Mor Joan Torras, pintor d’un centenar d’esglésies a Catalunya

(CR) Amb la mateixa discreció amb la que ha viscut i ha pintat més d’un centenar d’esglésies i capelles de Catalunya, l’artista santfeliuenc Joan Torras i Viver ha mort aquest diumenge als 92 anys. L’enterrament tindrà lloc aquest dimecres a les onze del matí a la catedral parròquia de Sant Feliu de Llobregat.

Autor d’art sacre, és especialment significativa la seva obra mural i de vitralls en esglésies, capelles, escoles i santuaris a diversos punts del país. També era reconegut com a retratista, amb imatges destacades com la de sant Ignasi per a la Cova de Manresa o el retrat del beat Pere Tarrés, Enric d’Ossó o del bisbe Joan Carrera.

D’estil senzill, harmònic i respectuós, se’l valora per la capacitat expressiva, per la claredat del traç en el dibuix i pel seu ampli coneixement de recursos pictòrics. Torras explicava que la seva obra neix de l’emoció i del sentiment. I ha treballat des d’un llenguatge figuratiu, social i entenedor. Ha estat un dels referents en pintura mural contemporània de temàtica eclesial a Catalunya, juntament amb d'altres com en Llucià Navarro o la nissaga familiar dels Minguell.

Una vida dedicada a l’art

Joan Torras va néixer a Sant Feliu de Llobregat l’any 1929. Va començar a dibuixar des de ben petit i al llarg de la seva infància i joventut passa per diversos estudis on aprèn i perfecciona la seva tècnica. L’any 1957 acaba els estudis de Belles Arts a Barcelona i es pren un parell d’anys per recórrer Europa i anar a les principals fonts de l’art del vell continent, un viatge que el durà a visitar països com França, Itàlia i Holanda.

Després de fer les seves primeres exposicions inicia un intens període dedicat a la pintura mural i d’art sacre que alternarà amb la pintura de cavallet, estil al qual es consagra decididament a partir de l’any 1966.

Torras prové d’una llinatge d’artistes. El seu besavi, Tomàs Viver, crea un important taller artístic de decoració a Sant Pere de Terrassa, i és un dels principals impulsors de les arts decoratives de la Terrassa industrial del segle XIX. El seu avi, Pere Viver, segueix l’estela i és un dels pintors més reconeguts de l’Escola Paisatgística de Terrassa. Un llegat que arriba fins a Antònia Viver, la mare de Joan Torras, qui sens dubte és la primera mestra del sant feliuenc.

Cronologia d’una extensa obra mural

Al llarg de 70 anys, Torras ha dut a terme una extensa obra mural civil i religiosa repartida arreu del territori català. A la parròquia de Sant Agustí de Barcelona Torras fa el seu primer mural, l’any 1949: “Bateig de Jesús”. Al llarg de les següents dècades, l’autor de Sant Feliu deixa la seva empremta a la Parròquia de Sant Just a Sant Just Desvern (1952), la Parròquia de Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat (1953), a la Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat (1955), a la Parròquia de Martorell (1956), a la Capella i residència de religioses de l’Hospital de Sant Pau (1957) i al Santuari de la Pietat d’Igualada (1959).

A la dècada dels anys 60, Torra es troba a l’esplendor de la seva obra mural. Produeix pràcticament dues obres anuals que il·lustren les parets de l’Asil Valldejuli de Barcelona (1961), a la Parròquia de Canyelles (1962), a la Parròquia de Banyeres del Penedès (1962), a la Parròquia de Dosrius, al Maresme, (1962), al Col·legi de les R.R Mercedàries de Martorell (1962), a l’antiga capella de la Clínica Deixeus de Barcelona (1963), a la Parròquia de Navàs (1963), a la Parròquia de Sant Climent de Llobregat (1963), a la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, a l’Hospitalet (1964), a la Parròquia de la Beguda, a l’Anoia (1964). També a la Casa dels religiosos Carmelites a l’Hospitalet (1965), a la Parròquia de Martorelles (1966), al Col·legi Sant Pere ad Víncula, de Sant Feliu Llobregat (1967), a la Parròquia de Piera (1967), a la Parròquia de Sant Joan d’Horta de Barcelona (1967) i a la Parròquia de Sant Joan Maria Vianney, també a Barcelona (1969).

L’artista també va pintar murals a la Parròquia de Natzaret de Barcelona (1970), a la Parròquia de Vilassar de Dalt (1970), va tornar a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat per fer la capella del Santíssim (1970), a la Parròquia de Navàs (1978), a la Parròquia de Sant Gregori Taumaturg de Barcelona (1991), va dirigir la restauració dels vitralls i el cancell de la Parròquia de Navàs (1996). L’any 1997 va fer els vitralls de la cúpula de la Parròquia de Sant Carles Borromeo de Barcelona, va pintar el baptisteri de la Parròquia de Sant Gregori Taumaturg (1998), la capella de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (2002), els vitralls de la Parròquia de Vallcebre (2003), va fer el projecte de decoració i vitralls de la Capella del Santíssim a l’Església del Pla del Vent de Sant Joan Despí (2004). El mateix any va fer els projectes de decoració de la Capella del Beat Mn. Pere Tarrés i Claret a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (2004) i el mural “Jesús Ressuscitat” al baptisteri de la Catedral de Sant Llorenç del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Les seves darreres obres murals van ser a la Parròquia de Sant Sebastià (2005), a la Parròquia de Sant Isidre Llaurador de L’Hospitalet de Llobregat (2006) i el tríptic de “Sant Llorenç i els pobres” al bisbat de Sant Feliu de Llobregat (2010).