Pestanyes primàries

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) Al costat de la gent de les parròquies i al costat dels moviments d’Acció Catòlica. I capellà de presons. Són algunes de les dedicacions pastorals que marquen el perfil de mossèn Joan Escòs, capellà del bisbat de Vic que va morir aquest dimecres a Navarcles als 76 anys. El funeral es farà aquest divendres a les 12 del migdia a l’Església de Santa Maria de Navarcles on era rector.

Josep Escòs, conegut per tothom com a Pep, va néixer a Aiguafreda el 1941 i va ser ordenat sacerdot del bisbat de Vic el 1964. Va estar a les parròquies de Santpedor, de Manresa, de Montbui i els darrers vint anys a Navarcles, però era conegut a tot Catalunya per la seva implicació en diversos moviments d’Acció Catòlica, sobretot de joves, com la JOC, el MIJAC i el MUEC. En aquests dos àmbits -parròquies i moviments- es va preocupar principalment de la formació dels laics.

A més de la direcció de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, no es va cansar de fer conferències i cursos per tot Catalunya. Tenia un estil senzill i un to pedagògic que el feia molt proper als joves. També sabia dedicar el temps i tenir la paciència i la constància que demana l’acompanyament personal. La seva característica postura lleugerament encorbada, ja denotava la seva humilitat i voluntat de servei. 

Expert en Bíblia, a Manresa va crear el Centre de Pensament Cristià com a espai de diàleg i formació. Va formar part de diversos organismes diocesans com el Consell Presbiteral, el Consell Diocesà de Pastoral, la Delegació de Pastoral i el Consell de la Federació de Moviments Diocesans.

Capellà a presons

Josep Escòs forma part d’una generació de capellans molt sensibles a les qüestions socials i la renovació eclesial proposada pel Concili Vaticà II. Durant cinc anys, del 1966 al 1961, va ser missioner l’Argentina. I els darrers anys s’havia implicat a fons en la pastoral penitenciària i va ser capellà de la presó de Lledoners. Des del Secretariat de Pastoral Penitenciària va impulsar un grup de voluntaris que, a més de l’acompanyament durant la reclusió, donava suport als presos quan sortien del centre penitenciari per facilitar la seva reinserció.

La seva tasca sacerdotal ha estat reconeguda  en tots els pobles per on ha passat per la seva implicació en la vida social i ciutadana. Un perfil de capellà de poble amb una gran preparació intel·lectual i proper a tota gent.