×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Aquesta matinada ha marxat una dona clau en la renovació de la pedagogia i la catequesi del nostre país. Després d'una vida orientada als més petits, Enriqueta Capdevila ha mort amb 84 anys. Moguda per una forta intuïció i vocació pedagògica, va dedicar molts esforços a produir material per a educar els infants, als qui reconeixia una dignitat inherent. Se'ls estimava i els volia fer créixer. En l'àmbit eclesial, va viure i aplicar el Concili Vaticà II a l'Església catalana des del minut zero. L'enterrament serà aquest dimarts a les tres de la tarda al tanatori de Les Corts.

Enriqueta Capdevila i Gras (Reus, 1934) tenia un estil pedagògic amè i directe, i combinava el sentit estètic i la funcionalitat dels materials que elaborava. Amb una gran capacitat de treball personal i en equip, va viure una vida austera i mai no li va faltar el sentit de l'humor. A banda de l'ensenyament, es va dedicar també a la formació de mestres i catequistes i a elaborar llibres i materials per a infants i adolescents. Va ser molts anys col·laboradora del Secretariat Interdiocesà de Catalunya i les Illes Balears, i també la primera dona que va donar classes -de psicologia- al Seminari de Barcelona. Va impartir conferències de Quaresma a Montserrat i també al Fòrum Vida i Evangeli, que reunia periòdicament els grups més progressistes de l'Església catalana.

L'escola, tan important com la catequesi

Va trobar la primera feina de mestra l'any 1960 a la filial número 1 de l'Institut Femení Maragall, vinculat a la parròquia del Sagrat Cor del Poblenou de Barcelona. Després va treballar a l'Escola Betània/Patmos i més tard Joan Bada, delegat d'Ensenyament de l'Arquebisbat de Barcelona, la va nomenar directora de l'Escola IPSE, al número 175 del carrer Casanova. Allí va donar una empenta important en aquest centre que pertany a la parròquia de la Mare de Déu del Pilar, on va exercir la direcció fins que es va jubilar l'any 2000. Ella deia, però, que “una es pot jubilar de fer de mestra, però de ser mestra, no se’n jubila mai”.

“L'escola per ella era tan important com la catequesi”, explica l'editora Rosa M. Zaragoza, amb qui compartia amistat des de feia més de quaranta anys. “Era una persona molt divertida, amb un sentit de l'humor afinadíssim”, hi afegeix. L'editora considera que “aplicava la seva pedagogia amb totes les coses del dia a dia i amb totes les persones”.

Capdevila era una persona cultivada. “Una gran amant de la música i de l'art, i una gran lectora”, apunta Zaragoza. En destaca el seu caràcter dialogant i la seva permanent connexió amb l'actualitat. “Era una persona molt pencaire, sabia estar i fer a cada moment el que tocava, i era coneixedora de les seves limitacions, especialment els últims anys”, hi afegeix. Quan es van acusar les seves dificultats de mobilitat, va reconèixer que “l'ordinador era la finestra i el punt de connexió amb el món exterior”, explica.

Al servei dels infants

Amb l'equip pedagògic de l'Escola Betània de Barcelona, va escriure un llibre de referència en la catequesi dels anys seixanta i setanta: Creo en tí, Señor: curso de iniciación a una catequesis de pre-adolescencia para niños y niñas de 10-11 años (Hogar del Libro, 1967).

Va formar part de l'equip liderat per Joan Bada, delegat episcopal d'ensenyament i catequesi (1973-1980) junt amb el monjo de Montserrat Lluís Duch i el biblista Javier Velasco. Van treballar plegats durant molts anys en una proposta de cultura religiosa a les escoles en un moment en què Bada considerava que “l'entorn social de Catalunya no resisteix més una classe de fe i moral catòlica”.

Dins de la col·lecció 'Cultura religiosa', Capdevila va escriure amb Manuel Bellmunt el llibre Els homes cerquen Déu (Edebé, 1978) i amb Jesús Ballaz, el llibre Ocell de l'albada (Edebé, 1979), entre d'altres. L'any 1980 va publicar Psicologia de la infància amb edicions de la Facultat de Teologia de Catalunya dins la col·lecció Biblioteca básica del catequista; també El nom de cada cosa (1980, Hogar del Libro) dins la col·lecció Nadal. Del 1985 al 1990 va ser assessora pedagògica dels llibres de text d'EGB a l'Editorial Edebé.

Col·laboradora del SIC

L'any 1994, al Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), en col·laboració amb el departament de Catequesi d'Infants, Capdevila va publicar una col·lecció de quaderns que oferien consells pràctics als pares amb el títol 'El compromís d'educar l'infant en la fe'. Un material per parlar de Déu i dels temps litúrgics, i que contenia pregàries senzilles i contes per als menuts. “Perquè us ajudin des de la fe a fixar-vos i a estimar el vostre fill petit que amb vosaltres ha d'esdevenir un bon cristià fet i dret”, explicava el seu amic Josep M. Aragonès a la presentació de la col·lecció. Els quaderns portaven per títol El més petit de tots (de 0 a 3 anys), La família creix (de 3 a 5anys), i De cara enfora (de 5 a 7 anys).

Amb el bisbe Sebastià Taltavull va escriure Els primers anys de la vida: la iniciació cristiana dels infants fins a 6 o 7 anys (Secretariat Interdiocesà de catequesi, 2004). I el seu darrer llibre -Deixeu que els nens vinguin a mi: la iniciació dels més petits a la vida cristiana (CPL, 2013)- el va escriure amb Enric Termes, amic i rector de la seva parròquia de referència: Sant Josep Oriol, de Barcelona.

Preocupada pel pensament i la cultura

Entre els anys 2005-2011 va col·laborar amb la revista Relats, de pensament per joves, així com també al Pregactualitat, una iniciativa de pregàries virtuals del web pregaria.cat de la Companyia de Jesús. En aquesta mateixa època va col·laborar com a assessora i també com a autora a Edicions Saragossa.

L'any 2007 hi va publicar un dels seus darrers títols: Gira la roda (Edicions Saragossa), una antologia de textos proposats per narrar contes, escoltar i dialogar, amb pròleg del jesuïta Enric Puig. El secretari general de Fundació Escola Cristiana de Catalunya va definir les aportacions de Capdevila com a “veritables tractats de pedagogia de la quotidianitat”. També agraïa la sinceritat de l'autora: “Diu el que pensa, estigui o no de moda”.

Enriqueta Cadevila va explorar el potencial educatiu dels contes. En una entrevista explicava que hi va dedicar la tesi de llicenciatura: “Els contes personifiquen actituds, valors, virtuts, vicis i contravalors. De tot plegat, no se’n poden fer discursos als nens. No pots explicar a un nen què és l’odi, però sí que hi havia dos paios que s’odiaven a mort. A més, en els contes, quan hi ha problemes, el personatge més petit obté la victòria. El missatge que tu dónes al nen és 'tu pots guanyar el mal'”.