui als representants dels mitjans una visita d’obres a l’equipament que gestiona el Capítol de la Catedral. Actualment la primera i segona fase de les obres ja ha finalitzat i en els propers dies els responsables del museu procediran a col·locar les peces a les seves vitrines, inclosa una de les joies de la corona: el Tapís de la Creació.
Piña i Josep Vilanova han anat detallant tots i cadascun dels canvis i innovacions que s’han dut a terme en unes obres que es van realitzar quan el Capítol es va trobar amb la necessitat de millorar les condicions de visita i visualització del Tapís. Aquesta necessitat va provocar que els responsables del Tresor se n’adonessin que era ineludible una reforma integral del museu. Les obres han durat nou mesos i el museu reobrirà les seves portes a partir del dia 25 de juny, data en la qual també s’obrirà novament la catedral i Sant Feliu a les visites, després que s’haguessin de suspendre amb motiu de la pandèmia. El nou Tresor de la Catedral ha guanyat una sala, la ambra Tresor de la Torre Cornèlia, on s’hi exposaran les peces més significatives i valuoses de l’aixovar litúrgic. El museu comptarà amb un atri, on abans hi havia la botiga de records, que serà el punt inicial de la visita. Posteriorment entrarem en la primera sala que serà dedicada a les peces de l’època de la Catedral Romànica, en la qual la peça clau serà el Beatus. La segona sala serà monogràfica de l’època gòtica amb la figura del Sant Carlemany com a peça emblemàtica.
Finalment la tercera sala, que és la del Tapís de la creació i que disposa d’una sala auxiliar per a la projecció de l’audiovisual que interpreta la peça, a més de la ja abans esmentada Cambra Tresor. Una de les novetats més destacades rau en el nombre de peces de l’exposició permanent, que es redueix significativament (un 50%), a la recerca de la renovació del discurs museogràfic. Una altra novetat de primera magnitud és que s’habilitarà una plataforma virtual de consulta de totes les peces que es troben dipositades a l’equipament, que entrarà en funcionament el juliol.
Joan Piña, director del museu Tresor de la Catedral, ha declarat que la reforma es va iniciar “perquè vam voler que el visitant contemplés dignament el Tapís de la Creació, que abans era en una sala molt petita, tot i constituir el colofó de la visita, i amb raó, perquè és la peça estrella. Vam voler posar-lo a la sala més gran del museu perquè havia de complir un seguit de requisits, com ara permetre un accés fluid de gent, que el guia pogués fer les explicacions pertinents amb comoditat, etc, i tot això va implicar que havíem de reorganitzar tot el patrimoni que teníem exposat”.
Piña també ha explicat que amb la reestructuració del discurs s’ha guanyat una sala més. “En la primera sala s’explica la Catedral Romànica amb peces de l’aixovar que hem pogut conservar, com el patrimoni referit a la comtessa Ermessenda o l’arqueta d’Hixam i on el protagonisme és pel Beatus. La segona sala és la dedicada a la Catedral Gòtica, amb importància de la pintura i l’orfebreria, però on també hem situat la figura del Sant Carlemany, la tercera és la del Tapís de la Creació amb una sala auxiliar d’interpretació, que és on es projectarà l’audiovisual d’explicació de la peça, i la quarta és la dedicada al culte a la Catedral, amb peces que expliquen la funció del temple”.
També ha variat el tipus de visita, que serà lineal, molt més còmode pel visitant i més adient per a l’efectivitat del discurs museogràfic. Això s’evidenciarà en la visita al Tapís, tal i com explica Piña: “El visitant tindrà un primer impacte, però aleshores veurà l’audiovisual que li explicarà amb detall la peça i, passat l’impacte inicial, tornarà a gaudir de la peça, aquesta vegada gaudint-la no com a impacte estètic, sinó sabent el que significa.” Piña ha explicat que per afavorir el relat del discurs museogràfic, l’exposició permanent tindrà la meitat de peces que tenia. Les peces enretirades han passat als dipòsits del museu.
Una de les innovacions anunciades és la creació d’un plataforma virtual de consulta virtual, que permetrà al públic la consulta de les fitxes de les 1.300 peces que té aproximadament en dipòsit i exposades el museu. Totes seran consultables en el catàleg en línia.
El responsable de la redacció del projecte ha estat el despatx d’arquitectes dels germans Vilanova, responsables els darrers anys de la conservació de l’edifici. Josep Vilanova és qui s’ha fet càrrec de la direcció de projecte i d’obra, però cal remarcar que tant en la redacció del projecte com en l’execució de les obres hi ha intervingut un equip multidisciplinari format pels arquitectes, però també per professionals que els han assessorat com ara arqueòlegs, il·luminadors, conservadors, restauradors i especialistes provinents del Servei de Museus de la Generalitat, que han estat sempre molt pendents del projecte i de les obres i han prestat un suport .
Josep Vilanova, arquitecte responsable de la redacció i execució del projecte, ha explicat que la intervenció ha “dignificat l’espai”, referint-se a que la imatge actual corresponia a una altra època i amb recorreguts diferents: “Ara, quan el visitant arribarà al museu, ja haurà fet tot el recorregut petri per la Catedral i trobarà que hem intentat recuperar l’aspecte original de les sales, amb un enguixat càlid i una il·luminació diferent. Vilanova es refereix a la sala del Tapís de la Creació com “un museu dins d’un altre museu”: “La sala del Tapís està concebuda perquè sigui protagonista, quan entris no la veus al fons i és com un museu dins el museu. És com un atri amb un recorregut lateral, una zona de contemplació tota de fusta, on es pot veure el tapís amb tota la seva dimensió en dimensió.”
Prospeccions arqueològiques
La realització de les obres també ha estat una oportunitat per dur a terme prospeccions arqueològiques que el projecte ja preveia, al sector del soterrani de la Catedral, on s’hi ha fet la sortida d’emergència i s’hi ha instal·lat una escala. El soterrani ja havia estat objecte d’una excavació a finals dels anys 90, però al sector on havia d’anar la sortida d’emergència no s’hi van fer prospeccions, és per això que les arqueòlogues Maribel Fuertes i Àngela González, amb el vist i plau del Capítol, les van incloure en la redacció del projecte. El resultat de les excavacions ha quedat documentat i fins i tot ha condicionat la instal·lació de l’escala –ha obligat a fer un tram volat- i s’ha deixat a vista una zona excavada al dipòsit lapidari, una nova dependència del museu.
Al dipòsit lapidari s’hi centralitzen totes aquelles pedres, laudes sepulcrals, capitells i elements decoratius en pedra que estaven dispersats pel temple, pels jardins i terrasses, de manera que se’n facilita l’inventari, el dipòsit i la conservació. La zona excavada en aquest dipòsit deixa a la vista els fonaments d’una torre que es considera d’època Carolíngia (s.IX-X).
El vidre del Tapís
Demà divendres al matí es durà a terme una operació molt particular i especial. Una ploma alçarà el vidre protector del Tapís de la Creació des del Passeig Arqueològic fins a una de les finestres del museu, per on l’introduiran per a la seva instal·lació. El Tapís, que abans estava protegit per tres vidres, dificultant la seva observació, ara continuarà estant protegit –més que abans-, però només per un sol vidre, la qual cosa facilitarà la seva observació per part del visitant. Les imatges, en format fotogràfic i videogràfic, els tindreu a la vostra disposició a l’àrea professional de descàrregues, on ja disposeu de les imatges, declaracions i la nota de premsa de la visita d’avui.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.