Mossèn Galtés s’acomiada

(CR) Reproduïm el text de comiat que va adreçar mossèn Joan Galtés als feligresos de la Parròquia de Sant Gregori Taumaturg quan el novembre de l’any passat va renunciar com a rector per la seva salut. Mossèn Galtés va morir aquest divendres a Barcelona.

Comiat de Mn. Joan Galtés

Estimats feligresos amics,

La meva situació personal de malaltia i la circumstància de la covid-19 m’han impedit acomiadar-me presencialment de tots vosaltres, com hauria volgut. Ho faig avui amb aquestes lletres, aprofitant l’ocasió de l’entrada del nou rector, Mn. Octavi Sánchez, a qui desitjo una bona estada a la parròquia de Sant Gregori Taumaturg i bons fruits pastorals en aquesta estimada comunitat.

Avui tenim una bona oportunitat per reconèixer, en la successiva acció dels pastors de la comunitat, la continuada acció pastoral de Jesucrist. Els pastors canvien i es succeeixen, però l’acció pastoral de Jesucrist roman sempre. Per això, hem d’agrair la presència i l’acció de Jesucrist en els pastors de la comunitat que es van succeïnt. Més enllà de les seves qualitats i limitacions, acollim aquest ministeri com un do que ens fa el Senyor.

Pel que fa a mi us he de dir que, per causa de la inesperada malaltia, i havent escoltat el parer de metges amics, vaig prendre la decisió difícil, soferta, però ben ponderada, de demanar la jubilació canònica al Sr. Cardenal Joan Josep Omella i retirar-me a la Residència Sacerdotal de Barcelona. I així ha sigut.

En el retir de la Residència procuro afrontar la malaltia serenament i amb confiança, posant en mans de Déu el futur de la meva vida. I tanmateix, en aquesta nova situació que visc, desitjo servir l’Església d’una altra manera: en el silenci de la pregària, l’estudi i els petits serveis que estiguin al meu abast.

Ara, però, vull agrair al Senyor els llargs anys que he estat a Sant Gregori i expressar el meu afecte sincer a tots els amics que m’heu ajudat i que ens hem estimat. Gràcies a tots pel vostre acolliment, per la vostra ajuda i per l’amistat que m’heu demostrat sempre. Disculpeu, també, si en alguna cosa us he pogut decebre.

Els sacerdots som persones com tothom, que portem el tresor del nostre ministeri en vasos fràgils de terrissa. Però hem consagrat la nostra vida al servei de l’Església i de les comunitats que ens han estat confiades. Així ho he procurat fer entre vosaltres, amb tota l’entrega que he estat capaç.

Per dir la veritat, estic joiós de tots aquests anys que he viscut entre vosaltres, que heu sigut com la meva família, de qui guardo un record que perdurarà sempre. També recordo amb afecte els amics i col·laboradors que ens han deixat durant aquests anys. Aquests records plens de sentiments i d’afectes és el millor obsequi que m’emporto al deixar aquesta parròquia.

Renovo la meva estima per a tots vosaltres, i desitjo estar encara més a prop vostre amb la pregària i amb els vincles perdurables de l’amistat. Juntament amb una cordial salutació a vosaltres i a les vostres famílies, rebeu la meva benedicció.

Mn. Joan Galtés i Pujol. Barcelona, 8 de novembre de 2020