(Justícia i Pau Girona/ Bisbat de Girona) Aquest dimarts 21 ha mort en Joaquim Pla, capellà estretament vinculat a Justícia i Pau a Girona. Els darrers anys de la seva vida ha residit a la Residència Bisbe Sivilla, on s'ha celebrat el seu comiat aquest matí.
Va néixer a Castelló d’Empúries el 27 de setembre de 1939. Després de fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona va ser ordenat prevere el 7 de juliol de 1963 a l’església de sant Martí del Seminari. Exercí de vicari a Arbúcies i a les parròquies de santa Maria del Mar de Palamós i sant Esteve d’Olot. El 1970 va ser nomenat per formar part de l’equip sacerdotal de les parròquies de santa Maria del Mar i santa Eugènia de Palamós. El 1972, vicari d’Arenys de Mar fins al 1974, quan fou nomenat vicari cooperador de la parròquia de sant Cugat de Salt. El 1977, notari-secretari de la Cúria de justícia, fins al 1983, quan fou nomenat notari-secretari de la Cúria diocesana, càrrec que exercí fins al 2010. De l’any 1979 fins al 1983 també exercí de regent de la parròquia de la Mare de Déu de la Pietat del Pont Major de Girona. Del 1981 al 1987, consiliari de la Demarcació de Girona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i delegat episcopal de Justícia i Pau. Del 1983 al 1987 delegat diocesà de Pastoral de Joves de la Delegació episcopal d’Apostolat Seglar. Del 1991 al 2010, adscrit a la parròquia de sant Narcís de Girona. El 2010 va anar a residir a la residència sacerdotal Monestir de Banyoles i, des del 2012, residia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona.
En record i agraïment per la seva vida, Justícia i Pau de Girona ha elaborat aquest text:
Joaquim Pla i Gallart: Una vida de lluita per la justícia i la pau
Ha mort en Quim Pla, Mn. Quim, un capellà de llarga trajectòria a la nostra diòcesi en la defensa dels Drets Humans, la Justícia i Pau. En definitiva en favor dels pobres de l’evangeli.
En Quim ha estat quasi des del seu inici membre de Justícia i Pau de Girona i durant molts anys consiliari de l’entitat. N’estava tan empeltat que va escriure el llibre de la trajectòria de Justícia i Pau en el seu primer quart de segle (1975-2000). Va ser company de tots els equips de Justícia i Pau d’aquells anys dirigits per Pere Thió, en Món Marquès, en Jordi Planas, en Pepo Delàs, en Jordi Canyigueral i l’Assumpció Català. I va participar activament en les campanyes d’aquella època, la del 0,7%, al Fons Català de Cooperació i a la promoció de la cooperació especialment als països d’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica.
En l’àmbit de la cooperació cal destacar la seva relació amb dues figures importants del nostre bisbat com van ser en Joan Alsina a Xile i en Quim Vallmajó a Rwanda. De la que després des de la seva faceta d’escriptor, a través de llibres i articles, ens ha fet arribar els seus testimonis de vida activa i espiritual.
També és de significar la seva tasca pedagògica amb molts joves especialment a través de l’Escoltisme, del que també durant molts anys en va ser consiliari, en les parròquies en què va fer de vicari i també a través de la pasqua jove.
En Quim Pla va ser en definitiva un fervent militant dels postulats del Vaticà II que va intentar defensar i concretar a través de la seva participació de grups i moviments i en molts articles a la premsa local. De fet tenim moltes cròniques de la seva visió del tarannà de l’església diocesana a través de diverses revistes catalanes, com ara, Quaderns de Pastoral. Ha mantingut viva la seva activitat d’escriure fins fa ben poc a través del seu blog "elnouburxeta".
En el moment del seu comiat, des de Justícia i Pau de Girona, volem agrair profundament haver compartit tots aquests anys les lluites per la justícia i la pau, arreu!
Reproduïm un breu paràgraf del llibre Justícia i Pau 1975-2000 que creiem que mostra el seu caràcter i determinació: "I un judici de valor. Crec que, a hores d’ara (escric això l’estiu de l’any 2001), Justícia i Pau continua essent un organisme necessari per a l’Església. I que si no existís, s’hauria de crear. Malament rai si l’Església Catòlica renunciés a l’acció de Justícia i Pau. Voldria dir que s’ha perdut un element essencial a la constitució de l’Església."
Esperem ser-ne dignes hereus!!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.