Mouna Mechaal: "Ser musulmana per a mi no és només ser-ho de paraula"

(Glòria Barrete –CR) Els musulmans a casa nostra es troben ja en ple Ramadà. Com vam fer dies abans de l'inici de la festivitat, avui presentem el testimoni d'una jove musulmana que viu a Catalunya i que va arribar del Marroc amb quinze anys. La Mouna Mechaal té 26 anys i és llicenciada en Matemàtiques. Va fer el Màster de Professorat i, tot i que encara no exerceix de professora, treballa actualment en una editorial. Viu a Barcelona, al barri de La Sagrera. Ens citem amb ella als Jardins d'Elx i comença el diàleg explicant-nos que el seu nom significa 'desitjos'. Té un somriure contagiós. Ens adverteix d'entrada que ella és un cas atípic, que parla com a Mouna i que no li agraden les generalitzacions.

Recordes quan comences a ser conscient que la teva família i tu sou musulmans?

Viure i néixer en un país on el 98% de la població és musulmana et fa adoptar aquesta religió amb naturalitat.

Arribes aquí i te n'adones que l'Islam no és la única religió

Tant a l'escola com a la universitat sempre s'ha donat el cas que he estat la única amb mocador, però mai ha suposat cap problema. És cert que abans d'arribar a Catalunya va haver gent al Marroc que m'advertia que potser m'hauria de treure el mocador aquí, o que no m'acceptarien, però jo responia 'm'acceptaran com sóc'. Sempre he pensat que la vestimenta d'un no importa o no hauria d'importar, l'important és estudiar o treballar. En el primer Institut on vaig anar a estudiar el Batxillerat li vaig preguntar al director si hi havia algun problema per dur el mocador i em va respondre 'mentre estudiïs no hi haurà cap ni un'.

Tens amics que no són musulmans, et pregunten coses sobre l'Islam, tenen curiositat per la teva religió?

I tant! La gent té curiositat, al portar mocador tothom veu ràpidament que sóc musulmana, ja m'identifica. La gent amb la qual em relaciono té certs coneixements i sovint em pregunten coses sobre el funcionament de l'Islam i sobretot per les festivitats que tenim. Per exemple quan s'apropa el Nadal és molt normal que em preguntin 'feu Nadal els musulmans?' o pregunten 'feu Reis?'.

Ara en ple Ramadà suposo que també tenen preguntes sobre això. Què és el Ramadà per a tu?

Per a nosaltres els musulmans el Ramadà correspon al novè mes del nostre calendari, el que seria el mes de setembre per entendre'ns. És el quart pilar de l'Islam i és un mes per fer dejuni. Els meus amics em pregunten si és difícil estar sense menjar ni beure però és una cosa que tenim inculcat des de petits. Recordo la meva àvia que quan érem petits ens feia estar en dejuni potser un migdia, o només una franja d'hores, era com una mena de prova. Els infants sempre volen imitar els adults, veure tota la família fent dejuni et planteja el fet que tu també ho vols fer.

I per què ha de servir el Ramadà?

Avui és el desè dia de Ramadà i ja hi ha hagut gent que m'ha preguntat si se'm fa difícil però jo els hi dic 'i vosaltres no penseu en la gent que no té per menjar?', per a mi és una manera de posar-me en el lloc de l'altre, més enllà de ser practicant penso que ser empàtic amb l'altre va molt més enllà de ser musulmà o no. Evidentment no passem gana fins a morir perquè passem els àpats a la nit però sí és un esforç. Jo durant el dia treballo, la vida continua més enllà de si tu fas Ramadà o no, t'has d'adaptar. Els primers dies són durs però passats els primers dies el cos s'acostuma.

Vas al Marroc a visitar la família, notes diferència al practicar l'Islam allà i aquí?

Hi ha gent que practica la fe en comunitat i d'altres que practiquen a casa seva amb ells mateixos. Jo m'identifico més amb aquest segon col·lectiu, no pertanyo a cap comunitat ni vaig a les mesquites, però sóc musulmana i com a tal segueixo els preceptes corresponents. Formo part d'una família molt normal, molt oberta i que m'ha donat llibertat per ser qui sóc.

Quan et vas posar el vel, per exemple?

