(Laura Mor –CR) “El veritable cristià no viu la seva fe com una opinió”. És una de les frases que llegim a la darrera homilia que Josep Llunell Vilaró ha publicat a Catalunya Religió. Aquest dimarts ha mort a l’edat de 85 anys el felipó que els darrers seixanta anys ha acompanyat i aconsellat tantes persones des de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.
Aquest dimecres serà al tanatori de Sancho d’Àvila, de 11:30 a 21 h. Dijous es farà a la capella del tanatori, a les 9:20 h, una missa o un respons. I divendres, quan s’escauran els seixanta anys de la seva ordenació com a prevere, l’Oratori de Sant Felip Neri acollirà a les set de la tarda una missa funeral, amb les restriccions que imposa el Covid-19 i l’aforament limitat.
Llunell va néixer a Sant Cugat l’any 1934. “El Sant Cugat de pagès de l’època”, puntualitza el seu company de promoció al seminari i capellà de Sant Cosme i Sant Damià, Lluís Portabella.
Una idea que reforça Josep M. Hortet, que va entrar amb ell al seminari menor l’any 1948. Han mantingut l’amistat tots aquests anys. “Tenia un esperit d’aquesta provinença familiar de Sant Cugat, del sentit pagès, lligat a l’agricultura”. Això, assegura, el feia proper a “la dignitat de la gent que treballa”. I l’allunyava de la retòrica cristiana per viure arrelat als problemes de cada dia.
Va entrar al seminari menor a La Conreria el 1948. Va ser ordenat prevere diocesà a Barcelona el 18 de setembre de 1960, i va fer els vots com a felipó el 4 de maig de 1961. Amb el Concili Vaticà II va ser vicari a Santa Coloma Gramenet, des d’on va viure l’impacte de la immigració. Va exercir de professor de religió molts anys a l’Escola Vedruna de Gràcia, on va guanyar-se l’estima d’una bona colla d’alumnes.
Auster i discret, bon estudiant. “Era una persona intel·ligent, clara i de notes brillants”, apunta Portabella. Recorda “la gran devoció que tenia per Sant Felip Neri”. Va ser un religiós “inscrit en la tradició de Sant Felip Neri: són gent oberta, comprensiva, humana, mai condemnatòria”. També en descriu el seu caràcter “respectuós i conscient de la diferència”.
El seu estil de prèdica ha estat sempre directe i contundent, i ha sabut transmetre una experiència cristiana lligada a la necessitat d’estimar els altres i d'alleujar-ne el patiment. Capellà discret, portava una vida molt privada. Però es va fer conegut pels sermons que predicava a la parròquia de Sant Felip Neri de Barcelona, que Catalunya Religió ha publicat des de setembre de 2013.
De caràcter fort i vital, els amics el recorden pel tremp, la força, la puntualitat i la disciplina diària. Hortet en destaca “l’agudesa, la intel·ligència afectiva i la inquietud saludable”. Lector empedreït, llegia a totes hores, també molta novel·la en català i en castellà. Va fer real la màxim llatina ‘nulle die sine linia’: escrivia cada dia un dietari. A mà. Col·leccionava plomes estilogràfiques i mai va fer servir un ordinador, recorda Portabella. Tampoc tenia televisió i va trigar molts anys a acceptar un telèfon mòbil.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.