(Pere Fàbregues –Grup Sant Jordi) Ens ha deixat la Mercè Guilemany i ara ens caldrà recórrer als records per no deixar mai d’endolcir amb la tendresa els nostres debats.
D’altres podran parlar amb més coneixements de tota la densa vida d’activitat d’aquesta bona amiga, feble de cos, valenta d’esperit, que he conegut massa tard, tot hi haver caminat en paral·lel, sense saber-ho, pels tortuosos camins de la nostra estimada Església Catalana de pensament universal.
A mi em pertoca donar el condol a la família i als amics en nom del Grup Sant Jordi pels Drets Humans, que els Vaquer van presidir, sí, en plural, perquè res del que feien ho feien un sense l’altre.
Quan va morir en Josep Vaquer, en Pep, l’Antoni Serramona que els coneixia molt de prop els va anomenar inseparables i em va colpir el toc de tendresa en dir que en Pep havia mort “ajagut a la falda de la Mercè”. Ara podrem dir que tots dos són a la falda del bon Déu. Ells, com deia Casaldàliga, hauran mostrat uns cors plens de noms. Tant de bo els nostres hi siguin comtats.
La Mercè, apassionada i dolça, no ha hagut de fer un llarg camí per retrobar el seu estimat. Malgrat que la vida i la mort són en mans de Déu, Ell els haurà volgut veure junts i ara ja per sempre. Som nosaltres qui els trobarem en falta i ens caldrà recórrer a la fe per alegrar-nos de saber que ja tornen a estar junts.
Humanament, molts en pagarem un preu, però la seva empremta queda ja en el nostre ADN, i amb ells, sabrem trobar els camins de la bondat i, encara més els de la tendresa, això sí, ben activa i amb el compromís que ens van ensenyar amb els seu mestratge.
Descanseu en la pau del Déu de l’Amor, i gràcies infinites.
Pere Fàbregues i Morlà
President del Grup Sant Jordi pels Drets Humans
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.