De les dones de la meva família vaig ser la última fins que em vaig convèncer que sí l'hauria de portar. Dins l'Islam és obligatori dur el vel però quan començar a dur-lo ja depèn de les famílies i d'un mateix. Per a una musulmana que practica la religió dur vel és important, és una mostra de reafirmació de la meva fe. Tot i així tinc amigues al Marroc que no el porten i són musulmanes eh, són practicants, però per a mi el vel és com reafirmar la meva pràctica diària. Me'l vaig posar als catorze anys en ple agost per veure si ho suportaria i sí!

Segur que has sentit més d'una vegada que el vel és símbol d'imposició i que l'Islam és una religió masclista. Què n'opines tu?

Ho he sentit tantes vegades... però si la gent ho diu és perquè ha passat algunes vegades. Hi ha casos i conec noies que la seva família els ha imposat dur mocador, per exemple, no és el meu cas ni molt menys. Quan jo me'l vaig posar de fet vaig trucar al meu pare que ja vivia a Catalunya per dir-li i ell em va felicitar i em va dir que si jo ho havia decidit, endavant!. Evidentment hi ha certes coses de l'Islam que com a dones no podem fer i és normal que això xoqui de cara enfora, però això va en funció de les persones, de com agafin la religió i la pràctica, entenc que en certs casos viscuts pot portar a confusió i a fer-se una idea errònia del que és l'Islam en realitat.

I aquesta pràctica diferenciada entre homes i dones dins l'Islam et dificulta a tu com a jove i dona ser practicant?

Jo no em plantejo aquestes coses la veritat. Insisteixo en el fet que aquí el paper de la família és molt important. Hi ha casos en que han obligat una noia a dur vel i després ella es rebota, això passa sempre i en tot, quan obligues algú a fer alguna cosa pot ser que faci tot el contrari.

Els joves musulmans teniu veu i se us escolta?

Jo no participo en gaires coses perquè no tinc massa temps però sé que hi ha força associacions i joves que estan alçant la veu en els mitjans de comunicació. Sí participo de la Nit de les Religions i formo part del Grup de Joves d'Audir. Anava a les xerrades i a les seves conferències i quan es va iniciar la Nit de les Religions m'hi vaig implicar. En el grup per exemple sóc la única dona musulmana i és una manera de donar-nos visibilitat. També és una manera per fer conèixer l'Islam i alhora per conèixer jo mateixa altres religions.

Creus que l'Islam a Catalunya és desconegut encara?

Diria que no. El que sí passa és que encara hi ha molta gent que relaciona Islam amb terrorisme, això ve donat per un desconeixement cap a la nostra religió en profunditat. Gent dolenta hi ha a tot arreu, sigui musulmà o no. Els mitjans de comunicació tenen part de culpa en això i a mi personalment quan llegeixo aquestes coses em fan ràbia. La meva religió no és això, l'Islam és una religió de pau i dol veure com la paraula terrorisme va associada a l'Islam com si fos ja un cognom.

Què t'aporta a tu ser musulmana?

És una religió de pau. Quan llegeixo l'Alcorà, per exemple, em dona tranquil·litat. Ser practicant per a mi no és només ser-ho de paraula. Faig les oracions diàries i t'asseguro que no puc dormir sense haver-les resat. Encara que se m'acumulin les faig, però no per imposició sinó més aviat perquè em sento en calma, ben tranquil·la, és difícil d'explicar, però em fa feliç, em fa ser millor. La fe és una cosa personal, és una relació entre jo i Déu, en la fe no intervenen les persones ni les famílies, és la fe que et ve donada.

Utilitzes alguna eina digital que t'ajuda a la pràctica religiosa?

Dons sí! Tinc una aplicació al mòbil Muslim Pro que et localitza en quina ciutat estàs i t'indica les hores de les oracions. Hi ha la del trenc d'alba, la del migdia, la de la tarda, la de trencar el dejuni i després la última oració. Ho tinc en vibració perquè m'avisi.

D'on et sents tu?

Porto onze anys vivint aquí però hi ha gent que quan em sent parlar català pensa que he nascut aquí. Em sento mig mig la veritat. He nascut al Marroc i m'hi sento molt d'allà però visc aquí i m'hi trobo molt bé a Barcelona.