Els motius del perdó del Papa als indígenes canadencs

Josep Gordi –CR | Des d'aquest diumenge el papa Francesc està de viatge al Canadà. La visita dona continuïtat al procés de reconciliació amb les poblacions indígenes que han patit l'anul·lació de la seva cultura i les seves tradicions a causa de la colonització europea. De fet, en una trobada amb els periodistes al mateix avió ha qualificat el viatge com una "peregrinació penitencial". La seva estada al Canadà s'allargarà fins divendres 29 de juliol.

Un dels objectius és la trobada que s’ha celebrat a Maskwakis, al turó dels Ossos. És el lloc on hi havia hagut una de les escoles residencials on van portar infants dels pobles indígenes dels Metis, Inuits i de les Primeres Nacions. Es calcula que des de finals del segle XIX fins a la darrera dècada del segle XX uns 150.000 nens i nenes van passar mesos o anys aïllats de les seves famílies, idioma, terra i cultura. L’objectiu era assimilar-los al cristianisme i a la llengua anglesa.

Com que molts d’aquests centres estaven en mans de religiosos catòlics, la responsabilitat de l’Església és notòria, així com de l’administració canadenca en el que s’ha qualificat com a genocidi cultural. Cal assenyalar que molts infants hi van deixar la vida resultat de càstigs, malalties, agressions, se’n va negar la informació a les famílies i es van enterrar en fosses comunes.

Amb voluntat de reconciliació amb les comunitats indígenes

La troballa d’un centenar d’aquestes fosses al costat d’algunes escoles va fer que la Comissió Canadenca de la Veritat i la Reconciliació requerís el 2015 una disculpa papal i que es fes sobre el terreny. Per aquest motiu, el Papa s’ha reunit amb els caps dels tres grups de nadius davant d’unes sis mil persones i ha dit: “Ho sento profundament, ho sento per la manera com, lamentablement, molts cristians van avalar la mentalitat colonitzadora del poder que va oprimir els indígenes”.

Francesc Torralba expressava en el llibre El perdó (Pagès, 2009) que perdonar quan l’ofensa és greu i ha tingut una clara responsabilitat no és fàcil. També defineix el perdó com un acte a través del qual s’intenta reparar el cor trencat i que en cap cas serveix per justificar comportaments negatius. Per tant, el perdó ha de néixer del cor i de l’amor. No dubto que el papa Francesc demani perdó des del cor ja que ha demostrat una sensibilitat i una estima molt gran cap als pobles indígenes.

Només cal recordar la seva visita a l’Amazònia el 2018, la reunió del sínode de bisbes per l’Amazònia el 2019 i l’Exhortació Apostòlica Estimada Amazònia del 2020. “És possible mirar la realitat d’una altra manera, amb les mans obertes, com un do, habitant la creació no com un medi per ésser explotat sinó com la casa que cal protegir”, va dir Francesc a la missa final del Sínode.

El Vaticà informa que el lema del viatge és: 'Caminar junts'. Frase que expressa la voluntat de reconciliació entre l’església catòlica i les comunitats indígenes.

Entendre la cosmovisió dels pobles nadius

Per entendre la cosmovisió de les comunitats indígenes reproduirem un petit fragment del famós discurs del líder indígena Si’ahl que era el cap de la nació Suquamish i havia nascut el 1788. Les seves paraules ja van recollides en un diari de Seattle el 1887 i ha esdevingut un text primordial per entendre la cosmovisió dels pobles nadius i que afortunadament l’editorial AKIARA ha traduït al català, comentat per Jordi Pigem.

“Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Cada fulla de pi resplendent, cada riba amable, cada boira dels boscos frondosos, cada clariana i cada insecte brunzidor són sagrats en la memòria i en l’experiència del meu poble. La saba que travessa els arbres porta els records de l’home de pell roja. Som part de la terra i la terra és part de nosaltres. Les flors fragant són les nostres germanes; el cérvol, el cavall i el gran còndor són els nostres germans. Les crestes rocoses, el vigor dels prats, la calor del cos del cavall i l’ésser humà, tots som membre de la mateixa família”.

Jordi Pigem explica que el domini de la natura ha anat acompanyat de la conquesta dels pobles indígenes i dels seus territoris. Si apartem un nadiu de la seva terra, el separem de la seva cultura ja que per ell la dimensió social, ecològica i espiritual no són àmbits separats sinó tres aspectes d’una mateixa realitat.

Si volem caminar junts cal acceptar i respectar les tradicions espirituals de tots els pobles, ningú pot estar per damunt d’un altre, ni a nivell religiós, social, lingüístic o cultural. Desitgem que les sinceres paraules del Sant Pare Francesc serveixin d’exemple davant les contínues agressions que segueixen patint els pobles indígenes de tot el planeta per part de governs i empreses energètiques, agrícoles o ramaderes que només els interessa aprofitar els recursos minerals o fustaners i no volen deixar en pau aquests pobles i els seus territoris que segons dades de Nacions Unides representen 476 milions de persones.