El Museu Diocesà de Tarragona renova dues de les seves sales

(Arquebisbat de Tarragona) El Museu Diocesà de Tarragona ja compta, des d’aquest dimarts dia 5 de juliol, amb dues sales completament renovades. L’espai de l’antiga botiga i la sala del refetor han passat, en els darrers mesos, per un procés de renovació museogràfica centrat a "dotar de coherència discursiva i presentar un viatge ordenat de la història bimil·lenària del cristianisme a través del patrimoni sacre de l’Arquebisbat de Tarragona", tal com ha explicat el seu director, Andreu Muñoz.

Aquesta millora s’emmarca en un projecte molt més ampli "per a millorar les estructures del Museu Diocesà i reordenar l’espai actual amb un relat coherent que tingui una voluntat pedagògica", ha afirmat Muñoz. En aquest sentit, la primera sala disposa d’un audiovisual on es fa una mirada general a la història de l’Església a Tarragona, a l’edifici que alberga el Museu Diocesà, és a dir, la Catedral i a la col·lecció de més de 12.000 peces de la qual disposa.

En aquest primer espai s’hi exposen peces de l’època prehistòrica, com alguns dels objectes que el sacerdot Joan Serra Vilaró va descobrir a les excavacions de la cova Josefina d’Escornalbou; de l’època romana, com l’estela funerària de l’auriga Eutyches; per a finalitzar amb algunes peces del cristianisme primitiu i altres com una finestra islàmica dedicada a Abderraman III.

La cronologia històrica continua a la sala del refetor, on es fonen en un únic espai arquitectònic la romanitat i la medievalitat. Una gran vitrina central presideix aquesta sala, que ara "assoleix una presentació molt més diàfana", ha indicat el director del Museu. Entre les novetats d’aquest espai, s’ha pogut recuperar un fragment de la pavimentació antiga, així com la finestra que comunicava amb la cuina. Per altra banda, s’ha restituït un tauló de fusta de teix que serví com a taula del refetor en època medieval i els peus que el sustentaven.

La gran vitrina que presideix aquesta sala inclou alguns dels elements més destacats d’aquest període històric, com l’aixovar de l’arquebisbe Bernat d’Olivella, del segle XIII, amb mitra i guant inclosos; o diverses imatges romàniques de la Mare de Déu.

Tarragona podria tenir un dels museus "més espectaculars de la península"

Aquesta primera fase de renovació museogràfica ha suposat una inversió d’aproximadament 60.000 euros i ha estat possible gràcies a la col·laboració del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació Mútua Catalana i l’Arquebisbat de Tarragona.

Andreu Muñoz, però, ha explicat que la mirada continua posada en "el trasllat del Museu Diocesà a la Casa dels Canonges, un espai de 4.000 metres quadrats que ens convertiria en un dels museus més espectaculars de la península". Aquest nou museu, que va quedar aturat per la crisi econòmica de 2008, requereix "un projecte de país", ha assegurat. En aquest sentit, Muñoz ha fet palès que la implicació de l’Administració pública permetria gaudir d’aquest nou museu en poc més d’un any i amb una inversió d’aproximadament tres milions d’euros.

Per ara, però, no ha estat possible desencallar la continuació del projecte i, a curt termini, l’objectiu és continuar amb la renovació de les sales actuals del Museu Diocesà. Es preveu que durant l’any vinent es pugui adaptar la sala de la pinacoteca gòtica i, seguidament, els altres espais actuals.

Planellas: "Cal conservar la memòria com un signe d’identitat"

L’acte d’inauguració d’aquesta primera fase de renovació va tenir lloc a la capella del Santíssim de la Catedral de Tarragona. Presidit per l’arquebisbe Joan Planellas, va comptar també amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; el diputat de Serveis d’Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona, Juanjo Garcia; el canonge responsable del patrimoni artístic i documental del Capítol de la Catedral, Antonio P. Martínez, i la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Lurdes Malgrat.

En el seu discurs, Planellas va recordar la història bimil·lenària de l’Església de Tarragona, especialment el paper rellevant que va prendre en l’època de la restauració cristiana: "L’Església de Tarragona ha contribuït a la millora de les defenses de la ciutat, a la creació de la Universitat, a millorar les instal·lacions sanitàries i a potenciar cases d’orfandat". Aquesta contribució a la societat d’aleshores encara es manté en l’actualitat "amb una vocació intacta de contribuir a la millora de la societat a través de les seves accions".

I tota aquesta història, va assegurar, ens obliga a "conservar la memòria com un signe d’identitat, tot mantenint-nos fidels a la missió evangèlica". Per altra banda, va afirmar que "cal que els museus eduquin tothom, i que les peces exposades siguin enteses a la llum de la causa final per a la qual van estar fetes". En aquest sentit, es va mostrar "content amb el resultat d’aquesta primera fase de renovació del Museu Diocesà perquè compleix amb la filosofia del que ha de ser un museu eclesiàstic al servei de tota la societat".

Planellas va recordar el projecte de futur del museu com a "equipament al servei de l’Església i del país". Per a poder-ho tirar endavant, però, va demanar "la complicitat de les administracions i la generositat del mecenatge privat perquè aquest Museu Diocesà esdevingui un dels museus d’art sacre més importants de la Península Ibèrica".