Mor Josep Cardús, el capellà que estimava les persones

(Laura Mor –CR) Se n’ha anat un dels grans. Aquest dissabte, vigília de Tots Sants, ha mort mossèn Josep Cardús. A finals de novembre hauria fet 90 anys. Home culte, punyent en el compromís social, cívic i polític, intel·ligent i hàbil en el diàleg, Cardús ha marcat més d’una generació. Dins i fora l’Església. Sobretot al Vallès Oriental, on ha viscut des de fa més de seixanta anys.

La vetlla serà dilluns 2 de novembre a partir de la una del migdia, a dins de l'església de Marata. I la cerimònia de comiat serà a les quatre de la tarda, a la mateixa església on tants anys ha predicat. Amb les actuals restriccions per coronavirus, tant la família –amb el seu nebot, el sociòleg Salvador Cardús– com els amics, potser no podran fer la celebració que hauria merescut un capellà que ha creat tanta xarxa social. A Marata, Corró d’Amunt i Llerona, sobretot. Però també a Terrassa, on era nascut i on hi té la família.

“Fa falta arribar a les persones”, defensava Josep Cardús en una entrevista a Catalunya Religió, publicada fa un any. En aquella conversa insistia que “l’actitud és fonamental” i alertava del perill de barrejar-hi la ideologia. Vivia la fe amb molta naturalitat, sense impostar, i va engegar diverses iniciatives de diàleg amb la cultura. Projectes en favor de les persones, en què hi participava gent de tota mena. Quan li vam demanar per les seves prioritats pastorals, no ho va dubtar: “La gent, el primer és la gent”.

En diàleg permanent amb els altres

Capellà de gran arrelament, ha estat rector de la parròquia de Santa Coloma de Marata des de fa 63 anys i des de fa una trentena més, també de Sant Mamet, de Corró d’Amunt. Va trencar esquemes en la pràctica pastoral. Difusor del Concili Vaticà II, va fer pinya amb els capellans Joan Vallicrosa i Josep Dalmau. Va formar part de Centre Ecumènic de Barcelona, espai de trobada entre catòlics i protestants, on va fer amistat amb el sociòleg Joan Estruch.

Vinculat a l’escoltisme, de jove va formar part de l’agrupament de la seva parròquia, la Sagrada Família de Terrassa. D’adult va ser consiliari de l’Agrupament de la Mare de Déu del Roser de Barcelona. A principis dels anys vuitanta, Cardús va engegar l’escola de catequistes a Granollers, com un encàrrec del bisbe Narcís Jubany.

De família creient, Josep Cardús i Grau (Terrassa, 1930), entra al seminari de La Conreria a punt de fer els onze anys, el dia de Sant Miquel. En acabar la formació, el 1954, és destinat a Sant Pere de Ribes. El gener del 1957 és nomenat vicari a Sant Antoni Abat, de Vilanova i la Geltrú. I l’octubre d’aquell mateix any arribava a Marata. El 2017 va rebre la Medalla d’Honor de les Franqueses del Vallès.

Hi ha viscut fins fa uns mesos, quan se li va diagnosticar un càncer. Va perdre l’autonomia amb què havia pogut estar a casa seva. Va seguir el tractament des de la residència de Corró d’Avall. Malgrat les restriccions de visites per la pandèmia, seguia connectat amb el món exterior. Fins i tot, quan encara eren permeses les visites, va fer catequesi amb un nen que acompanyava de la parròquia de Sant Mamet, de Corró d’Amunt.

El diumenge de fa tres setmanes van enterrar el seu germà bessó, Oriol Cardús, de qui estava molt orgullós i amb qui mantenien una estreta relació. Al cap d’una setmana va ingressar a l’Hospital de Granollers perquè es trobava malament. Ha viscut conscient fins l’últim moment. I patia per estar desatenent les seves parròquies. Són molts els que el trobaran a faltar.