Vés al contingut
Autories
Imatge de l'autor
Joan Soler santuaris antifranquisme

Ha mort mossèn Joan Soler Soler aquest divendres als 91 anys. Sacerdot recordat sobretot pel seu compromís social durant els darrers anys de la dictadura franquista. El seu nom va saltar a l’opinió pública el 9 de novembre de 1975, quan va ser detingut mentre oficiava un casament. Les autoritats militars l’acusaven d’haver donat acollida a fugitius d’ETA a la parròquia, en un context marcat per la repressió política dels últims mesos del franquisme. El funeral se celebrarà dilluns 9 de març a les 10h a la capella de la residència sacerdotal Sant Josep Oriol, on vivia. 

Soler va ser rector de la parròquia de Santa Maria del Taulat, al barri del Poblenou de Barcelona. Des d’aquesta parròquia va desplegar una intensa activitat pastoral i social, molt vinculada al barri i a la seva realitat obrera. Va néixer a Sant Esteve d’Ordal (Subirats), el dia 8 de desembre de 1934. Fill de Cosme i Rosa. Format al Seminari Conciliar de Barcelona, va ser ordenat sacerdot el 19 de setembre de 1959, a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona).

El seu nom va saltar a l’opinió pública el 9 de novembre de 1975, quan va ser detingut mentre oficiava un casament. Les autoritats militars l’acusaven d’haver donat acollida a fugitius d’ETA a la parròquia, en un context marcat per la repressió política dels últims mesos del franquisme.

Aquell episodi el va portar a la presó Model i el convertí en l’únic capellà incomunicat a la presó a Catalunya en aquell moment. El cas es va relacionar amb l’anomenat cas Huertas, que també va implicar el periodista Josep Maria Huertas Claveria i que es va convertir en un símbol de la repressió contra el periodisme i les llibertats durant la dictadura.

Amb els anys, Soler va explicar que en aquell moment el que l’havia mogut era una convicció moral: en plena dictadura, molts consideraven que els acusats polítics no podien esperar judicis justos. Per això, com altres capellans compromesos amb els drets humans, va optar per obrir les portes de la parròquia a persones perseguides.

Més enllà d’aquell episodi, mossèn Joan Soler també va participar en iniciatives culturals i de barri. Durant un temps va ser codirector de la revista Quatre Cantons, vinculada al Poblenou, que es publicava sota el paraigua eclesial per poder esquivar les limitacions de la censura franquista.

Persones

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.