(Glòria Barrete/Laura Mor –CR) Va ser autor d’un llarg repertori de cançons. Va escriure lletres de cançó folk, espirituals negres, de protesta, de muntanya, esplai i foc de camp, i cançó religiosa de l’època del Concili Vaticà II. El pedagog, escriptor i folklorista Joan Soler i Amigó ha mort aquest diumenge als 80 anys. Aquest badaloní va adaptar al català la majoria de les cançons que figuren al cantoral de missa dominical. Aquestes i tantes altres lletres que va escriure i que, amb els grups de joves de les parròquies, van mantenir el moviment cultural, musical, social i polític de la Nova Cançó.
Joan Soler i Amigó va néixer l’any 1941 a Badalona. Amb divuit anys va deixar la carrera d’arquitectura per entrar al seminari. Va estudiar tres anys de filosofia i quatre de teologia però mai va ser capellà. Ha treballat la història local i el folklore de Catalunya, feina que li va valdre el Premi Nacional de Cultura 2006 en l’apartat de cultura popular. Va ser, amb Joan Triadú, codirector de l’Escola Thau, i va treballar com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona. El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi “en reconeixement pel seu paper com a folklorista i pedagog”.
“Tenia una gran capacitat d’expressar, amb paraules senzilles, uns sentiments que són comuns”, explica el romancer Jaume Arnella, amb qui van coincidir al seminari. Allí va néixer una amistat que va durar tota la vida. Arnella posa d’exemple la lletra de ‘La vall del riu vermell’. “És tan i tan senzilla que fa entendrir i emocionar”.
D’aquesta adaptació de ‘Red River Valley’, Soler i Amigó explicava que es referia al riu Llobregat, en llatí Rubricatus, de color vermellós, i que la vall era també la del Llobregat. Arnella recorda com va néixer aquesta adaptació en català. Gravaven un disc en directe a l’Aliança del Poblenou amb el Grup de Folk, el 1968. I van tenir problemes tècnics que van invalidar moltes peces. Arnella li va proposar que fes una lletra amb tres estrofes d’aquesta peça per compensar les que havien quedat inservibles. L’endemà gravaven un semidirecte amb el text en català que havia escrit Soler i Amigó.
Concretar la fe amb cançons
Arnella destaca que la seva aportació a l’Església va ser que “concretava la fe d’una manera diferent al que era habitual”. Ho va fer amb moltíssimes cançons per a la litúrgia i també amb llibres, com el de Jesús trenca el silenci (Pagès Editors, 2010). En el camp musical s’hi va dedicar especialment després del Concili Vaticà II, quan es va demanar a missa utilizar les llengües vernacles. Soler i Amigó en feia la lletra, i Arnella, la música. També va col·laborar amb el capellà i compositor sabadellenc Albert Taulé. Tenien clara “l’energia extraordinària” de quan “una mateixa cançó és cantada per una col·lectivitat”. I a banda d’escriure moltes peces religioses, Soler i Amigó es va dedicar a difondre-les, al que aleshores era el Hogar del Libro. “El més important era que la gent cantés i ens hi vam abocar”, recorda el seu amic Arnella.
La seva obra bibliogràfica és també extensa. Ha publicat, entre d’altres, els treballs Festes tradicionals de Catalunya (1978, premi Crítica Serra d’Or), Barres i onades: relats d’història a Badalona (1982, premi Baldiri Reixac), Nadal català (1995), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), Sant Jordi. La diada. La tradició. L’actualitat (2000), Cultura popular tradicional (2001), D’on vénen els nens i com es fan segons la cultura popular tradicional (2004, premi Joan Amades) Dotze catalanes llegendàries (2010). Ha estat el director de l’enciclopèdia de la cultura popular Tradicionari (2005-2008), i ha publicat diversos títols de literatura infantil i juvenil, sobresortint Bandoler, bandoler, bandoler (1991).
També és l’autor del recull de poesia Miralls de l’Alba (premi Recull de Blanes, 1984), els assajos Els enllocs. Els temps i els horitzons de la utopia (1995) i Jesús trenca el silenci (2010), i la novel·la històrica Rebels a Tramuntana (2003). L’any 2011 apareix l’antologia 50 anys, 100 cançons, on es poden trobar totes les cançons que ha creat o adaptat al català, algunes d’elles tan mítiques com ‘La vall del riu vermell’, ‘Vella xiruca’, ‘Les rondes del vi’ o ‘Un home mor en mi’.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.