“No sé si soc capellà perquè soc poeta o soc poeta perquè soc capellà”, declarava fa uns anys Climent Forner a Catalunya Religió. L’Il·lustre capellà ha mort aquesta matinada a Berga a l’edat de 98 anys. Des de feia uns mesos, vivia a la residència de les Germanetes dels ancians desemparats de Berga, ciutat d’on es considerava fill ja que la seva infantesa la va passar al carrer Major de la capital berguedana, on la seva mare regentava una merceria. El funeral serà aquest dilluns a les 11:30h a la parròquia de Santa Eulàlia de Berga.
Climent Forner i Escobet, nascut a Manresa el 1927, ha estat sempre un referent a la diòcesi de Solsona conegut pels seus escrits al Full Dominical. Però la seva irradiació va estendre's fora del bisbat amb la seva obra poètica i literària. Amb un gran domini de l’idioma i de l’ofici i una profunda arrel cristiana, se’l considera un dels preveres-poetes de més prestigi a la postguerra. També fou fundador de la revista Infantil, la primera del seu caire a la Catalunya de postguerra, que durant uns anys tingué la protecció del bisbat de Solsona.
Rector de Viver i Serrateix més de 30 anys
Viure en una rectoria isolada durant tres dècades va permetre que Climent Forner pogués dedicar la seva vida no només a la gent sinó també a compondre versos, escriure i sobretot, disposar de l’espai i temps per poder inspirar-se, sense deixar, evidentment, les seves parròquies. Ordenat durant el Congrés eucarístic de Barcelona el 1952, va dir la seva primera missa a Berga.
L’any 1989 després de ser rector de Navàs durant una trentena d’anys va demanar al bisbe de poder portar una parròquia més petita, essent destinat a Viver, Serrateix i Sant Joan de Mondarn, on s’hi va estar com a rector fins als 94 anys. També va ser capellà de Castellar de n’Hug, una de les destinacions que va contribuir a la seva inspiració i li va donar durant l’hivern el temps suficient per escriure.
Un rosari de reconeixements
Climent Forner va rebre en vida diferents premis i distincions. Premi d’Honor Jaume I d’actuació cívica el 1977, la Creu de Sant Jordi l’any 1999, el Premi d'Honor de Cultura del Berguedà el 2019 i un dels darrers homenatges, que va tenir lloc el passat mes de maig, organitzat per diferents entitats berguedanes, amb un recital de la seva poesia com a eix central.
Cal dir que Climent Forner era a l’actualitat l’única persona viva guardonada amb la Medalla d’or de la Ciutat de Berga, que se li va atorgar l’any 1992. Amb motiu dels seus 80 anys, l’any 2007-2008 va ser declarat Any Climent Forner i era també Fill adoptiu de Viver i Serrateix. Homenatges i mostres d’estima que se sumen als diferents guardons que va rebre per la seva obra.
Sacerdot compromès amb la llengua i la cultura
Autor de més de 53 llibres, professor de català en la clandestinitat i traductor de l’obra de Guillem de Berguedà, aquest Nadal els seus amics encara van rebre per correu electrònic la que seria la seva darrera lletra, que començava així: ‘Aquest Nadal t’adoraré en silenci, mig amagat en un racó de cova. Infant, em sobren totes les paraules, enfront del crit callat del teu dolor’.
Dotat d’una àmplia formació humanística, va escriure sota la influència de Josep Maria López-Picó, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra i Josep Carner. Els únics mots (1964), La rel més obscura (1970) i Arondeta (B1973), són algunes de les obres que el van donar a conèixer en les quals es barregen la intensitat lírica, l’humor a la manera de Guerau de Liost, els satírics medievals i una fe profunda sense pietisme.
En els tres volums Quaderns de Viver (1991, 1995 i 1997), combinen poesia i prosa poètica, i Un llarg hivern a Castellar de N’Hug (Diari d’un rector) (1996), les reflexions pastorals s’alternen amb les literàries. L’ull de Taüll (1983), recull la seva obra poètic que posteriorment s’amplia amb Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major 20 (1995).
Els escrits al Full Dominical de l’època que s’editava conjuntament amb els bisbats de Solsona, Tarragona i Vic, estan aplegats al llibre Fulls del “Full” (Berga 1998). Un textos marcants profundament pel seu catalanisme.
La veu de Climent Forner marxa, però queda la seva paraula i el poble el recordarà com un dels darrers sacerdots poetes amb una de les seves màximes; preneu-m’ho tot, deixeu-me la paraula.
