(Abadia de Montserrat) El Museu de Montserrat (MDM) reobrirà les seves portes els dies 2, 3 i 4 d’abril (de Divendres Sant a Diumenge de Pasqua), de 10 a 14h. Durant aquests tres dies, a més de la col·lecció permanent, el visitant podrà gaudir de les dues exposicions temporals que estaven obertes abans del tancament pel confinament (13 de març de 2020): Palimsest: allò subjacent, una mostra retrospectiva sobre els temes més rellevants d’Àlex de Fluvià (1966-2015), com ara la incertesa, la dualitat, la contradicció i l’esperança; i Memòria, de Jordi Isern (1962), que consta de tres parts amb prop de 150 obres, totes elles creades per a aquesta instal·lació, i que mostren les etapes d’un procés de reflexió i de vivència personal de l’artista.
L’exposició Palimpsest: allò subjacent, comissariada per Jimena Flores, mostra a l’Espai d’art Pere Pruna del MDM l’obra d’Àlex de Fluvià, que és un híbrid de diferents observacions culturals experimentades durant llargs viatges, contrastades amb les seves profundes arrels mediterrànies. La mostra és un reconeixement a un pintor català que va morir molt jove per malaltia. La seva pintura abstracta, colorista i de gran força gestual destaca per la superposició de capes i el predomini del traç cal·ligràfic. En les seves pintures, allò aleatori, la repetició i la sobreimposició de signes es barregen per a produir una obra universal. El llenguatge visual d’aquest artista evoluciona a Nova York, El Caire, Tòquio i Dubai creant pintures abstractes que ressalten la bellesa de les formes gràfiques del llenguatge allò on l’escrit perd el seu significat literal. El seu interès per la investigació gestual del traç cal·ligràfic el porta a crear superfícies construïdes a base de trames denses i rítmiques on el collage, les marques, el grafit i els colors produeixen tensions per a transmetre la seva base conceptual.
Àlex de Fluvià (Barcelona, 1966-2015) va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i Fotografia a la School of Visual Arts de Nova York. La seva obra és un híbrid d’observacions culturals contrastades amb les seves arrels mediterrànies. En les seves pintures, l’aleatori, la repetició i la juxtaposició de signes es barregen per produir una obra universal. Va viure a Nova York, El Caire, Tòquio i Dubai. Després de sis anys a Williamsburg, es va instal·lar a Egipte, fascinat per l’arabesc i la cultura d’El Caire modern. Els seus dibuixos i pintures emanen l’essència de la mashrabiya i conviden l’espectador a mirar a través d’un entramat pictòric per descobrir missatges ocults.
La seva investigació del traç gestual el porta l’any 2006 a Japó, on va estudiar cal·ligrafia shodō. Les seves abstraccions incorporen manga, patrons i la seva icònica pinzellada vermella. Cap al 2010, des de Dubai, fa evolucionar la seva obra tot ressaltant la bellesa de les formes gràfiques de l’àrab escrit, eliminant-ne el significat literal. Cap al final de la seva vida, la seva producció artística va explorar la dualitat, fent referència a la resistència política i social. Barreja missatges d’esperança i fa al·lusions a la incertesa i la desigualtat. La convivència de la fotografia juntament amb la seva pintura crea superfícies riques en què el collage, les marques i els colors produeixen tensions per transmetre la seva base conceptual: la contradicció. La seva obra ha estat exposada als Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Holanda, Itàlia, Japó, Corea, Mèxic, Portugal, Espanya, Suïssa, Egipte, Bahrain i Emirats Àrabs.
A Memòria, que es pot veure a la Sala Daura del MDM, Jordi Isern presenta una instal·lació formada per prop de 150 peces creades per a l’ocasió, dividida en tres parts, i que mostren les etapes d’un procés de reflexió i de vivència personal de l’artista. En la primera cambra, el conjunt de rostres i cossos representen la Memòria del meu cos; en la segona, els cinc llits pintats evoquen la Memòria de l’abisme; finalment, en el tercer espai, Memòria del Tot, trobem la peça d’un sudari que vol suggerir l’Absolut. Tant el que és pla com el tridimensional, si deixem que actuï dins nostre, acaba formant part de nosaltres, espectadors, que som convidats a ser actors d’aquest muntatge. Jordi Isern és un artista conscient de les seves passes i cerca la transcendència: deixar que els límits del coneixement s’esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l’Absolut.
Jordi Isern (Barcelona, 1962) ha fonamentat el seu treball artístic dels darrers anys en la reflexió sobre la mirada de la pintura. Com la veu ell i el públic, i com ens mira. L’artista es preocupa per generar a l’espectador un clima perceptiu i transcendent i les seves exposicions-escenaris pretenen generar espais on es pugui respirar profundament l’obra. Aquest és també el propòsit de la mostra que ha preparat per al Museu de Montserrat. Isern cerca una experiència meditativa, un espai reflexiu sobre el sentit de l’existència humana, fent memòria del propi cos, de les pors i dels anhels.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.