Laura Mor –CR Arquitecte, teòleg, músic, pastoralista i un gran interpel·lador. Amb només quaranta-cinc anys, el jesuïta Marc Vilarassau ha mort aquest dimarts, tres anys després que li fos diagnosticat un càncer de pulmó. La setmana passada ingressava a la Vall d’Hebron, on l’han pogut acompanyar fins a l’últim moment amics i familiars, especialment la seva mare. El jove jesuïta serà enterrat aquest dijous al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.
La vocació viscuda a la Companyia de Jesús
Nascut a Barcelona l’any 1968 i educat en una família de cinc germans, Vilarassau va compartir noviciat, aleshores a Saragossa, amb els jesuïtes Alexis Bueno, Pep Mària i Jaume Flaquer. Tenia llavors poc més de vint anys. Va estudiar arquitectura i es va formar en teologia a Barcelona i a París. va fer els seus últims vots a la Companyia ara fa quatre anys.
Els companys jesuïtes de la seva generació trobaran a faltar el seu lideratge, i també el seu vessant més intel·lectual i creatiu, que va desplegar sobretot arran de la malaltia. En són clars exemples la publicació de les homilies setmanals que feia a la parròquia de Sant Ignasi de Lleida; els seus escrits a la secció "Guspires d'espiritualitat", a Catalunya Cristiana i les columnes d'opinió a El Matí Digital.
Cridat a comunicar Jesús
Vilarassau va destacar sempre per la seva habilitat comunicadora i persuasiva. I ho va fer en l’àmbit pastoral, liderant grups de joves, tasca en què se’l recorda especialment a l'esplai de la comunitat de Sant Pere Claver del Clot i, els darrers anys abans de tornar a Barcelona, al col·legi Claver a Raïmat i amb els joves de la parròquia de Sant Ignasi de Lleida.
Va ser un gran interpel·lador com a usuari de les xarxes socials. Mentre la malaltia li ho va permetre, es mostrava actiu a Twitter i penjava sovint vídeos a Youtube. I també es valia de la música per a expressar la seva fe i fer pastoral: formava part del grup Arass i durant moltes edicions va ser la veu de l’himne de les pasques joves de Raïmat organitzades per la Companyia de Jesús.
En la seva darrera homilia, publicada pels volts de novembre de l’any passat, parlava del sentit de la vida i hi afirmava amb contundència: “em costa moltíssim de justificar l’esperança en un món sense Déu”. Una esperança que Vilarassau traduïa en calidesa i serenor, tal com va recollir el periodista Joan Salicrú en una entrevista que li va fer l'any passat.
A continuació podeu veure el seu testimoni personal de com va viure la malaltia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.