Ha mort aquest dimecres Romà Fortuny Ponz, capellà de l’Arquebisbat de Barcelona, a l’edat de 94 anys. Fortuny, gran referent en el treball amb persones en situació d’exclusió i pobresa, va dedicar tota la seva vida als exclosos. Les exèquies se celebraran divendres 16 de gener de 2026, a les 10h a la capella de la residència sacerdotal Sant Josep Oriol, on actualment vivia. Un dels darrers capellans obrers catalans, que va compaginar la dedicació sacerdotal amb el treball com a infermer a un hospital públic.
El també capellà Josep Maria Fisa, en destaca la "radicalitat evangèlica" i la seva "mistícia dels marginats". Es van conèixer a Esplugues del Llobregat. Fortuny era capellà al Santuari de Lluc de Mallorca i als anys 70 va decidir que aquella no era la seva vida; va decidir marxar a la periferia de Barcelona, on va fundar Engrunes, insipirant-se en l'espiritualitat dels Drapaires d'Emmaus.
Al llarg de dècades, Romà Fortuny va acompanyar persones sense llar, famílies empobrides, homes i dones amb trajectòries de gran fragilitat. Ho feia des d’una presència constant, discreta i profundament humana. No concebia l’acció social com una simple assistència, sinó com un camí compartit, on calia reconèixer l’altre com a subjecte de dignitat, de drets i de possibilitats. "La seva vocació era crear comunitats", explica Fisa.
Fundador d’Engrunes, un projecte amb ànima
D’aquest compromís vital l'any 1982 va néixer Engrunes, projecte del qual Fortuny en va ser fundador. Engrunes es va concebre com un espai de proximitat i reconstrucció personal per a persones en situació d’exclusió, posant al centre l’acompanyament, la relació i la confiança. No era només un recurs social, sinó una proposta de transformació personal i comunitària, basada en la idea que tothom pot tornar a aixecar-se si troba algú que cregui en ell.
Concretament va crear una comunitat en una masia del Penedès i després a Sabadell. Amb un grup de laics que compartia l'espiritualitat d'Emmaus, acollien i acompanyaven persones en situació de marginació. Allà va estar els darrers anys.
Engrunes va esdevenir amb els anys un referent en el món social i eclesial, tant per la seva manera de treballar com pel pensament que la sostenia: una aposta clara per una cultura de la no-exclusió, capaç de qüestionar estructures injustes i, alhora, de generar espais reals de dignitat. Fa uns anys Fortuny es va desvincular del projecte.
Un altre gran eix de la seva vida va ser la relació amb les comunitats índigenes de Chiapas, a Mèxic. Va col·laborar estretament amb el bisbe Samuel Ruiz. En diverses estades i aprofitant els seus coneixements de fuster, va crear un servei de fusteria a Chiapas per promoure el desenvolupament d'un de les zones més empobrides del país.
Aquesta experiència es va reflectir també en la seva obra escrita. Fortuny va publicar diversos llibres que recullen la seva reflexió sobre la pobresa, l’exclusió i la responsabilitat col·lectiva. Entre els més coneguts hi ha Exclosos… Per què?, on analitza les causes socials i humanes de la marginació a partir de l’experiència d’Engrunes, i Els coixos caminen… Engrunes per una cultura de la no-exclusió, escrit conjuntament amb Juan José Genovard.
