Pestanyes primàries

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ramon Rúbies / Maristes) El Germà Valerià Simón ha mort aquest diumenge 18 de febrer a Girona, la ciutat que el va veure néixer l’any 1961, i en la que els darrers onze anys ha estat desenvolupant la seva missió educativa a l’escola dels maristes com a sots-director. El funeral s'ha celebrat aquest dilluns al matí a Girona. 

El Valerià, home entusiasta, marista de socarrell, apassionat per l’Evangeli i pels joves ens deixa un testimoniatge de vida que ha marcat a totes les persones que l’han conegut. Va viure amb fermesa la seva vocació de germà enmig dels joves en totes les escoles maristes on va estar com a professor-educador: Sants, Sabadell, Tarragona, Igualada i Girona.

Un mestre amb mentalitat científica, un gran biòleg però sobretot va ser un exemple de catequista i animador de la fe incansable i dinamitzador de moltes activitats escolars i extraescolars com l’esport, la dansa, la música...

Va dedicar gran part de la seva activitat, gairebé vint anys (del 1998 al 2007), a la pastoral juvenil i vocacional de la província marista, alguns anys ho va combinar amb el secretariat general de la URC (Unió de religiosos de Catalunya) dinamitzant i impulsant moltes iniciatives per als religiosos i religioses de Catalunya.

Al davant de la pastoral marista a Catalunya destaca, especialment, la dedicació i preocupació per la pastoral vocacional amb els joves. Va impulsar moltes iniciatives en aquest sentit, sempre sensible a que els joves trobin el seu camí, la seva felicitat com a persones a partir del discerniment i l’acompanyament. Reflex de la seva profunditat personal i de la seva vivència de l’Evangeli va transmetre als joves i a les persones que el van acompanyar en la pastoral de joves aquesta sensibilitat per acompanyar, per estar a prop, per animar i estimar la persona i el seu camí de vida.

Actualització de la religió a l'escola

Un altre aspecte que el Valerià va estimar i va impulsar és l’ensenyament de la religió a l’escola. Va ser, juntament amb altres educadors maristes, l’impulsor i el creador del projecte ERE marista, una actualització de l’ensenyament de la religió a l’escola amb la intenció de que els infants i joves poguessin descobrir el sentit transcendent de la vida en les diferents tradicions religioses, poguessin fer una bona síntesi del missatge cristià i fossin capaços de fer un diàleg fe-cultura que els servís per orientar la seva vida. Després de la creació del projecte ell mateix en va ser un digne aplicador a l’escola de Girona.

A part de tots aquests aspectes, els qui hem tingut la sort de conviure i compartir amb el Valerià hem pogut descobrir la seva vàlua com a persona i com a religiós marista. La seva manera de viure la fraternitat i la vocació marista, la seva sensibilitat per ser un home d’església, la seva incansable passió per la lectura, especialment de teologia, el seu bon humor... Va ser una persona que sempre pensava bé dels altres i sempre va saber transmetre entusiasme i  optimisme, fins i tot en els darrers mesos de la seva vida quan la malaltia l’anava debilitant.

Ens deixa el Valerià, germà marista, fidel deixeble de Champagnat, una persona profunda, un home de Déu en el nostre temps. Ens deixa el Vale, el nostre amic, el nostre germà. La teva petjada queda en el nostre cor. Tots els qui hem compartit amb ell som una mica Valerià. El teu somriure sempre estarà amb nosaltres. Gràcies Vale!