El bisbat de Lleida es queda sense un dels seus referents, que ha exportat a tota l’Església catalana. Aquest diumenge 18 de gener de matinada ha mort el teòleg i capellà de Lleida Ramon Prat i Pons als 80 anys, després d’anys de lluitar contra el càncer, una malaltia que no li havia pres ni el seu vitalisme ni la seva visió sempre positiva de la vida i del món. L'enterrament serà aquest dilluns 19 de gener a les 11:15h a la parròquia de Santa Magdalena de Lleida.
Deixa amb àmplia obra teològica, però sobretot el record a tots les persones a les qui escoltava i acompanyava. Amb les qui sobretot dialogava, creients i no creients. Era realment un capellà amb vocació pastoral i no només un teòleg erudit. Els seus llibres, articles i conferències també va acompanyar el procés de renovació de les comunitats eclesials catalanes a la llum del Concili Vaticà II.
ha format diverses generacions de laics i religiosos compromesos en la vida diocesana
Ramon Prat i Pons va néixer a Lleida, 1945, on va ser ordenat prevere pel bisbe Ramon Malla el 1969, i era professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i fundador de l’Institut de Teologia de Lleida, l’IREL. Va estudiar teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i va fer el doctorat sobre el món universitari de Catalunya dels anys 70, sota la direcció d’un dels qui es considerava deixeble, Josep Maria Rovira Belloso.
D’aquí va sortir el seu primer llibre, Fe i Universitat d’avui (1974). La pastoral entre els joves, els allunyats de la fe i el món universitari van ser les seves principals preocupacions i dedicacions. Al bisbat de Lleida va tenir diverses responsabilitat com a delegat de joventut i consiliari de pastoral universitària i apostolat seglar. Va ser nomenat vicari general i el 2015 quan es va jubilar el bisbe Joan Piris durant uns mesos va administrador diocesà. Però la seva dedicació principal ha estat la promoció de la formació del laïcat per consolidar el seu protagonisme dins l’Església. Per això a principis del anys 90 va impulsar la creació de l’IREL, un centre teològic que va dirigir i que ha format diverses generacions de laics i religiosos compromesos en la vida diocesana. També va promoure la col·laboració dels centres teològics amb les universitats civils i el món acadèmic. En l'ambit juvenil i universitari, va ser qui va implantar el Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC) a Lleida.
Alhora, ha format diverses generacions de capellans catalans com a professor de la Facultat de Teologia del 1974 fins el 2017, quan va passar a ser emèrit. Va ser rector de diverses parròquies i els darrers anys ha continuat col·laborant amb les parròquies Mare de Déu del Pilar i Santa Maria Magdalena de Lleida. El 2016, va ser un dels capellans catalans que el papa Francesc va nomenar Missioners de la Misericòdia.
un home que sempre volia teixir consensos a partir de processos de diàleg. El que ara es coneix com a sinodalitat
La petjada pastoral també la va deixar al Concili Provincial Tarraconense de 1995. Va ser el redactor del primer tema del Concili Provincial sobre com anunciar l’Evangeli a la societat catalana actual. Com a redactor va exercir un altre dels seus oficis: un home que sempre volia teixir consensos a partir de processos de diàleg, discerniment i retrobada. El que ara es coneix com a sinodalitat. Aquesta experiència la va recollir en el llibre Rentar els peus. Diàlegs interiors postconciliars, publicat un any després del Concili.
Entre els seus llibre també hi ha Compartir la joia de la fe (1985), El dinamismo de la comunión eclesial (1989), La misión de la Iglesia en el mundo (1989), El fil de la vida (2002), La canya de pescar (2008), Record de Déu. Pelegrinatge a la recerca de l’infinit (2017) i el tractat de Teología Pastoral (1988), ampliat en diverses edicions. El darrer llibre publicat el 2020 va ser Anacoreta a la ciutat. La certesa intuïtiva, que considerava el seu testament espiritual interior.
La seva visió de l’Església i del món es pot resumir en una de les peticions que feia valorant el Concili Tarraconese, quan demanava “continuar sense defallir en el diàleg eclesial i amb món secular, tot eliminant les barreres que ens separen els uns dels altres”.
Vídeo de la darrera conferència a Lleida el maig de l'any passat.
