Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) Aquest dimarts ha mort als 80 anys Joan Bada, capellà de Barcelona i reconegut historiador. Bada ha estat una de les veus crítiques eclesials més punyets dels darrers anys. Amb ell desapareix un dels representants d’una generació sacerdotal que va combinar la seva dedicació pastoral amb l’excel·lència en àmbits acadèmics, en aquest cas en la història de la Catalunya contemporània i de l’Església.

El funeral es farà aquest divendres a les 10 del matí a la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol de Barcelona.

Acadèmic i docent

Joan Bada Elías va néixer a Barcelona el 1937 i va ser ordenat sacerdot diocesà el 1959. Era doctor en Història Eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de Roma i en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va combinar la seva docència com a professor d’història en l’àmbit civil, a la Universitat de Barcelona, i a la Facultat de Teologia de Catalunya.

La docència va combinar amb una amplíssima producció bibliogràfica i la participació en congressos i publicacions acadèmiques. Entre altres títols es poden destacar  La situació religiosa a Barcelona en el segle XVI (1970), El Seminari Conciliar de Barcelona (1983), L’Església de Barcelona en la crisi de l’Antic Règim (1986) Guerra civil i Església catalana (1987), La Inquisició a Catalunya, segles XIII-XIX (1992), Il clericalismo e l’anticlericalismo (2000), Història del cristianisme a Catalunya (2005) i Història del cristianisme (2006).

En el món acadèmic, també va organitzar les primeres edicions del Congrés d’Història Moderna de Catalunya durant els anys 80 i el Congrés d’Història de l’Església de Catalunya el 1993.

Crítica i servei eclesial

Dins de l’àmbit eclesial va exercir diverses responsabilitats durant l’etapa del cardenal Narcís Jubany a Barcelona. Va ser degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (1972-1978) i delegat d’Ensenyament i Catequesi de l’arquebisbat de Barcelona (1973-1984). Aquesta darrera responsabilitat la va exercir durant els anys en els que es va revisar l’ensenyament de religió a les escoles amb l’arribada de la democràcia i es va convertir en una assignatura optativa.

De caràcter dur i paraula contundent, els darrers anys va destacar com una veu crítica amb els estaments eclesials i exigia una renovació més profunda de l’Església. Per això va donar suport a diverses iniciatives que reclamaven la incorporació de la dona en els ministeris eclesials, una desclericalització del govern de l’Església, o l’aproximació ecumènica més intensa amb la resta de confessions cristianes. Alhora, amb fortes conviccions catalanistes, reivindicava un compromís nacional més clar de l’episcopat català.

Ja fa un temps que estava apartat de la vida pública pel seu delicat estat de salut i vivia a la residència per a capellans de l’arquebisbat de Barcelona.  L’any passat va morir el seu germà Miquel Bada, també capellà diocesà.