Vés al contingut
Catalunya Religió dl. 18/09/2017

(CR) Aquest diumenge 17 de setembre ha mort Ricard Pedrals i Blanxart amb 97 anys. Capellà, pedagog i un dels impulsors en la fundació de l'escoltisme confessional català, Pedrals va ser una de les cares visibles de l'església catalana contra la repressió franquista. El capellà Joan Subirà, pròxim a Pedrals en la seva trajectòria, explica alguns punts clau de la seva vida. El funeral es farà aquest dimarts a les 12 al tanatori de Sancho d'Àvila de Barcelona. 

Pedrals va estudiar a la Universitat de Barcelona la carrera de Filosofia i Lletres. Posteriorment va entrar al Seminari de Barcelona l’any 1946. "Com que era més gran que els altres tenia una certa audiència, era un home amb molta seguretat al parlar i al pensar, era un dels caps del grup de la seva promoció. Els teníem per una generació fora de sèrie, molts destacaven". Després de conèixer mossèn Antoni Batlle va començar a organitzar activitats escoltes dins el seminari i al Casal de Montserrat. "Ell va ser dels primers que ho feien d'amagat de les autoritats o de manera dissimulada, eren ell, el mossèn Malgosa i mossèn Jarque". 

El 1951 va ser ordenat sacerdot a la basílica de Sant Josep Oriol de Barcelona. Posteriorment va ser enviat de vicari a Esparreguera i a Vilanova. Per mediació d'Antoni Batlle, és traslladat a Sant Martí del Clot a Barcelona on el substitueix en les tasques de l’escoltisme als agrupaments confessionals dels Minyons de Muntanya fins a la seva mort el 1955.

Pedrals serà una de les 462 persones, entre els més de seixanta capellans i religiosos barcelonins, més controlades per la policia durant el franquisme. Després de participar en la famosa manifestació de capellans a la Via Laietana va ser expedientat i acusat pel Tribunal d'Ordre Públic amb quatre capellans més. "Ell era un dels principals impulsors, la policia secreta ja el seguia de lluny, avisant-lo que l'hi tocaria el rebre. Efectivament va ser així. Això encara li va donar més relleu com a líder i promotor d'aquella protesta". Va ser condemnat a un any de presó a complir al penal de Zamora, que seria indultat més endavant. 

Viurà ja l’etapa de la transició, fora de l’escoltisme que havia deixat el 1972. El 1976 comunicarà al cardenal Narcís Jubany la voluntat de secularitzar-se. "Va demanar-ho quan esperava un fill. Ell va ser dels primers a secularitzar-se, dels primers d'anar de paisà pels carrers". A partir d'aquí dedicà el seu temps a la pedagogia exercint de professor. "Va seguir vivint de prop la vida de l'escoltisme, aconsellant i participant". El 1979 va acceptar formar part de la candidatura del Bloc d’Esquerres i d’Alliberament Nacional BEAN que impulsava Lluís Maria Xirinacs.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.