El Temple de la Reparació de Tortosa, impulsat per Mossèn Manuel Domingo i Sol, és un lloc de culte únic a Catalunya dedicat a l'adoració i formació sacerdotal
Al bell mig del centre històric de Tortosa, a tocar de la Catedral es troba el Temple de la Reparació. Una singular església, única a Catalunya, que va ser impulsada l’any 1903 pel beat tortosí Manuel Domingo i Sol, “el sant apòstol de les vocacions sacerdotals”, com el va definir el papa Pau VI.
Mossèn Sol, com és conegut popularment, va néixer a Tortosa el 1836, on l’any 1883 va fundar la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús. Mort el 1909 a la mateixa ciutat, l’any 1987 va ser beatificat pel papa Joan Pau II.
Cor eucarístic de Tortosa
Mossèn Sol va voler fundar un temple dedicat a la “Reparació del Cor de Jesús”, entenent que l’adoració havia de servir “tant per reparar el mal fet a Déu com als germans”, com explica José Ayllón rector de l’església. Avui, l’activitat i l’atenció del temple són possibles gràcies a una petita comunitat de dos sacerdots operaris: Javier Goñi, natural de Sangüesa, i José Ayllón, de Toledo. Ayllón, a més de ser el superior de la comunitat de la Reparació, és capellà de l’Hospital Verge de la Cinta i del monestir de clarisses de Tortosa i, des de fa poc, també és rector de Bítem i Tivenys. Entre els dos operaris garanteixen que el temple obri cada dia matí i tarda, fent possible l’adoració al Santíssim, les confessions, el res del rosari i la missa de dotze.
Un temple singular
L’església és obra de l’arquitecte Joan Abril i Guanyabens i ocupa l’espai de l’antiga església barroca del convent de la Mercè. Arquitectònicament, és una simbiosi entre el modernisme i el neogòtic, amb elements neoromànics a l’exterior i neobizantins a l’interior. Destaca especialment la cúpula i la seva llanterna, que permet una gran il·luminació del temple i els frescos i pintures que el decoren.
A banda i banda de la nau hi ha dos altars. El de l’esquerra conté les restes de disset operaris màrtirs de la Guerra Civil, d’un total de trenta beatificats per haver mort per la fe. A la dreta, just enfront, hi ha l’altar amb el sepulcre de Mossèn Sol. És l’espai més singular i especial del temple, i precisament enguany es compleixen cent anys del trasllat del seu cos en aquest indret, quan es va reformar i embellir l’església, conferint-li gairebé l’aspecte actual.
Una cripta, joia recuperada
La vida de l’edifici no es limita, però, només a l’espai de culte. Sota el temple, i ocupant pràcticament les mateixes dimensions que la nau, hi ha una gran cripta. Batejada com a “Espai Mossèn Sol”, va ser recuperada l’any 2011 després de dècades en desús per les humitats que tenia. Avui és un gran espai diàfan que permet acollir activitats socioculturals al bell mig de Tortosa i que disposa d’un accés independent des del carrer.
El Portal del Romeu, punt de partida dels operaris
A tocar del temple hi ha el famós Portal del Romeu, una antiga porta d’accés a la muralla de Tortosa. És en aquest indret on comença l’origen de la Germandat d’Operaris. “L’any 1873 Mossèn Sol va trobar-se al Portal del Romeu amb Ramon Valero, un jove seminarista que vivia de caritat amb altres seminaristes molt pobres” explica José Ayllón.
En veure les necessitats de molts seminaristes que no provenien de famílies adinerades, Mossèn Sol va decidir que calia fundar escoles que els garantissin tres necessitats bàsiques: menjar, estudis i sostre. La seva inquietud com a capellà era la de facilitar la formació d’aquells joves que volien ser sacerdots, però que no disposaven dels recursos econòmics necessaris. D’aquella trobada fortuïta amb un pobre seminarista acabaria sorgint la Germandat d’Operaris, quan Mossèn Sol es va adonar que ell tot sol no podia assumir tota aquella tasca.
Aquestes escoles van acabar sent l’origen de molts seminaris menors i majors de diverses diòcesis espanyoles, explica Ayllón. A casa nostra, la germandat va assumir la direcció del Seminari de Barcelona l’any 1905 i la del de Tarragona el 1908. «Era un capellà molt dinàmic i amb molta iniciativa». Mossèn Sol va crear escoles de vocacions i, per aquest motiu, els operaris han estat encarregats al llarg dels anys de la gestió i dinamització de nombrosos seminaris per encàrrec dels bisbes diocesans.
“La idea de Mossèn Sol era que els estudiants es poguessin formar bé i això també passava per Roma, evidentment”. Per encàrrec avui de la Conferència Episcopal Espanyola, els operaris dirigeixen i atenen el Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep, fundat l’any 1892 a Roma, on viuen i estudien molts capellans.
"No som una congregació"
Els operaris diocesans són capellans, no són religiosos ni formen un institut religiós, un orde o una congregació. “Som capellans que estem sota l’obediència del director general de la germandat i, alhora, del bisbe de la diòcesi on estem incardinats”, explica Ayllón.
La germandat va ser fundada l’any 1883 i el papa Lleó XIII en va fer una lloança pública, una laudatio, un fet que la projectà i impulsà. El seu camí jurídic, però, ha estat ben particular.
“No és fins el 2008, quan s'erigeix definitivament la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús com a Associació Clerical, internacional i pública, aprovant-se els estatuts de l'Associació.” A diferència de la majoria d’ordes religiosos, la germandat no s’estructura en províncies, sinó en delegacions i el seu superior rep el nom de Director general.
Actualment, la germandat agrupa uns cent cinquanta sacerdots arreu del món, principalment a l’Estat espanyol i en alguns països d’Àfrica (República Democràtica del Congo i Zàmbia) d’Amèrica, (Mèxic, Argentina, Veneçuela i Perú), a més d’Itàlia i Portugal. A l’estat, a part de Tortosa, la Germandat, avui també té presència a Les Alqueries (Castelló), Madrid, Salamanca, València, i Saragossa.
Les Alqueries, un projecte al servei dels capellans
L’obra dels operaris, però, no queda circumscrita únicament a la formació de noves vocacions. Una de les seves iniciatives més singulars es troba a pocs quilòmetres de Tortosa, però ja dins del bisbat de Segorb-Castelló. Es tracta de la residència Mossèn Sol, un centre fundat el 2020 que atén capellans que pateixen diversos problemes, o que senzillament necessiten fer una aturada en el seu ministeri i disposar d’un temps de tranquil·litat i acompanyament espiritual.
“Vam convertir una infermeria en la Residència Mossèn Sol”, una inquietud que l’actual director, l’operari Emilio Lavaniegos, tenia des de feia anys, explica Ayllón.
Amb aquest projecte es busca sostenir aquells capellans que, com qualsevol altra persona, poden patir en algun moment de la seva vida una crisi o un problema psicològic, per tal que es puguin recuperar psíquicament, físicament i espiritualment amb l’ajuda i acompanyament mèdic i espiritual necessari.
Tortosa continua sent el punt de referència d’una obra que va néixer a la ciutat i que avui s’estén arreu del món. El temple on reposen les despulles de Mossèn Sol manté viu el llegat d’un sacerdot que va fer de l’acompanyament de les vocacions el centre de la seva vida.