L’escultor italià Guido Dettoni della Grazia, establert durant dècades a Barcelona i molt vinculat als ambients d’espiritualitat i art contemporani, ha mort a causa d’un infart aquest divendres 6 de març. Tenia prop de vuitanta anys i deixa una trajectòria artística marcada per la recerca espiritual, la dimensió tàctil de l’art i una obra que va circular per esglésies, museus i espais culturals d’Europa i d’arreu del món. El funeral se celebrarà el diumenge 8 de març a les 13h al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona.
Nascut a Milà el 1945, fill d’una escultora i d’un empresari, Dettoni va descobrir ben aviat la seva vocació artística jugant amb el fang al parc del Castello Sforzesco de la seva ciutat. Aquelles primeres formes modelades amb les mans serien el germen d’una intuïció que marcaria tota la seva obra: l’escultura com una experiència física i sensorial, on el tacte i la percepció interior tenen un paper central.
Un artista del tacte i de l’espiritualitat
Després d’una joventut itinerant, va viure a Alemanya, Àustria, Espanya o Veneçuel, Dettoni es va establir finalment a Barcelona. Des dels anys noranta es va especialitzar especialment en art sacre contemporani, amb una obra que buscava fer accessible la dimensió espiritual a través de formes simples i intuïtives.
Una de les seves aportacions més conegudes és la sèrie “Maria”, una escultura pensada per ser sostinguda amb les mans. La peça, sense un rostre definit i oberta a múltiples interpretacions —Maria amb el Nen, Maria embarassada, la mare que acull— es va difondre arreu del món i s’ha instal·lat en catedrals, esglésies i centres culturals de diversos països.
Aquesta voluntat de “mirar amb les mans i tocar amb els ulls” sintetitza el seu plantejament artístic: una escultura que no només es contempla sinó que es viu, que convida a la pregària i a la interioritat.
La seva obra va mantenir una relació especial amb la tradició franciscana i amb espais com Assís, on la seva creació sobre el símbol del TAU, la creu associada a sant Francesc, va adquirir una gran rellevància. També va participar en exposicions i iniciatives vinculades a la reflexió espiritual sobre l’art contemporani.
Entre les instal·lacions més simbòliques destaca també la presència de l’escultura 'Maria' a Lampedusa, col·locada com a signe d’acollida i esperança en record de les víctimes dels naufragis de migrants i com a homenatge a la solidaritat de l’illa amb els refugiats.
A Catalunya, la seva obra i la seva veu van aparèixer sovint en espais de diàleg entre art, espiritualitat i cultura, com cursos i jornades del Museu de Montserrat o iniciatives culturals vinculades a l’Església i al pensament contemporani.
Les mans com a llenguatge
Dettoni va desenvolupar el concepte “Handsmatter”, una manera d’entendre l’escultura basada en el contacte directe amb la matèria i en la participació del públic. En moltes ocasions treballava amb els ulls tancats o embenats, buscant que la forma emergís de la relació entre el cos i el material. Aquest gest sintetitza la seva visió: l’art com un espai de trobada entre la matèria, el cos i el misteri.
En una entrevista a Catalunya Religió, Guido Dettoni defensava que la pau no és només un discurs sinó una experiència que s’ha de construir amb gestos concrets. Per això va crear la “Xarxa de la Pau”, un projecte participatiu en què les persones modelen amb les mans una forma de cera mentre expressen el seu desig de pau, convertint la pregària en matèria. Després aquestes formes es fotografien i es comparteixen digitalment per connectar persones d’arreu del món. L’objectiu era crear comunitat i fer visible que la pau es construeix col·lectivament, més enllà de les paraules.
