Mor l’il·lustrador i escriptor Francesc Salvà

(Laura Mor –CR) “Avui no he trobat cap full nou a la meva agenda. Deixo de viure entre vosaltes. Ara espero fer-ho a la dimensió anomenada cel, hostatge de l’amor absolut”. Aquest és el recordatori que va deixar escrit l’il·lustrador i escriptor Francesc Salvà Ribas, que ha mort aquest dimecres amb 82 anys. És autor de les il·lustracions de centenars de llibres de text i de llibres de literatura infantil i juvenil, molts també de temàtica religiosa. Salvà serà incinerat. D’acord amb les mesures sanitàries per evitar el contagi del coronavirus, els amics i familiars el recordaran amb la missa de difunts el dilluns 7 de setembre, a les 20h del vespre, a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.

Francesc Salvà va néixer a Barcelona el 1938 i ha viscut a Vilafranca del Penedès. Amb dinou anys descobreix els secrets del dibuix i la puntura a l’Escola Massana. Ha combinat la feina de pintar amb la d’il·lustrador de llibres per a nois i noies. Durant alguns períodes també s’ha dedicat a la docència. Va ser director durant molts anys de l’Escola d’Arts i Oficis del Penedès i membre fundador de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya. Segons ell mateix, l’etapa de maduresa li va donar la calma i la serenitat necessàries per assaborir plenament tots els moments creatius.

També va explorar la seva creativitat amb la pintura i el disseny de catifes, jocs i joguines, cortines o joies. Ha treballat tècniques molt diverses, com l'aquarel·la, el collage, la pintura plàstica, el gravat i el dibuix. Feia una il·lustració molt vital i lluminosa, amb un desplegament significatiu de detalls, especialment valorats en els llibres de text. Té murals de ceràmica a diversos indrets de Catalunya, vidrieres a Costa Rica i a la ciutat de Cincinnati, a Ohio, i un frontal, pirogravat, a l’altar de l’església de Viladecavalls.

Dominava el llenguatge religiós. A la dècada dels noranta va col·laborar amb els llibres de catequesi del Secretariat Interdiocesà de Catequesi. Se’l coneix també per la feina als llibres de text i de religió de l’Editorial Edebé. A l’Editorial Regina va il·lustrar tota una Bíblia infantil, i també en va publicar una per a l’Amèrica Llatina. Va col·laborar durant trenta anys a la revista Tretzevents, inicialment L’Infantil, nascuda als anys seixanta sota la protecció del bisbat de Solsona que va fer posible publicar-la en català durant el franquisme. Francesc Salvà va col·laborar amb molts altres segelles editorials, com Brúixola, San Pablo, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Eumo, Columna, Bromera, La Galera, Barcanova, l’Editorial Cruïlla –a la col·lecció El Vaixell de Vapor–, i Salvatella. En aquesta última va il·lustrar tota una col·lecció sobre festes, tradicions i llegendes populars catalanes.

Pel que fa a la seva obra escrita, amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat va publicar Moments de silenci (2007), en què l’autor, segons explica en el pròleg Laia de Ahumada, “expressa, amb petites oracions, tots els sentiments que li ha inspirat la trobada amb el diví” i A l’ombra de Déu (2009). El 2008 va escriure els poemes que acompanyaven la fotografia de Lourdes Sogas, la seva dona, al llibre Mira’m. El 2010 va publicar un llibre de poemes solidari Cantata en blau que va descriure com a “El blau, infinit, profund, lluminós, silenciós, immens” referint-se a realitats intangibles com el misteri, el temps, la vida, la mort, l’ànima, o l’univers”. I Edicions Saragossa va publicar el seu darrer llibre de poesia, Poemes a l’amiga inconeguda, el 2018.