(Claretians) Catalanista, promotor de l’Aplec del Matagalls, col·laborador en la fundació del moviment cristià Hora 3, i catequeta membre durant uns anys del SIC, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears. Ramon Caralt Roca va dedicar bona part del seu ministeri com a capellà a atendre els malalts als hospitals de Santa Tecla de Tarragona, Creu Roja de Barcelona i de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat. Aquest dimecres 17 de juny al migdia s’ha mort el pare claretià Ramon Caralt Roca a l’Hospital General de Manresa, on estava ingressat.
Tenia 81 anys i els darrers temps ha viscut a la comunitat de Sallent, col·laborant amb la parròquia de Santa Maria, i especialment a Cornet. D’acord amb el superior de la comunitat i les circumstàncies del moment, l’enterrament tindrà lloc divendres 19 a Vic, al temple-sepulcre de Sant Antoni Maria Claret a les quatre de la tarda. Trobarem l’ocasió de fer una celebració per a recordar els Missioners Claretians que ens han deixat durant aquest temps de pandèmia. La comunitat i parròquia de Sallent i Cornet notificaran, en el seu moment, el dia que es farà la missa en record del pare Ramon.
Els darrers anys ha viscut a la comunitat de Sallent i el 2016 va celebrar a la parròquia de Santa Maria les noces d’or de sacerdoci. Religiós disponible, enèrgic, amable i amb sentit de l’humor, amb facilitat per apropar-se a la gent gran i als petits, i habilitat amb els jocs de mans, tenia el nom artístic de mag Racaró. Amant de la música, recupera caramelles i dirigeix una coral. Són àmbits que recull Josep Mir en una semblança del pare Ramon publicada a ‘Llibre de Tona’ l’any 2010, i que sintetitzem a continuació.
Fill de pagès, Ramon Caralt Roca neix el 1939 a Santa Cecília de Voltregà, a casa eren 13 germans. Amb 12 anys entra el seminari dels claretians a Cervera i el 1966 és ordenat sacerdot a Girona pel bisbe Narcís Jubany. Des d’aleshores i fins al 1968, és professor al seminari de Sant Boi de Llobregat. A Solsona, substitueix per uns mesos un professor que impartia classes al filosofat. En aquest període té de deixeble l’actual abat de Montserrat, Josep M. Soler. En acabar la suplència, s’integra en un equip itinerant per fer setmanes de convivències de joventut i de família, per un període de 3 anys.
Estudia catequètica a l’Institut Catòlic de París (1972-1974). I durant deu anys torna en diferents etapes a la capital francesa per suplir rectors de parròquies o capellans a residències d’avis. Més tard el destinen a Tarragona, on és viceconsiliari diocesà del Moviment Familiar Cristià i, més endavant, consiliari dels Equips de la Mare de Déu. Fa de professor de deontologia mèdica (moral professional) a les escoles d’infermeria de l’Hospital de Santa Tecla i a la Creu Roja.
El 1976 exerceix de professor en el col·legi Claret de Valls i, alhora, és rector de la parròquia del Pla de Santa Maria. El 1979 és destinat a Sallent com a vicari de la parròquia i superior de la comunitat. Allà es dedica als malalts, amb visites periòdiques a l’Hospital de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat. El 1984 hi viu més a prop: és traslladat a Sant Boí de Llobregat, on aquell moment els claretians porten tres parròquies de la ciutat. Des d’aquí fa la feina de capella a l’Hospital de Bellvitge i, al mateix temps és vicari d’una de les parròquies.
Del 1984 al 1986 és rector de la parròquia de Sant Antoni M. Claret, en aquesta mateixa població. Després de dos anys, alliberat de la feina parroquial, es dedica totalment a la tasca de capellà a l’Hospital de Bellvitge. Durant els gairebé 18 anys de servei en aquest hospital, forma part de l’equip de cures pal·liatives i també fou membre del CEIC (Comitè Ètic d’Investigació Clínica).
Després d’uns anys de col·laborar i ajudar el pare Faustí Illa, claretià, el 1997 passa a presidir l’associació Amics de l’Aplec de Matagalls. L’entitat organitza des de fa setanta anys aquesta trobada en aquest espai emblemàtic del Montseny, amb la finalitat d’honorar la figura de sant Antoni Maria Claret i la del poeta Jacint Verdaguer.
Del 1998 fins al 2002 passa a ser capellà a l’Hospital del Mar i administrador de la comunitat de Montgat. Pocs dies després d’arribar-hi, el 6 de de juliol, l’operen del cor i després d’una llarga convalescència, l’1 d’octubre del mateix any, reprèn la tasca amb els malalts; des de Montgat, visita cada dia l’Hospital Dos de Maig (abans la Creu Roja) de Barcelona.
El 2008 deixa l’hospital per ser rector, només durant un any, de la parròquia de Sant Joan de Montgat, i superior de la comunitat. L’any següent la parròquia passa a mans del bisbat. A la comunitat de Montgat fa d’administrador i superior. També fa xerrades a grups diversos, especialment a equips de visitadors de malalts que treballen des de les parròquies.
Catalanista, apassionat de la poesia i literatura, obté el títol de professor de català amb un examen clandestí, quan la nostra llengua és perseguida i Òmnium Cultural és clausurat per ordre policial. Autor del llibre de barbarismes Parleu bé el català (Editorial Claret). Corrector de proves i traductor del francès al català. Va col·laborar amb Jaume Sidera i Pere Franquesa amb la publicació el 1978 d’una versió catalana popular del Nou Testament.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.