Aquest diumenge ha mort mossèn Josep Perarnau als 97 anys, un dels clergues més cultes de l’Església catalana i, alhora, un dels darrers testimonis de catalans que van assistir a les sessions del Concili Vaticà II entre el 1962 i el 1965. Hi va participar com a ajudant del llavors bisbe de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Gol. Després, Perarnau va ser el primer traductor oficial al català dels textos aprovats del Concili Vaticà II. Entre d'altres, va ser reconegut Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona i Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat en reconeixement a les seves investigacions medievals, que inclouen personatges com Ramon Llull o Arnau de Vilanova. El funeral se celebrarà aquest dilluns a les 10 del matí a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona.
Josep Perarnau i Espelt va néixer el 1928 a Avinyó (Bages). Va formar-se al seminari diocesà de Solsona, on va ser ordenat capellà el 1952. Va ampliar estudis a la Facultat de Teologia de Salamanca, a la Universitat Gregoriana de Roma i a la Facultat de Teologia de Munic. Finalment, va obtenir el doctorat en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i també es va llicenciar en filosofia i en història a la Universitat de Barcelona.
Participant en les sessions del Vaticà II
Tot i que de jove va estar en diverses parròquies de Solsona, es va dedicar principalment a l’estudi, la docència i la recerca. Per la seva sòlida formació, el bisbe Pont i Gol —que després va ser arquebisbe de Tarragona— el va cridar com a ajudant en les quatre sessions del Concili Vaticà II. Amb poc més de 30 anys, Perarnau va poder viure en primera persona les discussions i la gestació dels textos conciliars. Aquest coneixement vivencial dels textos conciliars el va impulsar a traduir-los al català. Les diverses traduccions que ja va iniciar durant el Concili van quedar aplegades i revisades en el volum definitiu Documents del Concili Vaticà II, editat el 1993. Moltes de les cites que s’han utilitzat durant dècades del Vaticà II en català són obra seva.
Dia que els documents conciliars “no ens parlen d'una Església, sinó que ens parlen d'una Església d'aquest món”
En un acte commemoratiu dels 50 anys del Concili Vaticà II, exposava la seva visió del Concili que va voler transmetre en les traduccions al català. Perarnau deia que els documents conciliars “no ens parlen d'una Església, sinó que ens parlen d'una Església d'aquest món”. I sintetitzava els textos conciliars com “un conjunt d'ensenyaments doctrinals que, ben recollits i, si cal, ben garballats —que només en quedés el gra i no la palla—, el que ens diuen és que s'ha acabat la cristiandat i que l'Església vol ser únicament Església”.
Expert en Ramon Llull
Perarnau ha exercit l’ensenyament de la teologia a nombrosos centres teològics. Primer al seminari de Solsona i al de Sogorb, i des del 1968 a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior d’Estudis Medievals Antonianum de Roma. Després del Concili, el 1970, també va ser pèrit del sínode dedicat a la Justícia com a secretari de l’arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella.
En l’àmbit de la recerca, ha estat també reconegut per la creació de la revista Arxiu de Textos Catalans Antics. Allà ha publicat edicions crítiques d’obres de Ramon Llull o Arnau de Vilanova, algunes d’elles inèdites. Una de les aportacions rellevants va ser demostrar que l’inquisidor Nicolau Eimeric va inventar unes proposicions herètiques de Ramon Llull per aturar el seu procés de beatificació. També deixa nombrosos estudis sobre textos medievals que inclouen autors com sant Vicent Ferrer o altres de més contemporanis com Bartomeu M. Xiberta. També, durant una etapa, va compaginar la dedicació pastoral a diverses parròquies de Munic durant l’estiu amb l’estudi i la publicació de textos lul·lians conservats a la biblioteca de Baviera.
Ha estat membre de l’Institut d’Estudis Catalans i, entre d’altres premis, també va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or de recerca i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya. El 28 d'abril de 2009 va ser investit com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona.
